El mes d'abril fèiem un breu repàs històric dels corrents internacionals que s'han reclamat més o menys hereus de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) del 1864 (http://www.llibertat.cat/2013/04/la-cinquena-internacional-21400) i, seguidament, el mes de maig, projectàvem esquemàticament al futur la classificació de socialismes que Marx i Engels havien fet per al Manifest Comunista del 1848 (http://www.llibertat.cat/2013/05/socialismes-de-diverses-classes-21681). La breu extensió de tots dos articles els donava un to caricaturesc, i paga la pena que dediquem algun article de tant en tant a tal o tal corrent, especialment quan es tracti d'una corrent reivindicada per més d'una tradició. És el cas, per exemple, de l'anomenada tendència Johnson-Forest o "johnsonista", forjada en polèmiques internes del trotsquisme nord-americà (Socialist Workers Party, SWP; i Workers Party, WP) i que ha estat algunes vegades reivindicada/discutida per grups adscrits al marxisme "autònom" o per autors classificats en "l'humanisme marxista."
El nom de "Johnson-Forest" fa referència als noms de batalla dels dos principals exponents teòrics de la tendència, J. R. Johnson i Freddie Forest. Sota el nom de J. R. Johnson trobem Cyril Lionel Robert James, més conegut per les inicials de C. L. R. James, nascut el 4 de gener del 1901 a la colònia britànica antillana de Trinidad. Sota el de Freddie Forest, hi ha Raya Dunayevskaya, nascuda a Rússia l'1 de maig del 1910, però criada als Estats Units.
CLR James, fill d'un mestre d'escola, i mestre d'escola ell mateix, havia viscut a Trinidad fins els 31 anys, i allà havia participat, juntament amb Ralph de Boissière, Albert Gomes i Alfred Mendes en un cercle anticolonialista format al voltant de la revista The Beacon. Fou el seu reconeixement com a escriptor, el que va motivar que fos cridat a Anglaterra pel seu amic, Learie Constantine, que havia esdevingut una estrella professional del criquet amb l'equip de Nelson (Lancashire), per tal d'escriure tots dos la biografia del primer. A través de Constantine, aconseguí feina com a corresponsal de criquet per al Manchester Guardian. Completada la biografia de Constantine (Cricket and I, 1933), es traslladà a Londres, on contactà per primera vegada amb el trotsquisme, a través de la seva nova companya, Louise Cripps. CLR James esdevingué una figura reconeguda dins d'aquest moviment amb l'obra "La revolució mundial 1917-1936" (http://www.marxists.org/catala/james/world/index.htm). Alhora, convertia els seus ideals d'independència per a Trinidad i d'autogovern de les Índies Occidentals en una implicació activa en el moviment panafricanista, cristal·litzat en l'International African Service Bureau. A final del 1938, fou convidat a fer una gira per Amèrica del Nord per la secció nord-americana de la Quarta Internacional, el Socialist Workers Party (SWP). En el decurs d'aquesta gira, CLR James visità Coyoacán, i conegué personalment Trotski. Instal·lat ja als Estats Units, començà a militar activament en l'SWP.
