Enmig del ritme frenètic de la campanya electoral, la primera de la CUP en unes eleccions autonòmiques, la formació ha volgut evocar els seus orígens polítics tot fent un reconeixement als militants independentistes que han contribuït a escampar la consciència independentista arreu dels Països Catalans.
Ho ha fet en un escenari inusual però que simbolitza molt bé les vicissituds que ha hagut de viure i patir l'independentisme per arribar on és ara. La CUP ha escollit la presó Model de Barcelona per reunir aquells independentistes històrics dels quals ha heretat la lluita.
La Model és on van ser empresonats els independentistes que l'any 1982 van exhibir una pancarta amb la paraula "Independència" en una manifestació contra la LOAPA. Justament aquest any s'han complert 30 anys d'uns fets que van succeir quan l'actual ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, era el governador civil de Barcelona.
10 lluitadors independentistes
L'acte va tenir lloc aquest divendres i va reunir 10 destacats lluitadors independentistes: Aleix Renyé, Albert Pasqual, Quim Pelegrí, Ramon Pelegrí, Albert Comas, Carles Castellanos, Teresa Lecha, Carles Benítez -el qual ha rememorat en un article la seva detenció-, Eva Serra i Blanca Serra.
Tots aquests patriotes han militat al llarg de la seva trajectòria política en organitzacions com el PSAN, el PSAN-P, IPC, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, l'MDT, EPOCA o Terra Lliure.
La CUP, hereva directa de l'independentisme històric
Aquest acte tan simbòlic ha servit per presentar la CUP com l’hereva directa del moviment independentista històric, que va néixer a les darreries del franquisme. En nom de la CUP, el candidat número 5 per Barcelona, Xavier Safont-Tria, va posar de manifest que “després d'aquesta trajectòria de lluita, avui la conjuntura ofereix una oportunitat històrica per a construir una alternativa d’esquerres en clau de Països Catalans".
"La independència obre una porta, dibuixa un horitzó necessari per recuperar l'esperança en els canvis polítics i socials. I la CUP vol treballar per realitzar els vells somnis d'aquest país, que retornen a la palestra política”, va sentenciar. En aquest sentit, va recalcar que “l’Esquerra Independentista ha treballat durant molts anys per crear les condicions favorables a la ruptura democràtica amb l’Estat espanyol i la construcció d’un futur nacional en plena llibertat".
Només l'independentisme combatiu es va enfrontar a l'Estat
Reunir una desena d'independentistes històrics, que han viscut activament els moments més foscos de la lluita independentista i han estat protagonistes del creixement que experimentat el moviment ha portat la CUP a recordar que "durant molts anys només l'independentisme combatiu va gosar impugnar els grans consensos de la transició espanyola, fet pel qual van pagar un alt cost en forma de repressió i marginalització".
En referència als lluitadors independentistes, Safont-Tria va afirmar que "quan la majoria de l’oposició antifranquista va renunciar als punts bàsics de l’Assemblea de Catalunya (que incloïen l’autodeterminació i l’accés del poble al poder polític i econòmic) o del Congrés de Cultura Catalana (que establia com a objectiu la construcció nacional dels Països Catalans), l’independentisme es va quedar sol sostenint aquestes reivindicacions”.
Tanmateix, és aquesta resistència la que ha portat fins al moment present: "Aquesta tasca ha permès que la independència hagi anat madurant com a alternativa política davant les creixents contradiccions i limitacions dels pactes de la transició, tant en l’ordre polític com en l’econòmic". "Venim d'un passat amb molt de futur”, sentencia l'organització.
