El PP i el PAR al capdavant del Govern d'Aragó han incrementat la seva ofensiva contra el català mitjançant la premsa escrita i ara també utilitza la televisó pública per menysprear la llengua. Tota aquesta ofensiva es planeja des de Saragossa.
El sociolingüísta, Narxo Sorolla assenyala en el seu bloc que "portem unes setmanes que la premsa va plena d’avisos del Govern d’Aragó (PP i Partido Aragonés -PAR-) que atacaran qualsevol reconeixement del català a la Llei de llengües, perquè no és una llengua pròpia de la Franja". Sorolla posa tot un seguit d'exemples:
Una ofensiva que arriba a la televisió pública d'Aragó, Aragón TV, amb el programa ¡Bien dicho!, que la setmana passada va dedicar un programa a la localitat franjolina d'Aiguaviva de Bergantes (Matarranya) i, més concretament, a la seva parla. Al programa la llengua en cap moment es reconeix com a català, sinó com a chapurreau o Parlar de Aiguaviva que ha estat estudiat per nombrosos lingüistes d'arreu del món, sorpresos per la seva pervivència i peculiaritats. El programa el practica amb els aiguavivans per apropar-lo de manera divertida als aragonesos, segons informa Nació Digital
La presentadora va preguntant als habitants del municipi com és diu, en chapurreau, tal o qual objecte, ressaltant-ne el sentiment de llengua minoritzada que persisteix entre la població. Quan arriba al mercat, i s'hi troba carxofes, exclama: "Carxofes? Eso parece alemán, ¡o ruso!". En un altre fragment, troba més similituds entre el chapurreau i l'italià que no pas amb cap altra llengua.
Durant el programa, en què s'insisteix en el caràcter singular, familiar i completament testimonial de l'idioma chapurreau, un dels entrevistats també afirma: "Aquí ni es parla català, ni valencià, sinó chapurriau. Cada poble el pronuncia a la seva manera, no s'entenen ni entre ells. Uns hi posen unes lletres i d'altres, d'altres."
L'ofensiva contra el català es planeja des de Saragossa
Segons Sorolla, al PAR tenen un problema, perquè la major part dels seus alcaldes estaven a favor del reconeixement del català no fa molt. De fet, un dels qui amb més accent ha defensat el català és l’actual President de la Comarca del Matarranya, Francisco Esteve (PAR). I la Comarca del Baix Aragó – Casp que defensa el català està governada pel PAR, el PSOE i CHA (Chunta Aragonisista). Però Sorolla assegura que la direcció del PAR a Saragossa, distant dels seus representants, es deixen endur per la bogeria del corrent radical de la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO). I arriben a fer polítiques panaragonesistes, que tan critiquen quan del suposat pancatalanisme.
No hi ha una resposta contundent
Per a Sorolla, és d’esperar que el PP actui d'aquesta manera. El problema, segon Sorolla, és que no s’han produït respostes contundents per "part dels que parlem català". Per sort, los pobles del Baix Matarranya, que es troben integrats al Baix Aragó – Casp, han modificat l’antic text que apareixia a la web i en parlen sense embuts: "Por unanimidad de la toda la comunidad científica la lengua que se habla en los pueblos del Baix Matarranya forma parte del catalán noroccidental".
La Llei de Llengües
La Franja és el territori dels Països Catalans on el coneixement oral del català és el més universalitzat: el saben parlar 42.000 persones, el 88,8% de la població adulta. El 2009 es va aprovar la llei de llengües d’Aragó, que el nou govern del PP amb l'ajuda del PAR ja han dit que la tombaran.
Aquesta normativa estableix que el català, i també l’aragonès, “són llengües pròpies, originals i històriques” d’Aragó, lluny de la cooficialitat amb el castellà.
El sociolingüísta, Narxo Sorolla assenyala en el seu bloc que "portem unes setmanes que la premsa va plena d’avisos del Govern d’Aragó (PP i Partido Aragonés -PAR-) que atacaran qualsevol reconeixement del català a la Llei de llengües, perquè no és una llengua pròpia de la Franja". Sorolla posa tot un seguit d'exemples:
- Vadillo: “No creemos que las lenguas deban imponerse y defensa de las modalidades propias de Aragón”
- La DGA enviará la ley de subvenciones y la de lenguas a las Cortes en unos días
- Luisa Fernanda Rudi ha anunciado que están “a punto de salir” los proyectos de ley de reforma de la Ley de Lenguas
- La modificación de la Ley de Lenguas llegará a las Cortes próximamente – Aragón – El Periódico de Aragón
Una ofensiva que arriba a la televisió pública d'Aragó, Aragón TV, amb el programa ¡Bien dicho!, que la setmana passada va dedicar un programa a la localitat franjolina d'Aiguaviva de Bergantes (Matarranya) i, més concretament, a la seva parla. Al programa la llengua en cap moment es reconeix com a català, sinó com a chapurreau o Parlar de Aiguaviva que ha estat estudiat per nombrosos lingüistes d'arreu del món, sorpresos per la seva pervivència i peculiaritats. El programa el practica amb els aiguavivans per apropar-lo de manera divertida als aragonesos, segons informa Nació Digital
La presentadora va preguntant als habitants del municipi com és diu, en chapurreau, tal o qual objecte, ressaltant-ne el sentiment de llengua minoritzada que persisteix entre la població. Quan arriba al mercat, i s'hi troba carxofes, exclama: "Carxofes? Eso parece alemán, ¡o ruso!". En un altre fragment, troba més similituds entre el chapurreau i l'italià que no pas amb cap altra llengua.
Durant el programa, en què s'insisteix en el caràcter singular, familiar i completament testimonial de l'idioma chapurreau, un dels entrevistats també afirma: "Aquí ni es parla català, ni valencià, sinó chapurriau. Cada poble el pronuncia a la seva manera, no s'entenen ni entre ells. Uns hi posen unes lletres i d'altres, d'altres."
L'ofensiva contra el català es planeja des de Saragossa
Segons Sorolla, al PAR tenen un problema, perquè la major part dels seus alcaldes estaven a favor del reconeixement del català no fa molt. De fet, un dels qui amb més accent ha defensat el català és l’actual President de la Comarca del Matarranya, Francisco Esteve (PAR). I la Comarca del Baix Aragó – Casp que defensa el català està governada pel PAR, el PSOE i CHA (Chunta Aragonisista). Però Sorolla assegura que la direcció del PAR a Saragossa, distant dels seus representants, es deixen endur per la bogeria del corrent radical de la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO). I arriben a fer polítiques panaragonesistes, que tan critiquen quan del suposat pancatalanisme.
No hi ha una resposta contundent
Per a Sorolla, és d’esperar que el PP actui d'aquesta manera. El problema, segon Sorolla, és que no s’han produït respostes contundents per "part dels que parlem català". Per sort, los pobles del Baix Matarranya, que es troben integrats al Baix Aragó – Casp, han modificat l’antic text que apareixia a la web i en parlen sense embuts: "Por unanimidad de la toda la comunidad científica la lengua que se habla en los pueblos del Baix Matarranya forma parte del catalán noroccidental".
La Llei de Llengües
La Franja és el territori dels Països Catalans on el coneixement oral del català és el més universalitzat: el saben parlar 42.000 persones, el 88,8% de la població adulta. El 2009 es va aprovar la llei de llengües d’Aragó, que el nou govern del PP amb l'ajuda del PAR ja han dit que la tombaran.
Aquesta normativa estableix que el català, i també l’aragonès, “són llengües pròpies, originals i històriques” d’Aragó, lluny de la cooficialitat amb el castellà.
