L'article parteix d'una crítica explícita de l'Estat d'Israel "Cosa que no treu a ningú el dret a criticar una ocupació cruel i injustificable per part de l’estat israelià. Això, no cal ni dir-ho. O potser sí." Però apunta que els blasmes envers les vulneracions dels drets i llibertats per part de l'Estat d'Israel sovint degeneren en antisimitisme.
Una veu per posar-hi ordre
El posicionament de Tree és novedós, ja que sorgeix des de posicions de l'independentisme d'esquerres i és gens sospitós de servituds a grups de poder, com algunes personalitats emmarcades en el que s'ha anomenat "Lobby sionista." I coincideix a la vegada amb diversos episodis polèmics esdevinguts els darrers mesos, actes com pintades, comentaris a les xarxes socials i el sabotatge d'un concert a Manresa, que han estat considerats com actes de caire "antisemites" i que desvirtuen les denúncies envers l'Estat d'Israel. Entre aquests, les pintades al Call de Girona i el sabotatge contra un grup musical a Manresa han afavorit un clima de confusió i de desprestigi per a l'esquerra i l'independentisme.
En aquest sentit, precisament el grupúscul neonazi Movimiento Social Revolucionario (MSR) ha editat una imatge (adhesiu-cartell digital) en què es pot llegir en versió bilingüe "Independentismo es sionismo: poble català no et deixis enredar." I que reprodueix el prejudici racista que associa els catalans i els jueus per un patró d'avarícia, covardia, cobejança i conspiració.
Arguments històrics contra l'antisemitisme
Tree posa com a exemple el paper de certs intel·lectuals europeus d’esquerres durant els anys 60 i 70 que "van tornar a convertir l’antisemitisme en un prejudici socialment acceptable a través del concepte també híbrid de l”antisionisme’, que nega el dret d’existir a l’estat israelià (per feixista i colonialista) alhora que insinua que tots els israelians (o tots els jueus) manipulen l’opinió internacional (sobretot, la nord-americana) a favor del dit estat mitjançant uns lobbies poderosos."
En opinió de l'escriptor anglocatalà "en comptes de fer unes crítiques específiques dels crims innegables de l’estat israelià, l’antisionisme tracta aquest país com si fos el beneficiari únic d’una poderosa conxorxa diabòlica, contra la qual, per tant, s’hi val tot, des del boicot fins a l’eliminació física."
També retreu als que anomena "antisionistes" el desconeixement de la història del poble jueu i del poble palestí, així com el fet de banalitzar el terme "nazisme" per realitzar comparacions injustes i desproporcionades.
Amb argumentacions històriques sosté que "l’antisemitisme europeu importat directament des del Tercer Reich per al-Husseini ha infectat a fons les doctrines d’entitats islamistes radicals com Hizbol·là o Hamas, ambdós finançats per l’Iran, un país que nega l’Holocaust i que ha repetit una vegada rere l’altra que vol esborrar Israel de la faç del planeta. I quan aquests mateixos països i organitzacions fan coses força més imperdonables que Israel –com ara enviar suport militar al règim actual sirià, que és responsable de més morts de civils àrabs en els últims tres anys que Israel en tota la seva història– els antisionistes catalans callen com un sol home." I conclou que "En fi, l’antisemitisme s’ha disfressat de diverses maneres al llarg del temps, i la variant catalana (un antisionisme genèric, poc informat i pseudoprogressista perquè dóna suport, implícitament, a règims homòfobs, masclistes i, és clar, antisemites) n’és una més."
