En Marc fou detingut el matí del dia de la vaga a Badalona, la seva ciutat nadiua, quan anava a entrar a casa seva. Ha estat acusat de desordres públics. Jo que el conec una mica, m’ha desconcertat el tipus d’acusació fins al punt de considerar si, en el moment de redactar la declaració, en un excés de zel, el funcionari/a no va confondre púbic per públic. En Marc, atès el seu perfil vital, el veig molt més capaç de crear desordres púbics que no pas públics.
És un pèl grassonet, diu que les admiradores se li queixen d’aquest sobrepès de no res, tot i que practica el rem, de fet, és un vogador a contracorrent com a portaveu de la CUP nacional. Té una intel·ligència analítica, una notable capacitat de bastir alternatives teòriques, i fins i tot és simpàtic a la seva manera. Sempre va enderiat, amb unes ulleres blavolenques fins a mitja galta, de les inacabables reunions fins a les petites de la nit. Va estudiar sociologia i lingüística a la Universitat de Friburg (Alemanya), treballa com a tècnic superior a l'administració; i tot això ho ha fet només amb 29 anys.
Ell, és Badalona de tota la vida, d'una família menestral, de la ciutat on Pompeu Fabra agafava el tramvia 43, la ciutat que va veure néixer el ninotaire i periodista Jaume Passarell i Ribó (1889-1975) i també Joan Manent i Pesas (1902-1984) destacat militant anarcosindicalista, batlle de la ciutat en el període (1937-1938), col·laborador de Joan Peiró, historiador del moviment obrer badaloní
Sovint en Marc té la virtut de posar nerviós el seu interlocutor quan mentre estàs debatent un tema, de cop i volta et diu: com ho veus? i tu què faries? Quan de fet ell ja sap com desentrellar el problema, sempre acostuma a anar una passa per endavant. Hem compartit dinars, taules de conferències i actes a la UCE de Prada de Conflent.
Si d'alguna cosa es pot acusar en Marc Sallas és d'esser un patriota coherent de l'EI, un defensor de la Terra. Jo m'honoro d’ésser el seu amic i de compartir opinions, judicis i una Moritz, cada vegada que s'escau.
Segons el meu criteri, cada vegada més compartit per amplis sectors de la població, el desordre més blasmable és el d'un capitalisme salvatge, associat a l'atur, uns nivells de corrupció entre la casta política i el capital que mai s'havien vist, d’una dictadura de la banca i el capital multinacional.
La teva detenció era una detenció anunciada, dir la veritat incòmoda al poder, té un preu. Per sort nostra anem avançant malgrat la quantitat d'esculls i traïdories, la història voga a favor nostre. Salut Marc !!
És un pèl grassonet, diu que les admiradores se li queixen d’aquest sobrepès de no res, tot i que practica el rem, de fet, és un vogador a contracorrent com a portaveu de la CUP nacional. Té una intel·ligència analítica, una notable capacitat de bastir alternatives teòriques, i fins i tot és simpàtic a la seva manera. Sempre va enderiat, amb unes ulleres blavolenques fins a mitja galta, de les inacabables reunions fins a les petites de la nit. Va estudiar sociologia i lingüística a la Universitat de Friburg (Alemanya), treballa com a tècnic superior a l'administració; i tot això ho ha fet només amb 29 anys.
Ell, és Badalona de tota la vida, d'una família menestral, de la ciutat on Pompeu Fabra agafava el tramvia 43, la ciutat que va veure néixer el ninotaire i periodista Jaume Passarell i Ribó (1889-1975) i també Joan Manent i Pesas (1902-1984) destacat militant anarcosindicalista, batlle de la ciutat en el període (1937-1938), col·laborador de Joan Peiró, historiador del moviment obrer badaloní
Sovint en Marc té la virtut de posar nerviós el seu interlocutor quan mentre estàs debatent un tema, de cop i volta et diu: com ho veus? i tu què faries? Quan de fet ell ja sap com desentrellar el problema, sempre acostuma a anar una passa per endavant. Hem compartit dinars, taules de conferències i actes a la UCE de Prada de Conflent.
Si d'alguna cosa es pot acusar en Marc Sallas és d'esser un patriota coherent de l'EI, un defensor de la Terra. Jo m'honoro d’ésser el seu amic i de compartir opinions, judicis i una Moritz, cada vegada que s'escau.
Segons el meu criteri, cada vegada més compartit per amplis sectors de la població, el desordre més blasmable és el d'un capitalisme salvatge, associat a l'atur, uns nivells de corrupció entre la casta política i el capital que mai s'havien vist, d’una dictadura de la banca i el capital multinacional.
La teva detenció era una detenció anunciada, dir la veritat incòmoda al poder, té un preu. Per sort nostra anem avançant malgrat la quantitat d'esculls i traïdories, la història voga a favor nostre. Salut Marc !!
