Aquesta setmana, la comissió de la ponència del Nomenclàtor de Barcelona, a petició de la Comissió del Centenari de la Bandera Estelada va aprovar designar, oficialment, l'emplaçament que recordarà de forma perenne la figura del polític independentista Vicenç Albert Ballester i Camps (1872-1938). Ballester, polític i activista barceloní, fou president de la Unió Catalanista i impulsor de la bandera estelada, la senyera amb el triangle i l'estel, símbol de la lluita per la independència.
L'indret està situat a la zona triangular que delimita els números 2-4-6 del carrer del Comerç i el passeig de Lluís Companys, al barri de la Ribera, i esdevindrà una plaça dedicada al polític separatista.
El vial s'aprovà formalment el novembre de 2008, coincidint amb l'any de celebració del centenari de la bandera estelada, però fins ara tenia encara pendent la seva definitiva adjudicació física. Ballester, de professió patró marí, residí al El Masnou, on està enterrat, però nasqué i desenvolupà principalment la seva tasca política a la ciutat de Barcelona.
73 anys d’espera per tal que Vicenç Albert Ballester tingués un lloc d’honor a la seva població natal
La demanda que es fa realitat avui, suposa el final d'un llarg procés que va començar l'any de la seva mort, el 1938, fou la primera ocasió, quan l'alcalde Aiguader va aprovar concedir-li el nom d'un solar creat al carrer Canuda imprevisiblement arran d'un bombardeig aeri feixista. Per contra, l'emplaçament patí una doble humiliació rebent el nom de Madrid, la capital on s'hi instal.là 40 anys qui ordenà el bombardeig.
La demanda no es va tornar a reclamar fins l'any 1985, coincidint amb la publicació del llibre “Origen de la bandera independentista" de Joan Crexell, editat per primer cop per El Llamp (1984) i reeditat en tercera edició per Dalmau Editor (2008). El mateix any l'alcalde Pasqual Maragall aprovà informalment recuperar aquella petició, però ningú ho va posar negre sobre blanc.
Amb la celebració del centenari de l'Estelada, la comissió organitzadora va tornar a elevar la proposta a la ponència del Nomenclàtor de Barcelona, que ho aprovà finalment el mateix any 2008.
Quatre anys més tard, la designació física d'un lloc de record per a Vicenç Ballester ja és una realitat, un fet que suposa la definitiva reconciliació de la capital catalana amb un dels seus fills més il.lustres.
President de l’Unió Catalanista l'any 1931
Ballester, de professió patró marí, residí al El Masnou, on està enterrat, però nasqué i desenvolupà principalment la seva tasca política a la ciutat de Barcelona.
En tant que col.laborador i fundador, va escriure als periòdics Joventut, La Tralla, Ressorgiment (l’Argentina), La nació, Nova Catalunya (Cuba) entre mols d’altres.
Fundador i participant d’associacions com l’Associació Catalana de Beneficència (1908), entitat dedicada al suport econòmic i polític de presos i represaliats per causa separatista.
Organitzador del Comité Pro-Catalunya (1918), associació semi-clandestina emparada a la Unió Catalanista, per tal de popularitzar el cas català internacionalment.
Testimoni directe i cronista de la manifestació reprimida violentament a cops de sabre, durant l’11 de setembre de 1923, just un dia abans del cop militar del general Primo de Rivera.
Finalment acabà presidint l’Unió Catalanista(1931), oferint els seus serveis a Francesc Macià quant proclamà la República Catalana el 14 d’abril d’aquell any. El 15 d’agost de 1938 moria al Masnou.
