Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Micromecenatge
Pedrolo i la censura

Tot això -i més- coneixerem a través del documental “Manuel de Pedrolo, trencant l’oblit”. Col·laboreu en el micromecenatge que impulsen la mateixa Fundació i Zeba Produccions

02/07/2013 Cultura

Aquest text d’Anna Moreno, filòloga i membre del Patronat de la Fundació Pedrolo, ens ofereix unes pinzellades sobre la censura que pateix l’obra pedroliana. Pedrolo fou l’autor més censurat durant el franquisme. A destacar el segrest de la novel·la Un amor fora ciutat per ordre del TOP i per la que el mateix Manuel de Pedrolo és processat...per escàndol públic:

Amb les següents paraules, Pedrolo li explica al seu amic Josep Faulí com se sent a causa de la censura:

“La llàstima és que no pugui publicar les novel·les que he escrit durant els darrers anys, pràcticament totes tombades per la censura (set de prohibides).  Sempre m’he trobat amb aquesta pega, però mai com ara. Probablement perquè jugo més fort que no jugava aleshores i cada cop, doncs, molesto més el sistema. En termes personals, això es tradueix en un cert desassossec en adonar-me que crítics i lectors es veuen obligats a considerar encara la mena de novel·lística que era o podia sembla fa deu o quinze anys enrera. (...)

Sovint em sento com un home confinat en un indret tan distant i solitari que, quan el seu missatge arriba al destinatari, ja ha tingut temps de sobres d’enviar-me una dotzena més que modifiquen i enriqueixen la informació continguda en aquell primer comunicat. La resposta que se li dóna, doncs, ja no pot correspondre a la realitat. Hi hauria correspost el passat, si els missatges  s’haguessin transmès oportunament, quan calia.”[1]

Els principis de l’autor van ser durs, ja que molts editors en veure les dificultats que tenia per publicar no s’arriscaven. Als anys cinquanta i seixanta poques editorials s’atrevien a portar els seus manuscrits a censura i aleshores l’autor optà pels premis literaris que asseguraven la publicació del llibre.

Entre 1949 i 1980 trenta-tres llibres de Pedrolo d’un total de vuitanta-quatre  van esperar més de deu anys per ser editats, ja sigui per motius polítics, morals o del llenguatge emprat. Segons l’autor, se li censuraven els llibres pel catalanisme, les opinions polítiques, la religió, la moral sexual i el llenguatge indecorós.

A partir dels anys 1972/1973 va poder treure a la llum novel·les antigues i començà a publicar amb normalitat.

 

La novel·la segrestada de Pedrolo, Un amor fora ciutat

 La polèmica novel·la Un amor fora ciutat (1959) es publica el 1970 (va estar al calaix onze anys). L’abril de 1970 es denuncià l’obra al magistrat del Tribunal d’Ordre Públic. El 23 d’abril de 1970 se segresta l’obra per ordre del Jutgat d’Ordre Públic. Pedrolo va ser processat pel Jutjat d’Ordre Públic, que el 30 de maig dictà l’acte de processament per delicte d’escàndol públic.

Malgrat els seixanta-tres retalls infligits per l’editor o suposadament pel director literari d’Aymà, el llibre se segrestà i s’acusà l’obra d’immoral. L’argument del llibre gira al voltant de l’amor homosexual, un tema tabú per a la censura.

En els casos de segrest s’intentava no crear escàndol, i per això se segrestava el llibre quan encara no s’havia distribuït i es trobava als magatzems de les editorials. Pel que fa a Un amor fora ciutat, quan els agents es van desplaçar a l’editorial Aymà van fer tard, només restaven una vintena d’exemplars al magatzem. A les llibreries es van confiscar altres volums fins arribar als 146 exemplars i d’altres es van vendre d’amagat rere el taulell. El llibre va tenir una tirada de 1.500 exemplars. Finalment l’advocat de Pedrolo, Maurici Serrahima, va apel·lar la sentència i l’Audiència de Barcelona va absoldre l’acusat el març de 1972.

(1)   GARCÍA, Xavier, Epistolari Manuel de Pedrolo (1960-1990), volum II, Biblioteca Literària de Ponent, Lleida, 1997.Carta CCCXIII a Josep Faulí, el 18 de juny de 1972.

Valora
Rànquings
  1. Ha mort Núria Vidal de Llobatera i Pomar, lluitadora antifranquista i ecologista
  2. Les queixes lingüístiques ateses per Plataforma per la Llengua augmenten prop d’un 500 % en vuit anys
  3. Presentació del projecte "Rutes de la Llibertat" a Vilamaniscle (Alt Empordà)
  4. El veïnat del conegut Bloc Papallona de l’Eixample s’organitzen amb el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC)
  5. Conclusions de les Jornades "Biogàs, la bombolla inflamable"
  6. 39è Aniversari de la mort de l'independentista i comunista Quim Sànchez
  7. Indignació per la visita dels borbons a Catarroja
  8. El lliurament dels premis Princesa de Girona 2025 es farà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona
  9. 13 anys que ens va deixar Josep de Calassanç Serra "Cala"
  10. La Marea Blanca en relació a les declaracions Parlament Honorable Consellera Olga Pané
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid