Els atacs lingüicides que afecten el català a tots els territoris de parla catalana s'intensifiquen a la Franja de Ponent. Aquest dilluns el govern aragonès, del PP, va presentar l'esborrany de l'avantprojecte de llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l'Aragó. Un avantprojecte que deroga tots els aspectes de l'actual Llei de llengües que garanteixen una mínima vitalitat del català i l'aragonès.
Així, fixa l'aprenentatge d'aquesta llengua com a "voluntari" i fins i tot elimina la denominació de català per referir-se a la llengua que es parla a la Franja de Ponent i en diu "aragonès oriental". També preveu la creació d'una única acadèmia de la llengua.
Amb aquest text, el govern popular substitueix -tal com va anunciar en prendre possessió- l'actual Llei de llengües i en deroga els aspectes que "imposen" la normalització del català i l'aragonès. Així, el text recull el propòsit de garantir la protecció de la diversitat lingüística però diu textualment que vol evitar "qualsevol tipus d'imposició".
L'esborrany estableix que el castellà és la llengua oficial d'Aragó i reconeix com a llengües pròpies les seves diferents modalitats d'ús predominant a les àrees septentrional i oriental d'Aragó, on es parla català tot i que l'esborrany s'hi refereix com a "aragonès oriental".
El text reconeix el dret dels parlants a usar les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó però deixa clar que sempre el seu aprenentatge és "voluntari".
Rebuig de les associacions
Les associacions culturals històriques de la Franja (Institut d’Estudis del Baix Cinca, Associació Cultural del Matarranya i Centre d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja han exigit que es reconegui la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa i que s’assegurin les mesures necessàries per a la conservació de la llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica.
Així mateix, demanen que el català i l'aragonès formin part activa de l’ensenyament i que es facin campanyes actives d'informació i conscienciació de la població d'Aragó del fet que "el català i l'aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, com en forma part del de tota la humanitat".
Les entitats recorden que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer el parlar de la Franja de Ponent com a llengua catalana i per tant rebutja "qualsevol denominació estranya i que no segueix la tradició científica". "Qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents", diuen aquestes associacions al govern del PP.
Primers símptomes de substitució lingüística
La llengua catalana és patrimoni de les comarques històriques de la Franja de Ponent (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó–Casp) i ja té una tradició de llengua estàndard fortament lligada a la producció literària dels escriptors de la zona i l’ensenyament de la llengua a la Franja.
Tot i així, les associacions de la Franja alerten que aquest patrimoni "es manté amb una fragilitat excessiva" i avisa que "des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove".
Per tant, asseguren que la pervivència depèn "del reconeixement de la llengua per part de les institucions" i especialment del fet que l’ensenyament obligatori asseguri la plena competència lingüística del català i el castellà dels alumnes.
"Només una política decidida per l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l’actualitat", sentencien.