En l'SWP contactà amb Dunayevskaya. A diferència de James, Dunayevskaya havia estat militant marxista des del molt jove. El 1928, a 18 anys, havia estat expulsada de l'organització juvenil del Partit Comunista nord-americà (CPUSA) per trotsquista. En el 1929 contactà amb un grup trotsquista de Boston, liderat per Antoinette Buchholz Konikow. Pel seu coneixement de rus, fou secretària de Trotski a Mèxic entre el 1937 i el 1938. Si James havia discrepat de Trotski quant a les relacions entre el moviment panafricanista i el partit proletari, Dunayevskaya considerava insostenible mantenir la definició d'estat obrer per referir-se a la Unió Soviètica. Aquestes i altres discrepàncies creuaven l'SWP i tota la Quarta Internacional, i la imminència d'una nova guerra imperialista que podia arrossegar la Unió Soviètica no feia més que exasperar-les. La signatura del Pacte Germano-Soviètic (agost del 1939), la invasió conjunta de l'estat polonès (setembre del 1939) i, de manera crucial, la invasió soviètica de Finlàndia (novembre del 1939-març del 1940) impulsaren l'ala esquerra de l'SWP a l'escissió i, l'abril del 1940, es fundà el Workers Party (WP). Trotski havia tractat amb els escindits de desviació esquerranosa i alertà del menyspreu que hi veia de la dialèctica (http://www.marxists.org/catala/trotsky/1939/abc.htm). La dialèctica, precisament, ens pot ajudar a entendre les trajectòries posteriors de noms destacats del WP, com Max Schachtman (http://didaclopez.blogspot.com/2009/09/trajectories-no-tan-insolites-v-max.html) o James Burnham.
El WP s'havia endut el 40% de la militància de l'SWP, unes 500 persones, però els percentatges eren superiors si considerem la minoria de militants pertanyents al proletariat industrial (particularment, a la indústria automobilística) i el de joves treballadors i estudiants. La direcció del WP encomanà CLR James i Raya Dunayevskaya que formessin un grup teòric per desplegar la teoria segons la qual el sistema econòmica de la Unió Soviètica era el d'un "col·lectivisme burocràtic". El grup es conformà progressivament com una tendència dins del WP, que anava més enllà de la direcció, ja que definia el sistema econòmica de l'URSS com el d'un "capitalisme d'estat".
A aquesta tendència s'incorporà Grace Lee, nascuda el 1915 a Providence (Rhode Island) en una família xinesa, i que s'havia doctorat en filosofia en 1940 amb una tesi sobre el pragmatista nord-americà George Hebert Mead. Amb les portes barrades per fer una carrera acadèmica, havia aconseguit una feina a la Biblioteca de la Universitat de Chicago. Fou en participar en el moviment de llogaters de la ciutat que contactà i s'uní al WP. Traslladada a Nova York, Lee esdevingué el tercer nom en la tendència Johnson-Forest.
A la tendència també s'hi sentiren atrets alguns joves treballadors que militaven en el WP, principalment de Detroit. Era el cas de Martin Glaberman, nascut el 1918, o de James Boggs, nascut el 1919, i que des del 1940 treballava a la Chrysler. La tendència animava el WP a treballar més en el moviment feminista i a implicar-se en l'activisme negre, mentre la majoria considerava essencial aconseguir una rellevància en el moviment sindical de la gran indústria. En diferents moments, la tendència Johnson-Forest definí la situació dels Estats Units de pre-revolucionària (tant abans de l'entrada en la Segona Guerra Mundial, el 1941, com quan la contesa bèl·lica es cloïa). La tendència urgia a la majoria del WP a restablir ponts amb l'SWP i a treballar per la reunificació del trotsquisme nord-americà.
En el 1947, els seguidors de Johnson-Forest del WP abandonaren aquesta formació per ingressar en l'SWP. Mentre la majoria de l'SWP considerava encara la Unió Soviètica com un "estat obrer degenerat" i estenia aquesta definició en forma d'"estat obrer deformat" a les "democràcies populars" que es constituïen a l'Europa de l'Est, la Tendència Johnson-Forest considerava que no hi havia al món cap "societat socialista", la qual cosa feia necessari un retorn al punt de partida. Dunayevskaya i Lee es preocuparen per aprofundir en la dialèctica hegeliana, i en l'impacte de Hegel en els escrits de Marx i de Lenin. D'altra banda, James remarcava que el moviment negre era l'únic capaç, de manera autònoma, de trencar la solidesa aparent del sistema social nord-americà de postguerra.
