Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
ANTIREPRESSIÓ
Neix el projecte “120 HORES La tortura contra Euskal Herria”

El documental, que es finançarà a través d’una campanya de micromecenatge, pretén donar a conèixer l’existència d’aquesta realitat i fer un pas més cap a la seva eradicació

25/07/2012 Internacional

El passat dimarts es va fer pública la iniciativa de Ricard Salom de produir un documental amb l’objectiu de denunciar les tortures que actualment està patint el poble basc i que l’Estat espanyol ha intentat silenciar durant tots aquests anys. La presentació ha arribat acompanyada d'un vídeo on podem veure petits talls de les entrevistes que s'estan registrant per començar a donar forma al projecte.

El documental, amb el qual col·labora Llibertat.cat, s’anomenarà “120 HORES La tortura contra Euskal Herria” i es preveu finançar mitjançant una campanya de micromecenatge impulsada a través de la plataforma Verkami, que garantirà la viabilitat econòmica del projecte i permetrà obtenir el finançament necessari per tal de poder dur a terme el documental. Els mecenes que col·laborin rebran diverses recompenses, com per exemple, l’adquisició del DVD en primícia, samarretes amb la inscripció "Torturarik Ez" o pels col·lectius mecenes, la presentació del documental a la mateixa seu de l’entitat. Per altra banda, tots els col·laboradors podran formar part de la llista dels crèdits on hi figuraran totes les persones que han fet possible la realització del projecte.

Ricard Salom, promotor de la iniciativa, ha explicat que el documental es titularà “120 HORES” ja que és el temps de durada de la detenció incomunicada. “La realitat és que la tortura es practica d’una manera sistemàtica i cruel contra Euskal Herria i les seves gents. S’empara els torturadors i se’ls dota d’impunitat sota un engranatge de complicitats que l'oculten”, ha explicat.

El documental, basat en diverses entrevistes a persones directament coneixedores o afectades per aquests fets, pretén explicar els objectius, els mecanismes i les mesures que fan possible la tortura amb total impunitat de l’Estat espanyol al poble basc i plantejar quines son les mesures que cal prendre per fer desaparèixer la tortura que actualment es produeix a les comissaries de l’Estat.

Algunes dels entrevistats són: Lorea Bilbao i Ane Ituiño, membres de Torturaren Aurkako Taldea (Grup Contra la Tortura d’Euskal Herria); Iratxe Urizar, membre de Behatokia (Observatori Basc de Drets Humans); Ohiana Barrios, psicòloga, membre de Jaiki Hadi (Associació d’assistència les víctimes de la violència política a Euskal Herria); Matti Iturralde, metgessa, membre de Jaiki Hadi; Amaia Izko, advocada; Tamara Muruetagoiena, filla d'Esteban Muruetagoiena (metge d'Ondarroa mort després de ser detingut i torturat al 1982); Unai Romano, detingut i torturat al 2001; Martxelo Otamendi, director del periòdic Berria, detingut i torturat al 2003 (en el moment de la detenció era director del periòdic Euskaldunon Egunkaria); Mikel Soto, editor de Txalaparta, detingut i torturat al 2002; Anabel Prieto, detinguda i torturada al 2008; Amaia Elkano, detinguda i torturada al 2009; Ainara Vaquerano, detinguda i torturada al 2009 o Xabier Beortegui, detingut i torturat al 2011.

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid