Falten dues setmanes escasses per l'Onze de setembre, la Diada Nacional de Catalunya i l'ANC ha convocat una gran manifestació, amb voluntat de recollir els anhels de llibertat del poble català i de marcar un abans i un després. La convocatòria és a les 5 de la tarda a la plaça Catalunya. Val a dir que el govern de l'estat i els partits d'obediència espanyola, inclosa CIU, estan preocupats pel caire i deriva independentista que s'està vivint a Catalunya i a Euskadi
S'ha desfermat una polèmica perquè l'Esquerra Independentista, amb la CUP al capdavant, ja havia convocat manifestació a la mateixa hora a la plaça Urquinaona, un emplaçament poc allunyat de plaça Catalunya però proper al capdevall. Cal dir que l'Esquerra Independentista acudeix cada any a la cita des de fa dècades i per tant és lògic que es mantingui la convocatòria ja que la de l'ANC es va fer pública més tard i sense haver-ho parlat amb l'Esquerra Independentista. La decisió de no concòrrer a la manifestació de l'ANC la va prendre la CUP a través dels seus organs de decisió assemblearis i democràtics i per tant cal respectar la decisió presa. Tanmateix, crec que caldria fer un exercici de flexibilitat i donada la creixent importància que està tenint la gran manifestació, tornar a debatre la possibilitat de modificar parcialment la decisió; quan es va prendre la decisió ara fa uns mesos ningú creia que les coses agafarien tanta volada i en aquest sentit penso que no podem obviar o ignorar que com a mínim desenes de milers de persones es mobilitzaran.
Però des del meu punt de vista no cal encetar cap polèmica al respecte. Personalment aposto per mantenir les dues manifestacions i crec que el més sensat seria que l'Esquerra Independentista s'afegís a la gran manifestació de l'ANC amb un bloc propi, marcant distàncies i amb un discurs marcadament social i en defensa de la llibertat nacional dels Països Catalans. D'aquesta manera no ens aïllem del nostre poble i marquem distàncies amb els sectors dretans que també secundaran la manifestació, a la qual caldria anar-hi amb pancartes contra el pacte fiscal i contra el pacte social, contra Eurovegas, contra les retallades, contra Millets i companyia, pel socialisme als Països Catalans....Entenc perfectament els companys que son reticents, jo també ho soc, i per això crec que el que ens pertoca és reforçar discurs i ensenyar a Europa i al món que a Catalunya i als Països Catalans hi ha un conflicte nacional però també un de social, igual que hi és a Grècia, Portugal, Irlanda, Espanya.....
El que hi ha en joc és la sobirania nacional, amenaçada pels mercats i per l'imperialisme espanyol i francès i en aquest sentit això és el que compta. No ens hem de perdre en discussions numantines ni en sectarismes ni en polèmiques absurdes. L'Esquerra Independentista i la CUP tenim un paper històric i una responsabilitat molt gran: lluitar per la llibertat nacional i social dels Països Catalans.
Per això l'EI i la CUP tenim una responsabilitat més gran de la que ens pensem. Tenim el paper històric d'aportar els valors de l'esquerra transformadora, els valors clàssics i històrics de l'esquerra i els valors de l'esquerra del segle XXI; en joc hi ha l'hegemonia de l'independentisme, disputat aferrissadament per la dreta burgesa,que està esperant en candeletes tenir el camp lliure per imposar el seu model.
La nostra obligació és plantar cara en tots els fronts, no renunciar a cap mitjà de lluita i alçar el puny contra les retallades i el desballestament de l'Estat de Benestar. La sobirania nacional i popular estan en joc i només nosaltres, hereus dels homes i dones que van lluitar a la guerra civil contra la bèstia feixista, estem en condicions de defensar-la. Com diu en Diego Arcos, la bunkerització ideològica no ens servirà de res perquè el nostre aillament és el que està desitjant la dreta salvatge encapçalada per Vila d'Abadal, Artur Mas i Duran. Hem de plantar-los cara i ser al cantó del poble, el nostre poble.
Tanmateix, hi ha una sèrie d'elements a tenir en compte. En primer lloc cal tenir clar que la Diada és una jornada molt important però ni de bon tros és la pista d'enlairament de la independència. La Diada s'ha de plantejar com una jornada de lluita nacional i social, però la lluita continua el dia 12, 13, 14....cada dia de les nostra vida militant hem de lluitar per assolir els nostres objectius. I en aquest sentit cal combatre la banalització de la Diada que estan promovent algunes plataformes, mitjans de comunicació i partits. L'Onze serà un dia important per acumular forces però que ningú s'autoenganyi, no n'hi haurà prou.
Quelcom similar ens va passar amb el 15M; alguns sectors ho van vendre com el pas previ a la revolució i òbviament després de més d'un any ni revolució ni res, ans al contrari, l'ofensiva neoliberal s'ha reforçat. Feina nostra és redoblar esforços i entaular aliances amb sectors socials disposats a plantar cara al capitalisme de casino que ens assetja, i la cosa va per llarg, que ningú s'autoenganyi.
Aparentment s'ha visualitzat que en si de l'EI un sector s'alinea amb l'ANC i la manifestació de l'Onze que promou i que un altre rebutja la participació en aquesta manifestació i aposta per la manifestació pròpia. Però jo crec que això no és ben bé així, que hi ha molts matisos i que les diferències que separen les diferents concepcions son molt poques. La diferència rau en algunes concepcions tàctiques i estratègiques.
Penso que la conjuntura nacional i social en què ens trobem ens ha de fer reforçar la nostra aposta estratègica a llarg termini, és a dir, continuar predicant la independència, la territorialitat i el socialisme, i cal tenir en compte les escasses forces endògenes de què disposem, per això cal interpretar la realitat i enfortir la Unitat Popular. Objectiu estratègic que hem de reforçar de forma pràctica, és a dir, hem d'entrar a totes les plataformes de temàtica social ( tant les històriques com les recentes) i implicar-nos-hi a fons tot reforçant la dialèctica de classes alhora que hi difonem el nostre missatge nacional. I a l'hora ens cal no ignorar que l'independentisme ha crescut, i que hem de treballar amb aquests sectors independentistes i empènyer-los cap a les nostres postures socials. D'aquesta manera i amb molt de temps i paciència els Països Catalans solidaris, independents, lliures, socialistes, s'aniran afermant, però això no es pot fer ni des de l'aillament ni des de l'hermetisme, cal assumir riscos.
Proposo que reforcen i enfortim el nostre discurs de ruptura, proposo que l'EI i la CUP facin una escalada en els seus plantejaments discursius i la seva praxi, seguint l'exemple dels jornalers andalusos, dels miners asturians, dels milers de catalans que van fer #novullpagar a Abertis.... Sortim al carrer i demostrem que som un moviment valent i disposat a arriscar-se; proposo que l'Onze de setembre encapçalem un bloc propi i que ocupem el Parlament de Catalunya i que estenem aquest exemple a d'altres institucions i espais públics del nostre territori, per la nostra llibertat, per la nostra dignitat. Fem-ho abans no ho facin els mercats i l'imperialisme espanyol.