En el 1950, la Tendència Johnson-Forest trencà amb l'SWP. Bastiren una "Correspondence" que servís d'òrgan per al grup. En cap moment no pensaren en formar un nou "partit", indici del trencament amb la noció de "partit d'avantguarda", però si constituïren un Comitè Editorial del Correspondence (1951). Com tots els altres grups d'esquerres, havia estat hostilitzat pel poder polític i patronal i ara s'hi afegia una pressió social més difusa i insuportable com a conseqüència del 'red scare' que acompanyava en l'interior la "guerra freda" de l'exterior. El vincle de CLR James amb un moviment negre que anava en ascens malgrat tot, va motivar que les autoritats d'immigració comencessin a tramitar-ne l'expulsió. Com si fos un signe del replegament del grup, en el 1953 Grace Lee es traslladà a Detroit i es casà amb James Boggs, que continuava treballant en la Chrysler. En el mateix any, CLR James era traslladat a Ellis Island a l'espera de la deportació, i finalment va haver de marxar cap a Anglaterra.
Encara que hi hagué la voluntat de continuar la col·laboració en el Correspondence Publishing Committee, la separació oceànica entre James i Dunayevskaya agreujà la distància ideològica creixent entre els dos impulsors de la Tendència. Des de feia 13 anys, la col·laboració havia estat possible en bona mesura per la complementarietat i també per la idea que la Segona Guerra Mundial i la postguerra obriria el pas a crisis revolucionàries, tant a les societat del "capitalisme de mercat" com a les de "capitalisme d'estat". L'estabilització de tots dos sistemes va afectar totes les tendències revolucionàries. El trotsquisme oficial començava a presentar la perspectiva de "segles i segles d'estats obrers degenerats/deformats", mentre alguns marxistes d'esquerres assumien la possibilitat d'un evolucionisme pacífic cap al socialisme a través de la fase "autoreguladora" o "keynesiana" del capitalisme occidental. James servà la confiança en el moviment de masses i seguia atentament les noves formes d'organització del moviment obrer, així com els avenços de les lluites d'emancipació nacional dels països sotmesos a un règim colonial. Dunayevskaya insistia en la rellevància del treball teòric per recuperar la "filosofia d'alliberament" de Karl Marx.
En el 1955 es produí el trencament entre James i Dunayevskaya. Els seguidors de Dunayevskaya crearen un nou òrgan, News and Letters, i crearen diversos comitès locals. La partició havia estat gairebé exactament per la meitat, si bé feren costat a James alguns dels contribuïdors més destacats de Correspondence, com els Boggs, Glaberman o Selma Weinstein (la qual es traslladaria a Anglaterra i esdevindria la tercera muller de James). El 1956, arran de la revolució hongaresa, C.L.R. James, Grace Lee Boggs i Cornelius Castoriadis publicaven "Facing Reality" on, sense renunciar al leninisme, consideraven que la necessitat del partit d'avantguarda havia quedat superada pel nivell de formació assolit per les masses.
En el 1957, James va fer una estada a Ghana, que havia esdevingut el primer estat independent de l'Àfrica Negra (descomptant Etiòpia i Libèria) sota la presidència de Kwame Nkrumah. Aquesta estada l'influí per retornar a Trinidad per primera vegada en 25 anys, en 1958. A Trinidad esdevingué l'editor de The Nation, l'òrgan del People's National Movement (PNM), el partit independentista que havia guanyat les eleccions del 1956. James contemplava amb bons ulls l'establiment, el 3 de gener del 1958, de la West Indies Federation, que aplegava diverses colònies britàniques del Carib, com a pas previ a una federació independent. Aquesta posició topava amb la d'Eric Williams, partidari d'un estat independent per a Trinidad i Tobago, i fou un dels motius pels quals James optà per tornar a Anglaterra.
