La setmana passada es va engegar la campanya No votis injustícia, una iniciativa impulsada per una vintena d’entitats entre les que es troba SOS Racisme i que portarà a terme diferents accions arreu del territori per lluitar contra l’avenç del discurs racista entre alguns partits polítics i l’èxit d’aquest discurs entre una part de la població. L’objectiu és desmuntar l’argumentari populista “primer els de casa”. La Directa ha parlat amb Edo Bazzaco, portaveu de SOS Racisme Catalunya sobre la importància de lluitar contra els discursos xenòfobs i el racisme que generen.
Quin objectiu persegueix la campanya?
Aquesta és una campanya que vam pensar conjuntament amb un objectiu molt específic: lluitar contra el vot que té un contingut clarament xenòfob o feixista, adreçat cap a una part de la societat de cara a les eleccions europees d’ara, però també a les municipals de 2015. Ens trobem per primera vegada a la història en un context en el qual és molt provable que en alguns dels països claus de la UE, com poden ser França o Regne Unit, guanyi una opció política amb trets clarament xenòfobs. En el parlament europeu és també alta la possibilitat de que aquests grups creixin a nivell numèric. Per això vam pensar en fer aquesta campanya, abans de les europees.
Què passa amb aquests partits a Catalunya?
A Catalunya tenim un altre context. Evidentment, el que ens preocupa més és el tema de les municipals, perquè tenim un partit declaradament xenòfob com és Plataforma per Catalunya, que ja està present a municipis molt importants. Però, també tenim altres formacions polítiques i polítics individuals que estan incorporant un discurs clarament xenòfob per guanyar vots. Volem reduir l’impacte que puguin tenir aquests polítics a Catalunya.
A la pràctica com es portarà a terme la campanya?
Considerem que cada municipi té la seva realitat i les seves necessitats. És una campanya que té àmbit nacional, amb un missatge comú i una identitat compartida, però la idea és actuar a nivell local, de municipis i barris, allà on sigui més necessari anar a contactar amb un possible electorat d’aquestes polítiques i dinamitzar accions de carrer, les més oportunes i adequades a la realitat local, als discursos i les idees que puguin incidir a aquest nivell, perquè no és la mateixa situació ni discursos els que es viuen a Badalona que els que es viuen a Vic, per exemple.
Quin paper tenen les entitats que participen en la campanya?
Articulen la campanya a nivell local, perquè tenim un altre objectiu molt important, que és visibilitzar tot això que s’està fent a Catalunya per lluitar en contra de la xenofòbia i el racisme, que són moltes coses. Volem compartir les experiències i enfortir el treball en xarxa. A vegades també ens trobem amb situacions que poden ser delicades, depenent del col·lectiu amb el que ens trobem, com ara alguns membres de Plataforma, per exemple, per la qual cosa necessitem també el treball en xarxa.
Abans parlaves de partits que fan servir un discurs obertament xenòfob, però què passa amb casos com el del PP a Badalona o l’eslògan que va fer servir CiU fa uns anys, “Aquí no hi cavem tots”? No són considerats partits xenòfobs però han fet servir aquesta mena de discursos.
El que queda clar és com el polític posiciona el seu discurs. Aquesta és una campanya d'idees, no anti-partidista, perquè nosaltres volem posar en evidència que determinades idees, independentment de qui les formuli, són racistes i xenòfobes. Volem que la ciutadania se n'adoni de com aquests discursos, encara que estiguin formulats per partits no obertament racistes, causen problemes de cohesió social per raons electorals.
Resumint, que no només els partits considerats xenòfobs són els que propugnen consignes racistes...
Sí. A Catalunya ara hi ha partits declaradament xenòfobs, però hi ha molts altres polítics (i no parlo del cas del PP, que queda molt clar), que suposadament pertanyen a partits democràtics i respectables però que, depenent del dia i a quin context, són capaços de defensar discursos xenòfobs, per exemple, en contra de les mesquites. Nosaltres, llavors, no ens fixem en el color del partit, sinó en el discurs.
I què passa amb la impossibilitat de votar que pateixen molts dels ciutadans d’origen estranger? No és aquest el primer gran acte de xenofòbia, excloure del sistema electoral a part de la població?
Sí, nosaltres pensem que hi ha una responsabilitat real, que s’ha fet servir el discurs de que les persones immigrants no es volen integrar, quan en realitat aquí tenim un problema de racisme institucional claríssim. Comença amb la Llei d’estrangeria, que no permet a una part important de la població d’aquest país exercir el seu dret de participar en una condició positiva i efectiva en la comunitat política. De fet el tema del dret al vot és un element bàsic, central, per poder contrarestar el vot xenòfob.
És a dir, els polítics que estan fent aquesta mena de discursos estan tirant la pilota fora en molts casos, sense parlar de retallades socials, d’una crisi que és una estafa i deixant a bona part de la població sense la possibilitat d’expressar-se en contra d’un discurs polític que els culpabilitza i menys encara de decidir i utilitzar els recursos que també provenen dels seus impostos. Aquest és el primer element de discriminació institucional. I a nivell més alt encara tenim la Llei d’estrangeria, que està vinculada clarament al racisme institucional. A nivell espanyol és la llei, a nivell local els municipis, que estableixen uns criteris variables en base als quals es neguen a empadronar als ciutadans que hi viuen, per exemple.
