Em van encarregar un pròleg per al nou llibre de l’Agustí Barrera, Inscrit en la memòria històrica, d'Edicions de 1979.
Un privilegi que em complau, i més tractant-se d’aquest veterà de la setantena i del seu capteniment pel país i per la transformació social. I perquè llegir-lo és com delectar-se amb les seves converses amb anècdotes, confidències, reflexions, secrets, facècies o enuigs.
El títol del llibre remet als versos "Inscrit en la memòria amb les lletres del vent..." Que són uns versos del poeta i independentista Àlvar Valls, escrits el 1977 en règim d’incomunicació a la cinquena galeria de la Presó Model, i per tant apresos de memòria donada la impossibilitat de comptar amb paper i llapis.
El recull d’articles que aplega aquest llibre remeten a aquesta memòria, una memòria de generacions, més viscuda que escrita, una memòria de vençuts i d’obstinats.
La de l’Agustí és una memòria -la història- d’aquest país, una memòria sentimental i una memòria de combat. I tal com afirmo al pròleg del seu llibre, difícilment podríem discernir llegint les pàgines d’aquest llibre allò que és la funció de l’historiador del viatge vital com a home, ni escindir el seu paper militant del seu pas pel temps com a persona, com a company, camarada, familiar o saludat.
En la meva opinió l’Agustí Barrera és un espècimen escadusser en la militància independentista. I que, per tant, preserva una memòria palpitant i rica que no hauríem de deixar perdre. Motiu pel qual els cronistes, historiadors i les noves fornades d’independentistes no haurien de negligir aquest traspàs de dades, fets, anàlisi, dolor i esperança. Molts altres llibres, memòries i estudis, poden completar els passatges històrics i les vivències, però l’Agustí relliga l’explicació d’aquesta resistència amb nusos i fil de sargir de collita pròpia. I sobretot, fa justícia amb els lluitadors oblidats, menystinguts i exclosos a les històries oficials.
El fet que el qualifiqui d’escadusser és perquè la seva trajectòria política és un autèntic fil roig de la història del nostre país. Són comptades les biografies de militants independentistes com les de l’Agustí: va iniciar la seva militància al FNC, amb repressió inclosa per haver repartit propaganda entre els treballadors; després va participar en la creació del PSAN i anys després en el naixement i evolució del PSAN-Provisional i el sindicat COLL; i continuà a l’independentisme combatiu dels anys 80, i fins la CUP en els nostres dies. Una experiència vital que connecta el separatisme del primers anys del S.XX amb l’Esquerra Independentista d’avui. Un nexe que pren més força si tenim en compte que és fill d’un dels homes del grup separatista i insurreccional dels anys trenta Nosaltres Sols.
Inscrit en la memòria històrica és un recull d’articles que imprimeixen aquest fil roig, en què l’autor evoca o recupera la vida de lluitadors i lluitadores de l’independentisme català, explica moments transcendentals d’aquest moviment polític, o n’analitza els encerts i les marrades. A ell li devem el rescat de l’oblit de molts dels protagonistes de la nostra Història petita: Josep Tramunt, Magí Colet, Joan Layret, Jaume Fortuny, Esteve Albert i Corp, Octavi Viladrosa, Mait Carrasco, Ramon Subirats, Josep de Calassanç Serra “Cala”, Toni Lecha, etcètera.
Tanmateix, adverteixo que no es tracta d’una compilació de semblances i notes obituàries. Inscrit en la memòria històrica, obra d’un inusual intel·lectual-militant, aporta grans dosis d’anàlisi i experiència i interpretació d’una important part de la història nacional, vàlides com les claus que ens obren tots els panys. Al capdavall, l’Agustí va ser “El pare ideològic de tot plegat” en la consulta d’Arenys de Munt el 2009, tal i com el definí en Josep Sort en un article en què va descriure:
"I com tots els revolucionaris de soca-rel, a l'hora de la victòria, del triomf, ell n'ha quedat al marge. No ha sortit a la foto. Ni hi sortirà. Les fotos de la victòria sempre són per les rates que amb la mateixa rapidesa que salten del vaixell que s'enfonsa, pugen en un altre on ensumen teca. L'Agustí ahir no era a la foto. Ni se l'esperava."
Només per això el llibre desvetlla l’interès per conèixer de la seva mà tantes coses. I és clar, les tantes coses inscrites en la memòria de la lluita independentista.
