(I)
Sóc d'una generació que va néixer a les acaballes del franquisme, que va créixer en el marc d'una malanomenada Transició Democràtica i que va madurar en una democràcia espanyola coixa. M'he fet gran en el marc d'un sistema capitalista opresor i vull viure els anys que em resten en uns Països Catalans lliures d'Espanya i França. Vaig néixer a començaments dels 70 i feia pocs anys que l'esquerra independentista havia nascut com a moviment polític i social.
El nou context polític i social era un encreuament temporal en el qual s'hi trobaven vells lluitadors antifranquistes que havien superat la llarga i negra nit del franquisme. Un estirp de lluitadors que van arribar esgotats al naixement de la "democràcia" espanyola. Molts d'ells van continuar el combat i no van acceptar les renúncies de la Transició Democràtica. L'esquerra independentista fou dels pocs moviments que va mantenir viva la flama de lluita nacional i obrera i a mesura que la comèdia de la transició s'anava consolidant, noves generacions van emergir i van recollir el testimoni d'aquells vells antifranquistes.
Els anys 70 foren anys d'inestabilitat política, de convulsions socials i de crisi econòmica (crisi del petroli) . La vella guàrdia franquista feia les seves últimes cuetejades, en forma de repressió i d'autoritarisme. Les reivindicacions de la classe treballadora, la reivindicació nacional, l'incipient moviment anti-nuclear, el feminisme...estructuraven la praxi discursiva i militant dels moviments de ruptura, entre ells l'esquerra independentista. Eren anys d'eclosió pel moviment hipy, important dels EUA i molt influenciat pel maig del 68 francès, un moviment que va ser esperançador però desmobilitzador alhora car l'entrada de drogues dures i de disseny va fer estralls entre nombroses capes del jovent. Amb tot, van ser elements tots ells que van marcar el pas formal d'una dictadura a una democràcia occidental.
Els anys 80 foren anys també de canvi. La irrupció del PSOE a la Moncloa i en diferents territoris com ara el País Valencià i les Illes, així com la consolidació d'una majoria nacionalista representada per CIU a Catalunya, dibuixava un paisatge polític que anava consolidant la "democràcia" espanyola i l'adaptació dels aparells franquistes a la nova situació. Eren els anys del GAL a Euskal Herria i de la repressió dura contra l'independentisme combatiu representat per l'MDT i Terra Lliure. En l'àmbit social les polítiques econòmiques del PSOE, amb dures reconversions industrial i reformes laborals, començaven a assetjar els interessos de la classe treballadora, que va trigar molts anys a organitzar una Vaga General contra el PSOE; fou l'any 1988. Als anys 80 emergeix amb força el moviment per la insubmissió, així com el moviment okupa a diferents indrets dels Països Catalans. Son anys de fort creixement econòmic, anys de la cultura del "pelotazo". Superada aparentment la crisi del petroli comença a emergir una nova classe mitja desmobilitzada i consumista.
La guerra freda arriba a cotes de màxima tensió i al final de la dècada cau el mur de Berlín i s'enfonsa l'esquerra mundial, que es desploma ideològicament i deixa sense referents els partits comunistes i socialdemòcrates d'arreu d'Europa i el món. S'inicia una crisi de valors que deixa empremta en la història. L'esquerra independentista, malgrat les escisions i divisions internes, aconsegueix estructurar un potent moviment amb presència al carrer, que atrau gent jove i s'articula al voltant de l'independentisme com a eix aglutinador, assumint amb força el discurs emancipador de la classe treballadora. Com la resta de moviments de ruptura experimenta un descrèdit que l'arracona de la societat catalana. La immensa majoria de col·lectius que es reivindiquen com a comunistes o anarquistes cauen en la marginalitat i en l'autoconsum.
Els anys 90 comencen amb l'eufòria dels Jocs Olímpics de Barcelona i amb una ràtzia repressiva sobre l'independentisme combatiu i d'esquerres, que el desactiva durant anys. La crisi postolímpica copeja fort les joves generacions crescudes en "democràcia", que comencen a tastar la precarietat i l'atur. El PSOE aplica noves reformes que augmenten la precarietat laboral. Comencen a aparèixer les primeres ETT's i a la primera meitat dels 90 es produeix una nova Vaga General que és recolzada per l'esquerra independentista, que es comença a refer del dur cop repressiu que li infringeix el jutge Baltasar Garzon i els aparells de l'estat.
La qüestió nacional catalana s'internacionalitza i l'independentisme es comença a convertir en un moviment de masses. L'esquerra independentista es veu immersa en un complex procés de divisions i reconfiguracions però mica en mica es cimenta un moviment estructurat en base a l'alliberament nacional dels Països Catalans i que incorpora una multiplicitat de discursos, praxis i llenguatges: feminisme, ecologisme, lluita obrera...Apareixen nous col·lectius en l'àmbit metropolità però el moviment té dificultats per estructurar-se i recollir el bagatge d'anteriors generacions. Un moviment que aglutina gent molt jove es va reconstruint i malgrat les evidents febleses internes i l'escassa formació i experiència militant mica en mica es va adaptant a la nova realitat i estenent-se arreu del territori dels Països Catalans. Organitzacions nacionals com ara Maulets, endavant, Alerta Solidària, CEPC....van fent feina. La dècada s'acaba amb l'emergència d'un potent moviment per l'autodeterminació que aplega sectors socials que no provenen de l'independentisme i amb un Moviment de Resistència Global que ha donat un bri d'esperança a la desorientació de l'esquerra mundial.
(II)
El nou segle XXI emergeix gairebé alhora que internet es converteix en un nou mitjà de comunicació de masses, ple d'incerteses i oportunitats. El MRG es va fent fort i diferents experiències i mobilitzacions a nivell mundial dibuixen al mapa una nova esperança que als Països Catalans té també la seva expressió. A Catalunya les forces d'ocupació celebren una desfilada militar a Barcelona que és àmpliament rebutjada per una sòlida majoria de la societat civil catalana. Alhora el patriota i ex-senador Lluís Maria Xirinacs es planta a la plaça Sant Jaume i arrossega un grapat de gent que funda l'embrió de l'Assemblea dels Països Catalans, moviment que durarà prop de mitja dècades i que sembra idees que més endavant arrelaran amb força.
Una majoria absoluta del PP genera molt de rebuig al carrer i grans mobilitzacions es donen lloc als Països Catalans.
L'MRG com a moviment antiglobalització va perdent força i diluint-se. El fort creixement econòmic de la dècada crea nous nínxols de negoci i el boom de la construcció viu una època daurada, que es tradueix en una massiva entrada de nouvinguts procedents de països africans, asiàtics i llatinoamericans, que son empleats precariament en la construcció i els serveis. El fort creixement capitalista i demogràfic promogut per les elits dels negocis es tradueix en múltiples agressions al territori i comencen a estendre's arreu dels Països Catalans plataformes en defensa del territori. El moviment ecologista viu una nova etapa daurada que recull l'efervescència militant del moviment antinuclear i de nombroses experiències ecologistes locals.
L'esquerra independentista va fent el seu camí i una petita organització que va néixer amb vocació municipalista comença a enquadrar militants de procedències diverses, la CUP, que es converteix de facto en una organització referencial i que per fi pot esdevenir un punt de trobada de diferents generacions i tradicions polítiques. La seva porositat, transparència, obertura, seriositat i potencialitat obre un porta d'esperança per a molta gent que vol militar i no vol fer-ho en el marc de la marginalitat. La CUP va fent el seu camí i al llarg de la primera dècada dels 2000 va arrelant-se al territori,empeltant-se amb l'EI i amb d'altres moviments populars i socials.
Al si de les assemblees de les CUP hi conviuen lluitadors i lluitadores que provenen de l'antifranquisme i nous militants activistes de les modernes xarxes socials alhora que militants d'altres organitzacions de l'esquerra independentista, així com membres d'AMPA's, associacions de veïns, independentistes, ecologistes....la principal virtut de la CUP és oferir un espai aglutinador, un espai que ha tingut la capacitat de relligar les lluites del passat amb les actuals, les arrels amb el futur.
L'activació de l'estratègia de la Unitat Popular als Països Catalans i a Catalunya en concret té unes connotacions pròpies. La Unitat popular al nostre país ha estat estructurada troncalment a partir de l'independentisme, com és lògic. Som un país ocupat i per poder desenvolupar un projecte emancipador en un territori cal alliberar aquest territori d'ingerències imperialistes, com ja ha succeït en d'altres territoris de diferents parts del món. Si el procés d'alliberament nacional del nostre país avança a bon ritme llavors serà lògic que la nostra Unitat Popular l'estructuri un altre eix, que pot ser l'ecologisme o bé l'eix social. Tot i que des del meu humil punt de vista no hi ha masses escletxes entre els tres espais perquè probablement la CUP, la Unitat Popular, s'haurà de desvetllar i créixer en base a un espai independentista, ecologista i d'esquerres. I evidentment l'espai electoral és només un àmbit, no el més important, ni molt menys.
Com deia el títol que encapçala aquest text, venim de lluny i anem molt lluny. Efectivament, el nostre és un moviment que ve de lluny, que recull l'herència d'antics projectes socials similars a la unitat popular. La CNT dels anys 20-30 del segle XX, els combatents contra les tropes franquistes i els brigadistes internacionals, el PSUC dels anys del franquisme en son referents ben vius i recents. Venim de lluny i volem continuar avançant. Hem lluitat, lluitem i lluitarem per la independència del nostre poble, contra la dictadura dels mercats i les oligarquies, contra l'opresió i la dominació patriarcal, contra els qui volen destruir i malmetre la natura. Ho farem perquè volem un món millor, ni som salvapàtries ni tenim solucions providencials, simplement volem contribuir a fer del nostre món un lloc una mica millor pels nostres fills i per les futures generacions. Per poder fer això és bo tenir un bones arrels en les quals sostenir-se alhora que és bo tenir vocació de futur i mirar endavant, sempre endavant.
Visca la terra lliure!
Combatem l'enemic capitalista i imperialista!
