No volia, en principi, parlar de les eleccions, però al final els fets s’acaben imposant.
Així a primer cop d’ull hi ha algunes reflexions que poden ser interessants. Primera. S’han equivocat les enquestes i sondejos? Penso que “no s’han equivocat”, o almenys no més que altres cops. El que passa és que han mesurat una altra cosa, una cosa són les xifres en brut i l’altra la cuina, cal dotar de sentit les xifres. De cara a les anàlisis de les dades és important l’històric anterior i aquest és un ingredient fonamental de les cuines. Des dels anys vuitantes els processos electorals han seguit una certa lògica, s’han traçat unes dinàmiques i unes inèrcies, en definitiva unes regles de joc, opcions de vot, nivells de participació en funció dels àmbits... Hores d’ara totes aquestes regles tàcites estan trencades. El consens social i polític format des de la transició està tocat de mort i passem a jugar a una altra cosa. Aquesta és la qüestió, no és un “error” en les enquestes i valoracions, és que a mig partit s’han canviat les regles de joc i això té una importància política cabdal. El terra s’està bellugant sota els nostres peus, fins fa poc només ho detectaven els sismògrafs.
Segona reflexió, l’alt nivell de participació, fregant un 70% és insòlit en unes autonòmiques i ha fet variar els resultats afinant-los més amb la realitat social, és una bona notícia. I ho és perquè malgrat el que es digui de manera interessada, els números surten. Amb un 70% de participació els partidaris d’un referèndum, consulta o digueu-li com vulgueu, sumen 2.140.317 vots mentre que els contraris sumen 1.334.149 vots, estem en proporcions de vora un 60% i 40%, els números surten, només cal posar-hi les ganes i la feina ben feta.
Tercera, el gran perdedor de les eleccions és el PSC-PSOE ha perdut el 28% de la representació contra el 19% de CiU. I amb això no dic que els resultats de CiU siguin bons, ni que la posició no tant de CiU com de l’Artur Mas (Tant de portes endins com de portes enfora) sigui còmoda. Qui ha de recomposar el seu espai és el PSC-PSOE, en un context complicat sobretot per l’espai de centre esquerra nominal, no els serà gens fàcil.
Quarta, no cal deixar-se portar per les quotes de representació, filtrades per les normes electorals, cal filar més prim. Cal anar als vots, ni que sigui de manera quantitativa i barroera. Els vots de CiU són 2,12 vegades els del PSC-PSOE, són 2,24 vegades els d’ERC, 2,36 vegades els del PP, 3,09 vegades els d’Iniciativa, 4 vegades els de ciutadans i 8,8 vegades els de la CUP. Això traduït en representació amb proporcionalitat simple donaria CiU 45 diputats, PSC-PSOE 21, ERC 20, PP 19, ICV 14, C’s 11 i la CUP 5, des d’un punt de vista dels espais electorals aquest és un bon indicador. Combinant la representació formal més la proporcional simple podem fer-nos una idea més concreta del joc i l’evolució de les hegemonies socials. Cal treballar en aquesta via (és la guerra de posicions), el terra belluga, els processos s’acceleren, i ningú pot pensar a dia d’avui que s’esgotarà la legislatura.
