Aquest dilluns 23 de juliol ha fet tres anys justos d'un dels majors escàndols de corrupció del país: el cas Millet. El 23 de juliol del 2009 els Mossos d'Esquadra irrompien al Palau de la Música en una imatge que passaria a la història. Les evidències dataven de l'any 2002, i tot i la magnitud del delicte la investigació es faria esperar 7 anys.
Una de les institucions culturals més simbòliques del país estava en el punt de mira pel desviament milionari perpetrat per l'Associació Orfeó Català - Palau de la Música, fundació presidida per Fèlix Millet, que confessaria haver desviat per al seu benefici personal almenys 3,3 milions d'euros que va destinar per reformar immobles de la seva propietat i pagar viatges a la seva família.
Lladre confés
A la seva confessió Millet explica que entre els anys 2007 i 2009 va fer que la Fundació del Palau abonés 1,3 milions d'euros per pagar obres i reformes en immobles propietat de la seva família a l'Ametlla del Vallès i Barcelona. També va desviar 500.000 euros dels fons del Palau per pagar viatges particulars a la seva família i a la de la seva mà dreta, Jordi Montull, a indrets com les Maldives o Dubai. A això se li sumen els honoraris de Millet, de més d'1,5 milions d'euros. A més, Millet tambá va pagar el casament de la seva filla amb diners del Palau.
El juny del 2009 la fiscalia de Barcelona va presentar una querella per apropiació indeguda i falsedat contra Fèlix Millet i tres responsables i directius més de la Fundació. El 28 de juliol de 2009 Millet va ser destituït del seu càrrec de president del Palau de la Música i el 31 de juliol següent ell mateix va cessar el seu càrrec de president de Bankpime.
No seria però fins al 8 d'octubre del 2009 quan s'aixequés el secret de sumari i sortís a la llum que la quantitat total desviada per la trama liderada per Millet va ser de 18 milions d'euros, més del triple del que Millet va confessar. En total, la instrucció ha revelat un desfalc de 35 milions d'euros per part de Millet i Montull.
CDC i PSC esquitxats
Les investigacions sobre el cas Millet han permès descobrir la punta d'un inceberg que esquitxaria partits polítics, com CDC -per presumpte finançament irregular- i PSC -amb la imputació de l'excúpula d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona-, que directament o indirectament haurien estat finançats per Millet amb fons d'origen sota sospita. I que també permetria destapar la construcció irregular d'un hotel a davant del Palau de la Música per la qual cosa Millet seria acusat d'un delicte urbanístic, d'apropiació il·lícita així com de tràfic d'influències.
Per aquest fet, i no pel desfalc del Palau, la tarda del 17 de juny del 2010, la jutgessa Miriam de Rosa Palacio, que instruïa el cas, va ordenar l'empresonament preventiu de Millet i Montull a la presó Model.
13 dies a la presó i ni rastre dels 35 milions
Estarien exactament 13 dies entre reixes i per la causa de l'hotel del Palau, no pel desfalc milionari. Des de llavors s'han pogut estar a casa amb l'única obligació d'acudir als jutjats dos cops al mes. Tot i la gravetat del cas, tres anys després ni Millet ni Montull han estat jutjats i tampoc s'ha descobert el parador dels 35 milions d'euros.
De fet, no només no s'ha celebrat cap judici, sinó que l'escorcoll del domicili de Millet i Montull a l'Ametlla del Vallès i Teià arribaria ni més ni menys que tres anys després i no permetria trobar cap rastre o prova de profit per la investigació. Ha hagut de ser el tercer jutge del cas, Josep Maria Pijuan, el que decidís escorcollar les cases. L'escorcoll, realitzat el passat 9 de juliol, va permetre només emportar-se 43.000 euros en metàl·lic, uns 25 quadres i unes 5 escultures de can Millet i un ordinador i documentació de can Montull.
A banda d'estar-se només 13 dies a la presó i no haver de passar per judici ni tornar els diners desviats, Millet i Montull ni tan sols han pagat la totalitat de la fiança exigida, de 40 milions. L'expresident del Palau ha lliurat 4,2 milions en efectiu i béns per un valor de 12,5 milions, mentre que Montull n'ha entregat 809.000 i ha consignat béns per uns 2,4 milions.
Una successió de fets que posen en dubte l'eficàcia de la justícia i situen el tractament del cas al nivell ètic de l'escàndol comès per Millet amb l'ajuda de Montull, elevant-lo a la qualitat d'escàndol judicial.
