La veu de l'esquerra independentista i del conjunt dels moviments populars ha remarcat els eixos de la seva tasca institucional en el debat d'investidura d'Artur Mas com a president de la desena legislatura al Parlament en un dels seus tres representants, el diputat David Fernàndez.
En un discurs (.pdf) clar, ordenat, contundent però serè i amb to respectuos, David Fernàndez ha anat ensenyant les cartes de l'estratègia institucional de Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa d'Esquerres (CUP-AE).
Fernàndez ha exposat en clau parlamentària les tres crisi profundes que pateix el país, la nacional, la socioecòmica i la democràtica i ha donat una resposta sintentitzad "mà estesa per la llibertat del país, puny tancat per les retallades i llum i taquígrafs a la gestió pública".
Pel que fa a la crisi nacional, Fernàndez ha dit que "és el poble de Catalunya qui li ha donat l’oportunitat a aquesta casa d’avançar cap a la màxima llibertat política. Venim d’un cicle sobiranista persistent, que va començar amb mobilitzacions per les infraestructures, que va seguir amb una consulta on ens van enviar Falange, on ens van enviar l’advocacia de l’Estat i la justícia a Arenys de Munt, no en volien una i els en vam oferir 555 des d’una expressió pacífica, democràtica, massiva i determinada".
En aquest sentit ha manifestat que el dret a decidir, ve d’un cicle llarg i persistent de mobilització, és de totes i tots, i "nosaltres advoquem per un acord multipartit i sobretot per un acord que incorpori tots els agents socials, sindicals i culturals d’aquest país". També ha afegit, que potser "ens estrenem avui en aquesta casa però venim de lluny reivindicant el dret d'autodeterminació".
A tot això ha recordat l'ofensinva espanyola pel que fa l'Ajuntament de Celrà, tot dient: ""No demanarem permís per ser lliures"
Sobre la crisi socioeconòmica, el representant de la CUP-AE ha recordat que en aquest país s'han fet tres vagues generals en els últims divuit mesos. També ha assenyalat que hi ha propostes per canviar la cara a la crisi que no costen ni un euro: "moratòria desnonaments, repartir el treball, utilitzar el software lliure i no vendre els recursos estratègics com la gestió de l'aigua o dels peatges" i que l'autoritat es demostra amb els forts deixant clar que no li fa "cap por desobeir la limitació amb el dèficit". I és que Fernàndez aposta per sortir del que ha anomenat "deutecràcia" per combatre "la Unió Europea del capital, dels mercaders i dels gàngsters amb corbata".
En l’àmbit democràtic, ha parlat de "l’esclat de la indignació a places, carrers i xarxes doncs van ser sens dubte aire fresc que va dir que la democràcia estava en fallida, que la democràcia havia entrat en crisi profunda i en barrina, i que era una desfiguració de si mateixa".
Fernàndez ha reclamat una llei contra l'homofòbia i un reconeixement del dret a l'avortament. També ha fet referència a les bales de goma dels Mossos d'Esquadra recordant el nom de les nou persones han perdut un ull.
I ha recordat que "contiuem caminant cap a Ítaca, però Ítaca està intervinguda per la troica" i que no passa per les urnes.
Reivindicació de la nació
Fernàndez ha reivindicat el conjunt de la nació tot dient que "Nosaltres som els valencians del nord, som els illencs de ponent, seguim pensant en els Països Catalans perquè tenim un múscul que es diu memòria, i nosaltres no tenim memòria de peixos sinó que tenim memòria d’elefant, i en aquest país hi ha hagut una cultura progressiva de desculturització i de despolitització, però no negarem que la llengua de Joan Fuster, que la llengua de Maria Mercè Marçal, que els poemes de Biel Major són els que ens agrupen avui encara com a realitat social i cultural, que voldríem també política i que avui reconeixem que s’ha de fer des de la confederalitat i que avui és Catalunya qui porta el ritme cap a la plena llibertat política"
Toc d'atenció a Ciudadanos i el PP
Fernàndez s'ha referit al PP i Ciudadanos com “la bancada de la por” i els ha explicat que la història de la humanitat “ha avançat a partir de la desobediència civil”. De fet, s'ha adreçat directament a aquests dos partits i els ha felicitat “perquè durant vint anys de guerra mediàtica, política i judicial contra la nostra llengua, contra el català de tots, contra la immersió lingüística, han aconseguit, després de vint anys de tenir tots els recursos, que dotze famílies de cinquanta mil no vulguin estudiar en català. Els felicito de tot cor i els recordo que la mateixa ofensiva"..., moments que el bloc de diputats d'ERC han aplaudit
A continuació ha puntualitzat, "els recordo que la mateixa ofensiva no és només a Catalunya, també passa al País Valencià i a les Illes Balears, on han fet la mateixa ofensiva espanyolista i resulta que el 87 per cent dels nins i les nines de les Illes Balears volen estudiar en català i que hi ha cent vint-i-cinc mil famílies al País Valencià que s’han matriculat en valencià, el català de tots també, i no els deixen. Això sí que és exclusió massiva i apartheid lingüístic".
Cites i de nou la samarreta "Xàtiva Renaix"
Fernàndez ha utilitzat un munt de cites per anar argumentant el seu discurs. A més portava posada la samarreta del col·lectiu ‘Xàtiva Renaix’ que ja va dur la nit electoral del passat 25 de novembre.
‘Xàtiva Renaix’ és un col·lectiu que es va presentar en societat en l’edició del passat estiu de la Fira de Xàtiva definint-se com “amants de les particularitats i del caràcter de la capital de la Costera”, així com amb la finalitat de “aglutinar a totes aquelles persones que estimen la ciutat de Xàtiva i els valors que han portat a convertir-la en una de les ciutats més reconegudes fora de les nostres fronteres”. Afegeixen que el seu nom complet és ‘Xàtiva renaix de les cendres’, i que fa referència a la crema de la ciutat per part de Felip V en 1707, però també expliquen que al·ludeix a l’actual crisi econòmica.
