Ahir (15-11-2012), conjuntament amb la Isabel Vallet, la número 4 de la llista de CUP-AE per la demarcació de Barcelona, vam presentar els eixos programàtics de la candidatura a l'Ateneu de Sant Just Desvern. Entre els assistents cal destacar presència de la neta d'en Daniel Cardona, fundador de Nosaltres Sols, del Front Nacional de Catalunya (FNC) i alcalde de Sant Just durant la República; la filla de l'Antonet Malaret del FNC, primer alcalde independentista del poble de la restauració del sistema de partits. Així com també hi havien exmilitants del PSAN, el company d'escamot Xavier Montón i companys i companyes que hem compartit diverses lluites al poble.
Mentre la Isabel va exposar el programa de la CUP-AE i els objectius de la formació per a les properes eleccions al Parlament tot recordant els companys detinguts i els possibles imputats en la darrera vaga general del passat 14 de novembre, em vaig reservar per desgranar una frase tan senzilla que va dir el cap de llista per les comarques nord-orientals, Lluc Salellas, “no som nous i no ens inventem res”, en el sentit que portem un llarg recorregut i no diem res de nou del què dèiem fa més de 30 anys.
I precisament ahir feia 30 anys participava amb una quinzena de persones amb una reunió a l'Ateneu de Sant Just amb la intenció de constituir una candidatura independentista a les eleccions municipals que s'havien de celebrar a la primavera de 1983. Era candidatura molt semblant a les que es van configurar a Salt, Arbúcies i Sant Pere de Ribes que donarien pas al que avui coneixem com a CUP.
Tots plegats desconeixíem, que aquella nit del 15 de novembre de 1982 al cafè de l'Ateneu no estàvem sols, quatre membres de la Brigada d'Informació de la Policia Nacional espanyola ens acompanyaven. Situats en llocs estratègics del cafè ens fixaven en les nostres posicions de com havia de ser la candidatura.
L'endemà a les 7.45h del matí, quan sortia de casa per anar a la feina, era detingut pels membres de la Brigada d'Informació. En un trajecte que se'm va fer molt llarg fins les dependències de Via Laietana, ja que vaig arribar mig atrotinat pels cops dels policies, ja que només em parlaven d'armes i explosius i de noms que no havia sentit mai.
Un cop a Via Laietana, em van colpejar de valent i vaig a caure a terra, diverses vegades. No sabia el que passava al costat, tot anava molt ràpid,però els minuts semblaven hores. De cop sento la veu del meu company Xavier Montón a l'habitació del costat. Començo adonar-me de l'abast de l'operació policial contra l'organització armada Terra Lliure.
Conforme anaven passant les hores, vaig perdre la noció del dia, em vaig adonar que també s'havien detingut altres companys, alguns els havia conegut quan militava a Independentistes dels Països Catalans (IPC), com el Ramon Lage de Molins de Rei i l'Aureli Solsona de Sant Andreu de Palomar. Altres els havia vist alguna vegada, però no sabia com ens deien. Després del 10 dies sota llei antiterrorista vaig saber el seus noms, el Carles Soler de Vilanova i la Geltrú i en Bonaventura Subielas de Barcelona.
Després en van portar a Madrid, però vaig tenir la mala sort de no viatjar amb el furgó polical als meus companys, sinó que ho vaig fer amb els policies que van detenir en un cotxe normalet que deien ells de camuflatge. Un cop van declarar a l'Audiència Nacional Espanyola, només van deixar en llibertat al Carles Soler i al Bonaventura. La resta vam ingressar a la presó de Carabanchel.
Un cop allà van tenir l'oportunitat de parlar amb els familiars, i ens van assabentar que a Sant Just els companys que reunits aquella nit a l'Ateneu van crear la Comissió Cívica de Veïns de Sant Just i el dia 22 de novembre prop d'un centenar de botigues tancaven mitja hora exigint la nostra llibertat.
Des de la presó, tant el Xavier com jo van continuar treballant amb la candidatura i van formar part de la llista. Era la primera llista electoral al conjunt de la nació en la qual hi havien els noms de membres acusats de pertànyer a una organització armada, en aquest cas de Terra Lliure.
Al final, formació va ser batejada amb el nom de Esquerra Nacionalista Desvern i no va obtenir representació per només 17 vots. Aquesta decepció va fer que el col·lectiu s'anés diluint a poc a poc, tot i que fins que no vam sortir de la presó l'any 1984 sempre van estar al nostre costat.
Han passat els anys mantenint la flama de la llibertat ben encesa en un llarg recorregut ple d'obstacles i orgullosos d'arribar fins a on hem arribat, ara només ens queda un petit però encara llarg recorregut, no gens fàcil. Ara bé, mantenint aquesta fermesa ho aconseguirem. Fins aquí un homenatge a tots el companys i companyes que podrien haver viscut aquests moment, però que ens han deixat en el camí pel seu compromís
M'ho oblidava, després de l'acte d'ahir podem assegurar, sigui quin sigui els resultats del proper 25 de novembre, que Sant Just Desvern comptarà amb un nucli de la CUP.
