El dia 10 de maig propvinent l’ANC ha convocat eleccions per a renovar el seu Secretariat Nacional, Es tracta d’unes eleccions importants en una organització que també és important en el procés actual cap a la independència. Des de Llibertat.cat hi hem volgut aportar uns elements generals de reflexió amb la intenció d’ajudar a abordar-les amb el màxim coneixement de causa possible.
El mes d’octubre de l’any 2004 l’independentisme, quan encara no havia desplegat el seu creixement recent, ja exposava d’una manera clara el caràcter de ruptura democràtica que representava el seu objectiu: “La independència no és res més (ni tampoc res menys) que una ruptura democràtica. És canviar democràticament una font de sobirania aliena per una de pròpia, d’acord amb l’àmbit nacional. Es tracta, doncs, d’una proposta plenament democràtica, és a dir, fonamentada en la voluntat popular i que no té cap altra dificultat que la de cercar la manera de fer efectiu un dret i una voluntat col·lectius. ... aquesta ruptura ja és possible avui, és a dir, es pot preparar - s’ha de començar a preparar - ja des d’ara mateix”.
En aquesta línia, ara cal que estiguem molt atents en els procediments i comportaments perquè de la qualitat democràtica del que es faci avui, en depenen els elements del nou país que construirem col·lectivament. Això ens obliga a guanyar tres batalles en el camp de la democràcia que hem de saber abordar ja des d’ara:
El referèndum. Substituir el referèndum d’autodeterminació (La Consulta) per unes eleccions convencionals (encara que se’ls posi el nom de plebiscitàries) seria una rebaixa important de la qualitat democràtica, que es podria interpretar com una mena de frau al poble català, després dels acords que s’han pres col·lectivament a favor del referèndum. El govern català actual (sigui del signe que sigui) ha de convocar el Referèndum (anomenat Consulta) i ha de fer, a més, els passos per a fer-lo possible. Sense un acte bàsic de sobirania democràtica no s’arribarà mai a la independència.
La participació democràtica. La salut democràcia d’un procés es mesura per la seva capacitat d’aconseguir la participació popular. El nou país que volem ha de ser el resultat d’un procés constituent amb una àmplia participació. La definició del país ha de comportar la col·laboració de tots els territoris del país i dels sectors socials i professionals que hi vulguin i hi puguin col·laborar. Cal potenciar les Assemblees Territorials i les Assemblees Sectorials. No s’ha de reduir a una proposta artificiosa elaborada per una minoria. Només l’esperança d’un país nou que representi un avanç econòmic, social i cultural important ens pot portar a fer efectiva la independència i a defensar-la amb energia.
La transparència i el joc net. Les instàncies de mobilització i de construcció de la independència han d’actuar de manera transparent allunyant-se sempre de les manipulacions que s’han fet tristament habituals, en massa àmbits del règim polític i dels grans partits del règim actual. La manipulació del vot (amb el tràfic massiu i irregular de bosses de població, o de vot anticipat etc.) que porten a votacions “bananeres” (estil Collboni) han de ser eradicats de les pràctiques de l’independentisme.
Tots quests objectius democràtics són importants i cal que l’ANC els tingui i els mantingui. Tothom ha d’ajudar a fer que les organitzacions independentistes continuïn essent un exemple de participació democràtica, de transparència i de joc net.
Guanyar aquestes tres batalles (pel referèndum, per la participació, per la transparència) comporta un esforç important de reflexió sobre la manera de fer les coses i també sobre la necessitat de saber acceptar les opinions diverses que es manifesten a través del debat democràtic. La negació o el rebuig del contrast d’opinions és una mostra de poca salut democràtica. Guanyar la democràcia, aquest és el repte.
