La televisió pública del Principat ens té acostumats a diluir els títols i els continguts dels reportatges relacionats amb la història de l'independentisme. Recordem el títol del documental “Terra Lliure, punt final” per parlar de l'organització armada independentista sense analitzar que el conjunt de l'estratègia política anava molt més enllà de seva l'activitat. Un peatge que van haver de pagar els autors per poder ser difós el reportatge per TV3.
Ara ens trobem amb un altre episodi semblant amb el títol del documental sobre l'anomenada història de l'estelada, “L'estelada un símbol provisional”, emès per TV3 el passat 8 de setembre, tres dies abans de la Via Catalana. D'entrada, el títol hipoteca el futur de la bandera de combat, de la bandera de la llibertat. Els periodistes s'agafen de puntetes als comentaris que apareixen al vídeo i que diuen que l'estelada deixarà d'existir quan tinguem la independència del Principat. Sense mencionar en cap moment el conjunt de la nació, els Països Catalans.
Aquestes premisses ja condicionen ideològicament el conjunt del documental en la seva manipulació de la història i l'objectivitat s'esvaeix totalment en el moment que no apareix cap persona relacionada amb l'independentisme combatiu dels anys 80, o sigui de l'estratègia que va plantar cara a l'autonomisme dient que era un cul-de-sac per als anhels de llibertat de les classes populars catalanes. El temps ens ha donat raó. I és que sense aquest passat no es pot entendre el nostre present.
Hem de recordar als periodistes del documental que durant aquells anys l'estelada pràcticament havia desaparegut i les noves generacions connecten de nou amb la bandera de combat a partir de la fermesa d'unes persones aplegades a l'entorn de l'estratègia dissenyada en primer lloc pel PSAN-p, continuada per IPC-TL-CSPC i més tard per l'MDT. Van mantenir i difondre l'estelada amb l'estel vermell com a bandera de combat que reunia els objectius d'Independència i Socialisme, una lluita i un símbol que continuen vius.
S'havia d'haver recordat també que durant aquesta dècada l'estelada va preconfigurar noves icones a les diferents organitzacions de l'independentisme combatiu: l'AEIU, IPC, TL, CSPC... i paral·lelament s'agafen elements de la lluita popular del país contra l'opressió com el crit de "Visca la Terra" i altres.
Això sí, el documental es recrea molt en la part històrica, que està molt bé, però després del 78 salta al 89, amb la reformulació independestista d'ERC, i d'aquí cap a les consultes i l'ANC; com si el ressorgirment de l'estelada fos cosa de dos dies i el procés independentista amb la proliferació d'estelades hagués caigut del cel.
A més a més, durant el documental s'expliquen moltes anècdotes de poca volada, però se'n deixen d'altres que han marcat i que el poble català hauria de tenir present per situar-nos en el moment actual. També conté diverses mancances de precisió històrica.
En primer lloc hauria estat bé recordar que durant la República Sant Just Desvern va ser l'únic municipi català que tenia l'estelada penjada a l'Ajuntament, quan el seu alcalde era Daniel Cardona, de Nosaltres Sols! Avís per a navegants ara que proliferen les banderes republicanes en mobilitzacions catalanes. En segon lloc, l'any 1982, en plena transició del sistema de partits, 6 persones van ser empresonades per portar una pancarta amb el lema “Independència” al costat d'una estelada. I pel que fa a la precisió històrica, em refereixo a l'estel vermell, ja que el PSAN no és el primer partit que l'utilitza. Cal remarcar que als anys 30 l'organització Estat Català-Partit Proletari (EC-PP) ja la feia servir a la capçalera de la seva publicació L'Insurgent.
D'altra banda, en cap moment es fa menció de la proliferació del triangle blanc i l'estel vermell que va fer servir el PSAN en un moment de transició, fins que definitivament es va decantar pel groc, ja que el blanc tenia connotacions monàrquiques.
Anècdotes d'aquestes també s'haurien d'haver inclòs amb comentaris contrastats per arrodonir una lliçó històrica sobre una bandera que neix com a símbol de lluita, de combat per assolir uns objectius que van més enllà de la Independència i que conté valors autènticament republicans. Amb aquest passat, amb aquesta simbologia, amb el que ha representat per a moltes persones que han lluitat i han mort en l'assoliment de la Independència Total, l'estelada ha d'ésser el simbol de la república catalana. Aquest hauria d'haver estat el títol autèntic del documental en una televisió pública en honor al país i a les persones que han fet possible avançar cap a l'hegemonia de l'independentisme.