Les independències africanes i caribenyes, la revolució cubana i l'ascens d'un moviment nacional militant entre els afroamericans dels Estats Units eren un motiu d'esperança per al Correspondence Publishing Committee, però també de noves friccions. James no compartia tot l'entusiasme dels Boggs per tots aquests moviments. El trencament es consumà en el 1962. Feren costat als Boggs, Lyman i Freddy Payne, també matrimoni i militants des de la primera època de la Tendència Johnson-Forest. De fet, el Correspondence Publishing Committee continuà sota la direcció dels Boggs, mentre que els partidaris de James, entre ells Martin Glaberman, William Gorman i George Rawick, bastiren "Facing Reality".
Facing Reality tingué un cert pes tan sols a Detroit, treballant en tres àmbits connectats com eren les fàbriques automobilístiques, la Wayne State University i l'activisme polític afroamericà. Participaren, en el 1968, en la formació del Dodge Revolutionary Union Movement (DRUM), un moviment sindical alternatiu a United Auto Workers (UAW). Els debats sobre el futur del DRUM, que s'estengué a altres plantes i que comportà la formació de la League of Revolutionary Black Workers (juny del 1969), mostraven com s'obria ara la possibilitat de reconstruir un moviment obrer independent. El creixement de les lluites i reivindicacions en tots els fronts assenyalava la fi de l'estabilització de postguerra. Les expectatives de creixement de Facing Reality, però, no es compliren, i James considerà que no pagava la pena mantindre una organització massa petita per tindre un impacte en el moviment. Glaberman acceptà el suggeriment, i Facing Reality es va autodissoldre en el 1970. Els seus pocs membres mantingueren la implicació en les lluites sindicals i socials, i alhora la col·laboraren en diverses publicacions de l'esquerra alternativa, especialment a "New Politics".
CLR i Selma James visqueren en els anys 1970 i 1980 a Brixton. Selma James, especialment a partir del 1972, després de la publicació de "Power of Women and the Subversion of the Community" (escrit juntament amb Mariarosa Dalla Costa), ha estat activa en molts fronts, particularment en el reconeixement econòmic del treball de cures. Fa trenta anys, Jim Murray creava el C.L.R. James Institute (http://www.clrjamesinstitute.org/) que dirigiria fins a la mort en el 2003, prenent el relleu Ralph Dumain. El mateix C.L.R. James es va morir el 19 de maig del 1989. Martin Glaberman, considerat de vegades com el darrer representant del "johnsonisme" als Estats Units, es va morir el 17 de desembre del 2001.
Els Boggs i els Paine mantingueren la publicació de Correspondence fins el 1964. James i Grace Lee Boggs participaren en l'activisme comunitari de Detroit. Grace Lee Boggs encoratjà infructuosament Malcolm X perquè es presentés candidatura com a senador per Michigan. Després de les morts de Lyman Paine (1978), James Boggs (1993) i Freddy Paine (1999), d'aquest corrent únicament resta Grace Lee, ara de 98 anys. En preserven el llegat institucions com el James & Grace Lee Boggs Center to Nurture Community Leadership (http://boggscenter.org/). Enguany s'ha estrenat American Revolutionary (http://americanrevolutionaryfilm.com/), un documentari sobre l'evolució de Grace Lee Boggs.
Sí que continuen actius els News and Letters Committees (http://www.newsandletters.org/issues/2013/Nov-Dec/index.asp) fundats per Dunayevskaya en el 1955, que es mantenen en la línia del "marxisme humanista". A banda de Chicago i Detroit, tenen comitès locals a Los Angeles, San Francisco, New York i Memphis. Després de la mort de Dunayevkskaya, el 9 de juny del 1987, diverses persones s'han succeït en les tasques d'organització nacional.
Més enllà dels hereus directes de la Tendència Johnson-Forest, els seus texts han tingut influències en corrents autonomistes i llibertaris, com és el cas d'autors amb Loren Goldner (http://home.earthlink.net/~lrgoldner/) o part dels col·laboradors de libcom.org (http://www.libcom.org/search/apachesolr_search/johnson-forest)
