- Reapareixen propostes d’arrel espanyolista sobre el referèndum -
S’equivoquen de mig a mig els qui es pensen que el pas a la Independència serà una evolució tranquil·la i que permetrà la instauració del nou estat independent amb permisos i somriures dels amos espanyols i dels capitostos europeus.
Cal estar preparats per al moment, però allargar excessivament els terminis juga contra els interessos del poble català perquè, si bé necessitem un cert temps per a convèncer els menys convençuts i per a augmentar el suport internacional, l’Estat espanyol anirà escanyant el règim autonòmic. Sense oblidar les possibilitats que té aquest Estat per a intoxicar i enrarir les ments cada dia que passa.
Els responsables polítics (dels partits però també de les entitats cíviques i polítiques no partidistes) han de ser conscients de la necessitat d’una decisió més urgent del que haurien desitjat, perquè l’oportunitat es presenta, i s’ha de fer efectiva; la data no es pot triar a voluntat.
Tothom sap que el plebiscit sobre la independència no es podrà fer amb consentiment de l’Estat espanyol – vull dir un plebiscit vinculant amb tots els ets i uts amb una pregunta clara (de sí o no) i realitzat en el marc del Principat de Catalunya, que és on es pot guanyar. L’Estat espanyol intentarà imposar un referèndum confús, en què hi entrin més preguntes, de manera que la interrogació crucial en resulti manipulada; i que aquest referèndum tingui lloc en el territori de tot l’Estat espanyol, seguint la proposta dels Ciudadanos que, com sabem i ha estat denunciat, té l’objectiu de burlar-se del dret d’autodeterminació de la nació catalana.
No cal dir que tots els autonomistes que s’han disfressat d’independentistes aquests darrers mesos correran a participar en aquesta cerimònia de la confusió perquè tenen por de ser independents sense el permís dels amos, i en el moment decisiu els tremolen les cames de tan súbdits com se senten.
Acceptar un referèndum manipulat d’aquesta manera seria no sols un error greu contrari a la voluntat de la nació catalana tan repetidament i fermament manifestada, sinó també una equivocació per a qui ho defensi perquè es trobarà amb el rebuig massiu del poble català. Acceptar, en aquest moments que la Consulta és un afer espanyol com ha publicat un article a Tribuna Catalana sota el títol de “S’ha fet un primer pas”, és escopir damunt el dret d’autodeterminació i és la manera de desinflar la força independentista de la mobilització popular creixent dels darrers mesos . La Independència és un afer entre els catalans i l’Estat i de cap manera ha de ser reduït a una farsa que nega l’autodeterminació per ella mateixa, a l’estil dels referèndums del franquisme en els quals els catalans hem estat forçats a participar seguint l’esport cínic de jugar sempre a perdre. Ara hem de guanyar i hem de fer valdre i prevaldre la voluntat del poble català en el lloc on tenim condicions per a fer el salt polític a la Independència.
Tampoc no hem d’acceptar que ens demanin quin tipus de relació volem amb Espanya perquè ja les hem provades totes, i totes són dolentes: ara hem de ser consultats sobre la Independència Sí o No, sense subterfugis ni preguntes evasives.
Com que tothom sap que això no serà possible, en forma d’una consulta oficial espanyola, caldrà que preparem la ruptura institucional (que hi ha de ser, malgrat el que prediquin els predicadors de la por) de la manera que l’endemà de la nostra decisió col·lectiva cap de les mesures contra el català i contra la nostra societat i economia deixi de tenir vigència, i no entri ni un sol euro a la caixa de l’Estat espanyol. És així de senzill. És el que cal preparar. Donar-hi més voltes és entrar en un terreny de putrefacció mental que només ens pot portar al desastre.
