"Els qui es dediquen a la gestió ja saben que tindran un corcó demanant transparència, demanant les despeses, demanant que hi hagi debats públics", ha dit el diputat de la CUP David Fernàndez en el col·loqui amb lectors de +VilaWeb dins el cicle "Implicats" i que publica avui el diari digital. Fernàndez ha explicat com seran les actuacions de la CUP al parlament: "S'han acabat les velles maneres de fer política", ha dit. També ha exposat les propostes de la formació que representa en matèria econòmica i nacional.
Fernàndez ha desestimat la possibilitat que la CUP participi en una hipotètica coalició de forces d'esquerra, en una Syriza catalana. "La democràcia que ha d'arribar ja té el camí traçat, no tan sols pels partits polítics, sinó per moltíssima gent que fa política, des de l'acció social comunitària. La definició d'un full unitari de les esquerres, fins i tot la Nova Esquerra Catalana que s'ha fundat aquest cap de setmana, també incorpora aquesta triple anàlisi, la nacional, la social i la democràtica. Per tant, som en fase de recomposició. I la CUP és assembleària i té escrit el seu programa. I aquell amb qui coincidim, ja hi coincidirem. Però s'han acabat les maneres velles de fer política.".
Com funcionarà la CUP al parlament
La CUP té com a criteri de funcionament intern una limitació en el càrrec de diputats de quatre anys, i una limitació de sou. Fernàndez n'ha parlat així: "Aquests dies es discuteix com ha de funcionar la CUP al parlament. Són clars els criteris que limiten les qüestions de l'acció política en relació amb els càrrecs electes, amb la limitació de sous, la duplicitat de càrrecs i la limitació de mandat, però falta realment articular-ho. Per nosaltres, és un laboratori, perquè venim del municipalisme, on la interacció amb el carrer és molt més fàcil. Ens ho prenem com una escola d'aprenentatge".
I encara ha afegit: "Nosaltres no reivindiquem la cultura de la delegació, sinó de la coresponsabilitat. O ens hi impliquem tots o no ens en sortirem. S'han acabat els messies. Només el poble salvarà el poble".
En les fórmules per a aprofundir la radicalitat democràtica de la política no és pas partidari de les llistes obertes com a solució: "Al final també es poden pervertir", diu. "El camí és la democràcia directa; una persona, un vot.' Però admet que 'la fórmula encara s’ha d’inventar".
Islàndia com a model
Si la CUP tingués seixanta-vuit diputats, quina decisió prendria per sortir de la crisi econòmica actual?, ha demanat un dels lectors en el col·loqui. El diputat ha respost: "Islàndia és un bon model. En un any ha fet cinc coses que els mercats financers diuen que no es poden fer. S'ha negat a pagar el deute privat, ha anul·lat el deute hipotecari de les famílies que havien caigut en l'estafa immobiliària, ha jutjat banquers i els ha empresonats, ha processat governs per complicitat amb la bombolla financera i ara fa un nou procés constituent, instituent, on prohibeixen l'especulació financera en la constitució. Té ombres, com tot procés polític. Però han alçat el cap".
Considera que cal una nova política fiscal. "El discurs dominant ens parla d’austeritat, però “la Caixa” en cinc anys de crisi ha guanyat 8.000 milions d'euros. Per exemple".
El dret de decidir
I sobre el procés cap a l'autodeterminació: "El camí cap a la independència passa pels fulls traçats al segle XXI i cercant un procés d'expressió democràtica, majoritària i pacífica. I segurament de desobediència civil. Perquè tot procés de ruptura finalment implica un cert trencament amb l'ordre constituït".
