Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Reflexions fruit de Chávez i Veneçuela
25/04/2013 Hemeroteca
Cristian Cortés i Estebanell Cristian Cortés i Estebanell
Viure la mort d’un home com Hugo Chávez des de Cuba és un dels regals més generosos que la vida m’ha fet. A Cuba tinc un accés il·limitat a les expressions del poble veneçolà, i a mitjans de comunicació com Tele-Sur i altres de caràcter anti-imperialista. No era conscient de fins a quin punt tenim una censura mediàtica a Barcelona fins arribar aquí. També tinc accés als mitjans de comunicació (o d’infoxicació propagandística) hegemònics de casa i sóc capaç de veure l’enorme manipulació existent entorn a l’Amèrica Llatina i especialment sobre Chávez. Tan debò es pogués veure a Europa l’enorme devoció i la demostració de tristesa que han acompanyat les cerimònies d’homenatge i comiat a Hugo Rafael Chávez Frías. Les inacabables cues; les multituds bolcades entorn a la figura de Chávez; les expressions de condol i consternació; la quantitat de caps d’estat assistents; el reconeixement rebut de tantes personalitats i sensibilitats diferents; les paraules, imatges, i discursos rescatats... No he sistematitzat al detall la quantitat i varietat d’aspectes a destacar de la mort de Chávez, però si ho hagués intentat s’entendria inapel·lablement fins a quin punt arriba la commoció però també la passió per ell.
Ara es generen molts dubtes. Però no sobre que ha de fer el poble bolivarià de Veneçuela i Amèrica Llatina anti-imperialista que ho tenen molt clar. La pregunta és que hem de fer la resta del món, i especialment nosaltres. Europa cometrà un terrible error de prepotència sinó és capaç de reconèixer amb mèrit i adequació l’enorme valor històric i polític de Chávez i el chavisme. La història posarà a Chávez al seu lloc, però és obvi que el continent americà s’explicarà a través del seu nom.
La seva figura emergeix a principis dels 90’s com un militar procedent de capes socials molt excloses. Es va jurar a no complir les ordres de reprimir al seu poble (terrible crim) en un context de Caracazos i espoli petrolífer de les oligarquies, i va orquestrar un fallit cop d’estat per aconseguir-ho. Empresonat, la seva figura creix en popularitat i es amnistiat fins que accedeix a president a finals dels 90’s i esdevé l’únic referent anti-imperialista del continent durant l’orgia neo-liberal. Reforma la constitució (essent de les més avançades del món) i pateix un intent de cop d’estat per part de les oligarquies.
Chávez posa en pràctica una aliança estratègica de patriotes i forces d’esquerres amb polítiques de patriotisme, assentament de la sobirania, nacionalitzacions i reivindicació de la figura fundadora de Simón Bolívar, juntament amb desenvolupament de polítiques socials, redistribució de la riquesa, assentament de poders democràtics de base popular i dels barris, i construcció d’una nova ideologia d’esquerres a través del socialisme del segle XXI. Paral·lelament, hi ha tot un treball d’integració americana i construcció a l’Amèrica Llatina d’estructures internacionals de caire anti-imperialista.
Algú pot pensar que tot aquest llegat i conjunt de processos que porten el segell de Chávez no expliquen prou l’enorme importància i reconeixement que es mereix l’home. Perfecte, però aleshores que expliqui quins interessos socials té i quina ideologia transpira per comprendre el perquè del seu posicionament tant particular. Perquè ho entenguin alguns catalans, és com si Messi hagués tingut una mort sobtada portant un hat-trick davant del Reial Madrid i apunt de llençar el penalti decisiu per guanyar la Copa d’Europa al Camp Nou; i demano disculpes per rebaixar a Chávez a l’alçada de futbolista tot i que seré absolt perquè ell era un amant de l’esport.
Valora
Rànquings
  1. El batlle de Girona denuncia que una empresa espanyola s'ha inventat un inexistent "parque Princesa de Girona" al municipi
  2. Reedició del llibre "El Complot de Garraf" i Manifest signat impulsat per Historiadors
  3. Doble Joc al documental “El talp de Terra Lliure”
  4. Votaré l’extrema dreta
  5. Trobada de Joves Independentistes a Girona
  6. 100 anys d'infiltracions policials a l'independentisme català: de Bandera Negra als agents del 2020
  7. "En Pere i el Globàlium", escrit per Carme Juncà: "una eina per mirar la realitat d?una manera global"
  8. Arran assenyala amb pintura la Comissaria de la Policia Nacional Espanyola de Maó on treballa un dels infiltrats als moviments populars
  9. Presentació del manifest Rutes de la llibertat a l'Empordà
  10. Vila-real commemora el 319è aniversari del saqueig i incendi de la ciutat per les tropes borbòniques
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid