La nova presidenta aragonesa, Luisa Fernanda Rudi, ja va deixar clar que l'executiu que presidirà remetrà a les Corts una llei de reforma que presumiblement suposarà una retallada profunda de les disposicions que contenia. En aquest sentit, podria ser que els termes "català" i "aragonès" fossin suprimits del text legal.
El programa electoral del PP ja anunciava la substitució de la Llei de llengües per una "política activa de preservació i divulgació de les nostres modalitats lingüístiques", sense especificar quines són. El programa del PP també qualifica l'espanyol com a "llengua comuna espanyola i aragonesa". Per contra, sí que prometien fer efectiu a l'Aragó el reconeixement que la llengua de signes espanyola va assolir al Congrés dels Diputats.
El PAR, amb un discurs semblant,
diu que a la Franja no es parla català sinó un conjunt de "modalitats
lingüístiques". Els regionalistes han estat demanant, durant l'anterior
legislatura, que cada municipi pugui decidir com vol que s'anomeni la
variant que s'hi parla.
El PP abandera l'anticatalanisme
El sociolingüista Natxo Sorolla, al seu bloc especialitzat en l'estat de la llengua catalana a la Franja, analitza la qüestió i destaca que a l'Aragó el PP branda un discurs molt vehement contra el bilingüisme i no s'amaga del seu intent d'imposar el monolingüisme espanyol. Així, afirma que mentre que "el PP exporta arreu el discurs del bilingüisme", a l'Aragó "abandera l’anticatalanisme i imposa el monolingüisme castellà als catalanoparlants". I ironitza: "Mentres, només podrem estar contents perquè l’anticatalanisme és presidit per una dona".
D'altra banda, avisa que "si Rudi trau a la palestra el tema l’anticatalanisme i els béns de la Franja, és ben segur que tindrà un bon debat mediàtic per a anar entrant en calçador les retallades socials, lo transvasament de l’Ebre, la privatització de les escoles…".
