Anna García ha escrit Orgullosas y asfixiadas, una obra de dos anys de treball i un retrat de quatre dones que, per diferents motius, han entrat o han fugit d’un món asfixiant al segle XXI que es guia per l’Antic Testament i que representa una fractura, cada vegada més gran, amb un sector laic de la societat israeliana. Aquesta obra posa sobre la taula el fonamentalisme religiós que regeix l'Estat d'Israel, basat en privilegis racials i religiosos, i especialment opressiu amb les dones que resten subjugades a les normes dels ortodoxos (vídeo documental).
Una escopinada d'un jueu ultraortodox sobre una nena de vuit anys va sacsejar a tot Israel. Va passar als carrers de Beit Shemesh, als afores de Jerusalem, quan l'individu vestit de capota i roba negra, amb una gorra enorme i rodó sobre el seu cap, es va abalançar sobre Naama Margulis i la va increpar per vestir suposadament de manera "indecent" . Després, la va insultar i li va escopir i ara la nena té por d'anar a l'escola i de recórrer els carrers del seu barri.
El cas de Naama va encendre la metxa al país sencer. "Em van tractar de desvergonyida, sense pudor, fins i tot em van escopir", va explicar entre llàgrimes la petita, darrere de les seves ulleres de miop i davant les càmeres. Amb la seva mare Hadassa, la nena explicava que tem recórrer els 300 metres que separen casa de l'escola per si es creua en el camí amb algun dels seus temibles censors.
Com informava el diari argentí Clarín el passat mes de gener, la denúncia de la mare i el testimoni de la nena van despertar una reacció en cadena de la societat laica israeliana i dels sectors religiosos moderns i moderats, que fins llavors acceptaven en silenci l'avanç dels ultrareligiosos més fanàtics. Ara, quan el cas comença a posar en dificultats el govern del premier Benjamin Netanyahu, desenes de manifestacions han esclatat arreu del país contra el fonamentalisme religiós, que ha estat històricament soci del poder polític, i que exigeix excloure les dones dels esdeveniments públics i demana la segregació dels sexes en autobusos, trajectes, i fins i tot a les cues dels supermercats, sota la creença que és una ordre de Déu.
"Beit Shemesh s'ha convertit en el símbol d'una ciutat secular que s'ha tornat ultraortodoxa.
Els ultraortodoxos representen el 8% de la població. La seva mitjana de 4,7 fills per parella contrasta amb el 2,7 de la resta de la societat. Gaudeixen de privilegis en ajudes socials estatals. Els seus fills van a escoles públiques religioses, en què s'estudien matèries afins i en les quals, en gran part, no entren les matemàtiques i les ciències naturals, essencials per a una societat moderna. A més, tenen la llicència de no realitzar el servei militar obligatori de tres anys.
Aquest suport econòmic ha anat en creixement per la pressió dels partits religiosos i ultraortodoxos que van ser creant-se en les últimes dècades i que van aconseguir avui un 15% de les banques al Parlament. No hi ha partit polític que no depengui d'ells per mantenir-se en el poder, per la qual cosa es perpetua la situació.
Es tracta d'una discriminació guiada per la religió, com la que pateixen altres persones amb nacionalitat israeliana però de religió diferent, com els musulmans discriminats que no poden adquirir terres o fer el servei militar.
Aquestes evidents injustícies ha generat una tensió amb la societat que ha esclatat aquestes darreres setmanes, empesa per una època de vaques magres que exigeix ajustaments pressupostaris que la majoria es pregunta per què seguir mantenint a un grup amb tants privilegis.
Al costat de l'agressió a Naama, la gota que va desbordar el got va ser la recent difusió per TV de ultraortodoxos que, en un acte, van vexar la memòria de l'Holocaust vestint els seus fills amb robes de presos en els campaments nazis.
Tot això va despertat la crítica d'un sector laic de la societat israeliana. Tal i com assenyala el diari Clarín, en una de les marxes contra el fonamentalisme jueu, un cartell sintetitzava l'ànim general: "Alliberem a Israel de la coerció religiosa.”
Una escopinada d'un jueu ultraortodox sobre una nena de vuit anys va sacsejar a tot Israel. Va passar als carrers de Beit Shemesh, als afores de Jerusalem, quan l'individu vestit de capota i roba negra, amb una gorra enorme i rodó sobre el seu cap, es va abalançar sobre Naama Margulis i la va increpar per vestir suposadament de manera "indecent" . Després, la va insultar i li va escopir i ara la nena té por d'anar a l'escola i de recórrer els carrers del seu barri.
El cas de Naama va encendre la metxa al país sencer. "Em van tractar de desvergonyida, sense pudor, fins i tot em van escopir", va explicar entre llàgrimes la petita, darrere de les seves ulleres de miop i davant les càmeres. Amb la seva mare Hadassa, la nena explicava que tem recórrer els 300 metres que separen casa de l'escola per si es creua en el camí amb algun dels seus temibles censors.
Com informava el diari argentí Clarín el passat mes de gener, la denúncia de la mare i el testimoni de la nena van despertar una reacció en cadena de la societat laica israeliana i dels sectors religiosos moderns i moderats, que fins llavors acceptaven en silenci l'avanç dels ultrareligiosos més fanàtics. Ara, quan el cas comença a posar en dificultats el govern del premier Benjamin Netanyahu, desenes de manifestacions han esclatat arreu del país contra el fonamentalisme religiós, que ha estat històricament soci del poder polític, i que exigeix excloure les dones dels esdeveniments públics i demana la segregació dels sexes en autobusos, trajectes, i fins i tot a les cues dels supermercats, sota la creença que és una ordre de Déu.
"Beit Shemesh s'ha convertit en el símbol d'una ciutat secular que s'ha tornat ultraortodoxa.
Els ultraortodoxos representen el 8% de la població. La seva mitjana de 4,7 fills per parella contrasta amb el 2,7 de la resta de la societat. Gaudeixen de privilegis en ajudes socials estatals. Els seus fills van a escoles públiques religioses, en què s'estudien matèries afins i en les quals, en gran part, no entren les matemàtiques i les ciències naturals, essencials per a una societat moderna. A més, tenen la llicència de no realitzar el servei militar obligatori de tres anys.
Aquest suport econòmic ha anat en creixement per la pressió dels partits religiosos i ultraortodoxos que van ser creant-se en les últimes dècades i que van aconseguir avui un 15% de les banques al Parlament. No hi ha partit polític que no depengui d'ells per mantenir-se en el poder, per la qual cosa es perpetua la situació.
Es tracta d'una discriminació guiada per la religió, com la que pateixen altres persones amb nacionalitat israeliana però de religió diferent, com els musulmans discriminats que no poden adquirir terres o fer el servei militar.
Aquestes evidents injustícies ha generat una tensió amb la societat que ha esclatat aquestes darreres setmanes, empesa per una època de vaques magres que exigeix ajustaments pressupostaris que la majoria es pregunta per què seguir mantenint a un grup amb tants privilegis.
Al costat de l'agressió a Naama, la gota que va desbordar el got va ser la recent difusió per TV de ultraortodoxos que, en un acte, van vexar la memòria de l'Holocaust vestint els seus fills amb robes de presos en els campaments nazis.
Tot això va despertat la crítica d'un sector laic de la societat israeliana. Tal i com assenyala el diari Clarín, en una de les marxes contra el fonamentalisme jueu, un cartell sintetitzava l'ànim general: "Alliberem a Israel de la coerció religiosa.”
