Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Reflexions fruit de Chávez i Veneçuela
25/04/2013 Hemeroteca
Cristian Cortés i Estebanell Cristian Cortés i Estebanell
Viure la mort d’un home com Hugo Chávez des de Cuba és un dels regals més generosos que la vida m’ha fet. A Cuba tinc un accés il·limitat a les expressions del poble veneçolà, i a mitjans de comunicació com Tele-Sur i altres de caràcter anti-imperialista. No era conscient de fins a quin punt tenim una censura mediàtica a Barcelona fins arribar aquí. També tinc accés als mitjans de comunicació (o d’infoxicació propagandística) hegemònics de casa i sóc capaç de veure l’enorme manipulació existent entorn a l’Amèrica Llatina i especialment sobre Chávez. Tan debò es pogués veure a Europa l’enorme devoció i la demostració de tristesa que han acompanyat les cerimònies d’homenatge i comiat a Hugo Rafael Chávez Frías. Les inacabables cues; les multituds bolcades entorn a la figura de Chávez; les expressions de condol i consternació; la quantitat de caps d’estat assistents; el reconeixement rebut de tantes personalitats i sensibilitats diferents; les paraules, imatges, i discursos rescatats... No he sistematitzat al detall la quantitat i varietat d’aspectes a destacar de la mort de Chávez, però si ho hagués intentat s’entendria inapel·lablement fins a quin punt arriba la commoció però també la passió per ell.
Ara es generen molts dubtes. Però no sobre que ha de fer el poble bolivarià de Veneçuela i Amèrica Llatina anti-imperialista que ho tenen molt clar. La pregunta és que hem de fer la resta del món, i especialment nosaltres. Europa cometrà un terrible error de prepotència sinó és capaç de reconèixer amb mèrit i adequació l’enorme valor històric i polític de Chávez i el chavisme. La història posarà a Chávez al seu lloc, però és obvi que el continent americà s’explicarà a través del seu nom.
La seva figura emergeix a principis dels 90’s com un militar procedent de capes socials molt excloses. Es va jurar a no complir les ordres de reprimir al seu poble (terrible crim) en un context de Caracazos i espoli petrolífer de les oligarquies, i va orquestrar un fallit cop d’estat per aconseguir-ho. Empresonat, la seva figura creix en popularitat i es amnistiat fins que accedeix a president a finals dels 90’s i esdevé l’únic referent anti-imperialista del continent durant l’orgia neo-liberal. Reforma la constitució (essent de les més avançades del món) i pateix un intent de cop d’estat per part de les oligarquies.
Chávez posa en pràctica una aliança estratègica de patriotes i forces d’esquerres amb polítiques de patriotisme, assentament de la sobirania, nacionalitzacions i reivindicació de la figura fundadora de Simón Bolívar, juntament amb desenvolupament de polítiques socials, redistribució de la riquesa, assentament de poders democràtics de base popular i dels barris, i construcció d’una nova ideologia d’esquerres a través del socialisme del segle XXI. Paral·lelament, hi ha tot un treball d’integració americana i construcció a l’Amèrica Llatina d’estructures internacionals de caire anti-imperialista.
Algú pot pensar que tot aquest llegat i conjunt de processos que porten el segell de Chávez no expliquen prou l’enorme importància i reconeixement que es mereix l’home. Perfecte, però aleshores que expliqui quins interessos socials té i quina ideologia transpira per comprendre el perquè del seu posicionament tant particular. Perquè ho entenguin alguns catalans, és com si Messi hagués tingut una mort sobtada portant un hat-trick davant del Reial Madrid i apunt de llençar el penalti decisiu per guanyar la Copa d’Europa al Camp Nou; i demano disculpes per rebaixar a Chávez a l’alçada de futbolista tot i que seré absolt perquè ell era un amant de l’esport.
Valora
Rànquings
  1. Voluntat de construir una xarxa per trobar formes d'organització per incidir en la presa de decisions
  2. 40è aniversari de la manifestació per la llengua de l'MDT aturada per les càrregues indiscriminades de la policia espanyola
  3. Palma acollirà la II Trobada de Dones dels Països Catalans
  4. Una llei de la selva de societats primitives.
  5. Xerrades del sindicat Intersindical-CSC a Girona
  6. Llums i ombres sobre la llengua catalana
  7. Meridiana Resisteix: 1714 dies de lluita
  8. Un policia espanyol s’infiltra dos anys en l’independentisme de Lleida
  9. L’ANC irromp a Sants-estació contra el caos en Rodalies
  10. Cadena humana el 5 d’abril, entre Castelldefels i Gavà, contra el Pla de Ponent
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid