Martí Marcó i Bardella va néixer el 1959 al carrer Peu de la Creu de Barcelona, al barri del Padró, al si d’una família de tradició republicana procedent de Peralada (Alt Empordà).
Més endavant va passar a viure al carrer del Tigre, del mateix barri. Treballava a un taller mecànic del carrer Viladomat, tot i que era electricista de formació, i seguia els seus estudis en horari nocturn a La Salle.La seva vida laboral i els estudis els compaginava amb l’afecció per l’excursionisme i l’escalada, una pràctica habitual entre els de joves independentistes d’aquella època. L’excursionisme fou un element important d’introducció als cercles polítics militants per a molts joves.
Fou una persona molt coneguda entre els ambients dels nacionalisme radical d’aquells anys. Era un membre habitual als conegudes trobades sardanistes de la Plaça Sant Jaume, que servien també de cobertura per evitar la persecució per part dels grisos. Durant la seva breu joventut participà a incomptables mobilitzacions i protestes. Va viure de ple la bullició política de la segona metitat dels setanta, que es va caracteritzar per les manifestacions i avalots dels anomenats rambleros, unes protestes que sempre culminaven amb durs enfrontaments amb la policia a les Rambles de Barcelona. També va formar part del Consell Executiu d’ERC per les JERC i va passar per Estat Català.
També va ser detingut i multat durant la "Marxa de la Llibertat" el 1976, justament quan Fraga Iribarne, fundador del PP; comandava els cossos armats franquiste. Aquesta "Marxa de la Llibertat" va ser fortament reprimida arreu deis Països Catalans durant el mes de juliol de 1976. La policia espanyola i la Guàrdia Civil va atacar amb altes dosis d'odi espanyolista aquesta marxa pacífica convocada per diversos grups.
Martí Marcó va ser ferit de mort el matí del 26 de gener de 1979, mentre circulava dins d’un Renault-4L amb dos companys d’escamot, a la cruïlla dels carrers Bruc/Diputació. La intenció d’aquest grup clandestí era realitzar un atracament a un transport de fons de Banca Catalana, una de les primeres accions de l’embrió del que més endavant seria Terra Lliure. La Policia Nacional va metrallar el cotxe en què viatjava i va ferir en Martí amb tres impactes de bala. Tres dies després va morir a l’Hospital Clínic de Barcelona.
- Digueu-me. Podeu veure a la primera llum de l’alba allò que hem hissat amb orgull
a l’hora del crepuscle?
La senyera estelada i llistada
surarà triomfant
sobre la terra dels lliures
i la pàtria dels valents. (*)
*Versos escrits per Martí Marcó i musicats anys després per Titot i David Rosell
