En ocasió de la convocatòria de l'Aplec del Puig el darrer diumenge d'octubre d'enguany, es presenta l'opció organitzativa de construir el Moviment de Defensa de la Terra seguint la campanya iniciada al Fossar de les Moreres aquest 11 de Setembre proppassat.
La primera reflexió que se'ns pot acudir és la següent: Per què un nou moviment? És que no es pot salvar res de les experiències anteriors? Caldrà que ho analitzem.
Si ens entretenim, doncs, a analitzar encara que siga breument les experiències polítiques de les dues darreres dècades al País Valencia, veurem que enlloc més dels Països Catalans del Sud no hi ha hagut una confusió tan gran, una tan descarada desmobilització i, conseqüentment, tampoc un desencís tan accentuat.
Fins al 1979-80 el procés d'avanç de la consciència política anà acompanyat d'un afermament de la consciència nacional. Les mobilitzacions havien anat en augment fins als primers moments de la reforma política. A partir d'aleshores, és un fet evident que a mesura que ha anat avançant la reforma política espanyola, el moviment nacional-popular al País Valencia s'ha anat desintegrant...
Les causes d'aquesta desfeta són diverses i complexes; però són especialment suggestives les explicacions que se n'han volgut donar: Els més pessimistes parlen de la manca de base que sempre hi ha hagut, que s'havia tractat d'una mena de bluf disfressat per la manca de referències de masses en la clandestinitat antifranquista; d'altres descarreguen totes les responsabilitats en les traïcions del PSOE; uns altres, encara, consideren que tot el pecat és haver-se embolicat a participar en unes eleccions de les quals calia haver-se'n mantingut al marge ...
La simplicitat d'aquestes interpretacions -que són les úniques per ara existents- ja és una bona prova d'una causa més profunda que totes les anteriors, d'una causa que ha permès que la crisi congriada per diferents elements haja pres la magnitud considerable que ha pres. Per a nosaltres, al fons de tota aquesta situació crítica, hi ha una mancança fonamental que ha afectat permanentment el moviment nacional-popular al País Valencia: la manca de base política, entenent per això, la pobresa de les anàlisis socials i l'escassa elaboració dels plantejaments estratègics i tàctics. Aquesta mancança s'ha reflectit per un seguit d'errors polítics en els quals s'ha reincidit amb estranya complaença.
El primer error, que no ens hem cansat de criticar repetidament des d'aquestes mateixes pagines, és el plantejament esquizofrènic del nacionalisme al País Valencià, que mentre d'una banda impulsava el moviment cultural, per l'altra repartia el seu suport polític entre diferents partits espanyolistes. El pretext dels defensors d'aquestes posicions era -i ho és encara- que la feblesa del moviment nacional no permetia de construir una alternativa pròpia sòlida. Aquesta anàlisi benèvola i indulgent d'allò que és l'espanyolisme al nostre país té segurament profundes arrels històriques, però demostra una manca d'idees clares del que és l'Estat espanyol i les seves estructures de poder, que fa esfereir. El resultat d'aquesta línia el tenim al davant: tot el "poder” al PSOE, a un PSOE que no sap -ni vol- defensar el poble de l'ofensiva capitalista i espanyolitzadora, que ens vol portar a una reconversió industrial contra els interessos populars i a una descatalanització progressiva. Cal que el moviment nacional-popular al País Valencia construesca les seves pròpies estructures polítiques; cal que el culturalisme políticament infeudat al PSOE desaparega de l'escena política per a donar pas als plantejaments i organitzacions independentistes de defensa de la terra. Això és el que hem estat dient des de fa temps. I ho continuarem repetint.
Aquesta retòrica de la impotència pròpia del nacionalisme al País Valencia no s'ha quedat, però, limitada a les posicions anteriors. També els intents de creació d'un moviment nacional n'han restat impregnats. Si alguna cosa ha caracteritzat els diferents intents realitzats (BEAN, EUPV, UPV, ... ) és el seu caràcter electoralista mancat d'agressivitat. Això no vol pas dir que no hi haja hagut lluites i moviments reivindicatius d'un alt grau de combativitat. Ens referim ací a les expressions polítiques (Com que el moviment era feble calia fer uns plantejaments difuminats, regionalistes-valencians, ètico-humanistes i culturalistes). Una posició com aquesta en un context de fortes pressions espanyolitzadores no podia més que abocar al fracàs.
La solució d'aquesta greu situació no es pot limitar però al verbalisme revolucionari, a la vocació grupuscular basada en l'anatema del reformisme sense alternativa, i la representació d'una mala pantomima de denúncia de la repressió sense cap línia de treball. Abans de tot cal tenir una línia política construïda amb solidesa i seriositat.
Un moviment que vulga arrelar al País Valencia cal que partesca d'una anàlisi seriosa de les forces socials i polítiques que s'oposen a l’avanç de les mobilitzacions i de la consciència nacional-popular. I, d'altra banda, ha de plantejar un projecte coherent d'agrupació de les forces populars adequat a la realitat del país i a les necessitats de la lluita.
Per a nosaltres, les mancances fonamental són d'aquest ordre, de manca de plantejaments clars, més que no pas de feblesa numèrica. Tot un potencial humà important encara existent i tota una voluntat de resistència ben viva, es troben actualment bloquejats per manca d'una orientació política adequada.
El nou moviment que cal construir, caldrà, doncs, que tinga molt clares dues qüestions fonamentals: En primer lloc que cal fer un esforç d’anàlisi política, un esforç d'elaboració d'una línia d'actuació. I, en segon lloc, que cal realitzar un esforç de clarificació de les posicions dins el ventall polític del País Valencia. I que aquest esforç de clarificació perquè siga efectiu s'ha de realitzar a través de les lluites i mobilitzacions que aquest nou moviment sàpiga endegar i recolzar.
Ja és molt clar per a tothom que el nostre únic enemic no és el "búnker barraqueta”, sinó tota una estructura de poder que comença en les forces d'ocupació espanyoles (que sempre han tingut al País Valencia com a centre destacat de les seves operacions, amb el darrer exemple del 23-F); que es prolonga amb tot l'aparell administratiu i burocràtic de l'Estat; i que troba el seu suport en una burgesia parasitaria i espanyolitzada ... Com ens podríem enfrontar a aquest complex bloc de poder només amb crides a la bona voluntat? Hi ha, però, tota una gamma de posicions socials que la manca de moviment i de lluita no ha obligat mai a definir i que es mantenen còmodes al nivell de les paraules. Molta gent diu: estic amb vosaltres ... però fins a quin punt podem estar segurs que s’està per la defensa del país si ningú no es veu compromès a prendre posició dins cap conflicte promogut pel moviment en lluita? És, doncs, fonamental que el nou moviment sàpiga posar en marxa la lluita en tots els fronts on es puga aprofitant totes les aportacions possibles (és a dir, dins unes referències polítiques que, com els dels 6 punts del MDT, siguin prou clares sense ésser perillosament excloents).
Aquesta és la tasca que tenim al davant. I aquests són els plantejaments que hi ha al darrera de la importància de la impulsió del MDT al País Valencia.
