Unes reflexions entorn a l'Onze de Setembre per tal que sigui una Diada útil per a les nostres vides.
Sóc veí de Badalona, i un militant compromés des de que tinc ús de raó amb l'alliberament del meu poble. Obviament, el meu concepte d'alliberament no passa ni per la UE, ni per cap mena de República pseudo-democràtica de règim parlametari on la política, economia i qualsevol decisió important passi per les mans de les mateixes oligarquies que ara dominen la Comunitat Autònoma Catalana.
D'altra banda, he estat compromés des del primer dia amb l'ANC i amb el nucli impulsor de Badalona per la Independència. Però veure alguns comentaris que he llegit sobre com ha d'ésser l'independentisme i la unitat em fan venir ganes de fugir d'aquest país, perquè em semblen tant feixistes i excloents com els de l'imperialisme espanyol. Penso que l'ANC és un projecte que treballa per la independència (encara que només sigui tàcticament del principat). També funciona de forma prou democràtica i intenta ser prou transparent i inclusiva. Hi ha gent de tot (excepte grans oligàrques) majoritàriament d'extracció popular i gent que pensa diferent a mi però que si comparteixo les meves opcions socials i polítiques em pot entendre més enllà de la independència. A més hi ha una cosa molt positiva i de gran importància: molta gent que per primer cop es posa a fer feina en política, a organitzar-se, i molta gent susceptible de ser útil per l'alliberament del poble català. I moltes altres coses que estratègicament em fan pensar que és una cosa important i positiva. No obstant, si el tarannà és ser excloents amb tothom que digui la unitat "perse" no és l'objectiu, aleshores anem malament.
Jo em sento tan cómode amb la convocatòria de l'Onze de Setembre a Badalona de l'ANC com amb la convocatòria de l'EI. Però la polèmica que alguns veuen entorn a la unitat crec que és un simple linxament que no té massa idea del que parla ja que no és un partit polític (la CUP) qui se'n desmarca, sinó és el moviment de l'Esquerra Independentista qui manté certes distàncies sense deixar de treballar-hi, mantenir relacions, o rebutjant-la. S'està utilitzant el perfil propi per criminalitzar l'EI. Malgrat les meves simpaties per l'ANC, hi ha molts altres espais d'alliberament com són assemblees d'aturats, mobilitzacions contra les retallades, treball des del sindicalisme no pactista, treball de les entitats culturals i associatives per organitzar actes populars... Per això veig que la transversalitat i la unitat s'ha de treballar en base a garantir un mínim de beneficis socials a tots (evitant conflictes socials, misèria, exclusió de les classes populars...) i aleshores la unitat/transversalitat que predica l'ANC s'aconseguirà. Per això aposto per l'ANC, perquè ha d'obligar a aconseguir la independència a través d'un procés de democratització, inclusió i beneficis socials enorme a les classes populars.
No obstant, si ara que hi ha l'ANC i molta gent se sent traicionada per haver votat CiU o veu que amb candidatures independentistes com les de SI, ERC, R.CAT... no n'hi ha prou, es vol creure que la independència serà l'endemà, doncs per somiar endavant. Però l'estratègia d'alliberament és llarga i unes simples enquestes o manifestacions no canviaran el fet que cal una feina de formigueta que la CUPi l'EI sí que està fent i ho han fet durant anys per subvertir la correlació de forces que patim actualment.
Ni em sento sectari, ni purista, ni superior, ni res d'això. Al contrari. Veig que estic en completa inferioritat per la meva situació social, econòmica i de classe, i no vull gastar energies de la meva vida en aconseguir que la independència sigui per afavorir els mateixos que m'estant explotant avui i que probablement explotaran els meus. Crec en la independència com a una necessitat democràtica per poder determinar les pròpies condicions econòmioques i social. Si el projecte de l'ANC no em serveix per això, aleshores jo no defensaré un projecte que perpetuï les mateixes desigualtats, misèries i injustícies que patim ara.
Si a sobre em vénen a repartir carnets d'independentista, carnets d'unitarisme, i d'altres coses... i quan marco el meu propi perfil per dir aquest carnet que em venen a vendre fan pudor a manipulació. L'única resposta és criminatlitzar-me i perseguir-me, aleshores és obvi que el projecte d'aquest independentisme transversal no és gaire democràtic.
Però el fet és que més enllà de la diada, alguns continuarem vivint la merda de vida que els sistema ens proporciona (amb o sense estat català) així que per a mi treballar en una diada com l'Onze de setembre només em serveix si això permet que un suposat estat català sigui realment democràtic, social, participatiu i popular. I aquesta proclama que faig la veig molt més en la manifestació de l'EI que en la de l'ANC malgrat que reitero que ambdues em mereixen tot el respecte.
Certament pot ser una de les diades més importants de la història del Principat, però que també ho sigui des d'un punt de vista social, per a la història de les classes populars catalanes. I en aquest sentit em veig obligat i determinat a reivindicar una diada Independentista, anticapitalista, anti-patriarcal, socialista i feminista!
Salut i lluita!
Sóc veí de Badalona, i un militant compromés des de que tinc ús de raó amb l'alliberament del meu poble. Obviament, el meu concepte d'alliberament no passa ni per la UE, ni per cap mena de República pseudo-democràtica de règim parlametari on la política, economia i qualsevol decisió important passi per les mans de les mateixes oligarquies que ara dominen la Comunitat Autònoma Catalana.
D'altra banda, he estat compromés des del primer dia amb l'ANC i amb el nucli impulsor de Badalona per la Independència. Però veure alguns comentaris que he llegit sobre com ha d'ésser l'independentisme i la unitat em fan venir ganes de fugir d'aquest país, perquè em semblen tant feixistes i excloents com els de l'imperialisme espanyol. Penso que l'ANC és un projecte que treballa per la independència (encara que només sigui tàcticament del principat). També funciona de forma prou democràtica i intenta ser prou transparent i inclusiva. Hi ha gent de tot (excepte grans oligàrques) majoritàriament d'extracció popular i gent que pensa diferent a mi però que si comparteixo les meves opcions socials i polítiques em pot entendre més enllà de la independència. A més hi ha una cosa molt positiva i de gran importància: molta gent que per primer cop es posa a fer feina en política, a organitzar-se, i molta gent susceptible de ser útil per l'alliberament del poble català. I moltes altres coses que estratègicament em fan pensar que és una cosa important i positiva. No obstant, si el tarannà és ser excloents amb tothom que digui la unitat "perse" no és l'objectiu, aleshores anem malament.
Jo em sento tan cómode amb la convocatòria de l'Onze de Setembre a Badalona de l'ANC com amb la convocatòria de l'EI. Però la polèmica que alguns veuen entorn a la unitat crec que és un simple linxament que no té massa idea del que parla ja que no és un partit polític (la CUP) qui se'n desmarca, sinó és el moviment de l'Esquerra Independentista qui manté certes distàncies sense deixar de treballar-hi, mantenir relacions, o rebutjant-la. S'està utilitzant el perfil propi per criminalitzar l'EI. Malgrat les meves simpaties per l'ANC, hi ha molts altres espais d'alliberament com són assemblees d'aturats, mobilitzacions contra les retallades, treball des del sindicalisme no pactista, treball de les entitats culturals i associatives per organitzar actes populars... Per això veig que la transversalitat i la unitat s'ha de treballar en base a garantir un mínim de beneficis socials a tots (evitant conflictes socials, misèria, exclusió de les classes populars...) i aleshores la unitat/transversalitat que predica l'ANC s'aconseguirà. Per això aposto per l'ANC, perquè ha d'obligar a aconseguir la independència a través d'un procés de democratització, inclusió i beneficis socials enorme a les classes populars.
No obstant, si ara que hi ha l'ANC i molta gent se sent traicionada per haver votat CiU o veu que amb candidatures independentistes com les de SI, ERC, R.CAT... no n'hi ha prou, es vol creure que la independència serà l'endemà, doncs per somiar endavant. Però l'estratègia d'alliberament és llarga i unes simples enquestes o manifestacions no canviaran el fet que cal una feina de formigueta que la CUPi l'EI sí que està fent i ho han fet durant anys per subvertir la correlació de forces que patim actualment.
Ni em sento sectari, ni purista, ni superior, ni res d'això. Al contrari. Veig que estic en completa inferioritat per la meva situació social, econòmica i de classe, i no vull gastar energies de la meva vida en aconseguir que la independència sigui per afavorir els mateixos que m'estant explotant avui i que probablement explotaran els meus. Crec en la independència com a una necessitat democràtica per poder determinar les pròpies condicions econòmioques i social. Si el projecte de l'ANC no em serveix per això, aleshores jo no defensaré un projecte que perpetuï les mateixes desigualtats, misèries i injustícies que patim ara.
Si a sobre em vénen a repartir carnets d'independentista, carnets d'unitarisme, i d'altres coses... i quan marco el meu propi perfil per dir aquest carnet que em venen a vendre fan pudor a manipulació. L'única resposta és criminatlitzar-me i perseguir-me, aleshores és obvi que el projecte d'aquest independentisme transversal no és gaire democràtic.
Però el fet és que més enllà de la diada, alguns continuarem vivint la merda de vida que els sistema ens proporciona (amb o sense estat català) així que per a mi treballar en una diada com l'Onze de setembre només em serveix si això permet que un suposat estat català sigui realment democràtic, social, participatiu i popular. I aquesta proclama que faig la veig molt més en la manifestació de l'EI que en la de l'ANC malgrat que reitero que ambdues em mereixen tot el respecte.
Certament pot ser una de les diades més importants de la història del Principat, però que també ho sigui des d'un punt de vista social, per a la història de les classes populars catalanes. I en aquest sentit em veig obligat i determinat a reivindicar una diada Independentista, anticapitalista, anti-patriarcal, socialista i feminista!
Salut i lluita!
