- Les municipals és la gran oportunitat de la CUP?
Diguem que representaran la fita més alta de representació institucional aconseguida per l'esquerra independentista i rupturista d'unitat popular dels Països Catalans dels darrers 30 anys. Estem convençuts que assolirem els millors resultats des del 79. Seran unes eleccions històriques per una alternativa política rupturista en vers l'estat i els sistema econòmic actual.
-Fem números, 80 candidatures i 20 capitals de comarca. Sorpresos per l'èxit de convocatòria?
Sorprès no. Quan s'enllesteix una CUP és el resultat d'un treball intens d'anys. En tot cas els resultats donaran sorpreses.
- Parlem de territori, la conurbació urbana de Barcelona es resisteix?
Bé, és la majoria de la població, quan hi arribem amb força voldrà dir que estarem a les portes de la ruptura amb l'estat espanyol. Falta temps encara... però ens presentem a Barcelona,Badalona, i l'Hospitalet i donem suport a Gent de Gramenet que té una ideologia molt semblant a la CUP.
Hem avançat a la conurbació, i anem entrant a Molins de Rei, i mirem d'entrar a Sant Boi, Sabadell, Terrassa, Santa Perpètua i participem a les candidatures alternatives del Vallès, cosines germanes de la CUP. La nostra estructura ens permet entrar a petits municipis i ciutats mitjanes. A les grans ciutats, haurem d'esperar a resultats nacionals més importants per poder-hi penetrar.
- Des del punt de vista nacional, és a dir, de forces independentistes ha sortit molta competència...
Benvinguda sigui!
- Però quin és el vostre valor afegit diferencial respecte les altres formacions independentistes?
No portem hipoteques ni motxilles d'altres partits, -si que hi ha gent d'altres opcions que s'han acostat a la CUP- ni cert vicis institucionalistes com altres formacions que es titllen d'independentistes.
Nosaltres ens interessa estar als ajuntaments, però entenem que no n'hi prou. Cal una construcció d'un moviment popular fort que defensi la independència a l'endemà de la independència. La CUP vol construir dia a dia la independència des del nostre poble, i associem independència a un concepte d'estat. No volem ser independents per ser Mònaco. Ens interessa ser independents per protegir el territori, poder treballar i agafar el tren, i deixar de dependre del FMI. Volem un canvi de passaport o volem una independència? Volem una independència real o virtual? La CUP mira de donar-hi resposta.
- Entesos, però per arribar als ajuntaments hi haurà pactes? El cas de Barcelona és el paradigma?
Nosaltres ja vam tancar l'opció. Ens vam reunir amb ERC i Solidaritat i vam dir que no. L'oferta de Jordi Portabella per Barcelona és una oferta massa precipitada pel context electoral. Fer propostes a 4 mesos de les eleccions no és seriós, ni sincer. Amb el resultat d'ERC a les eleccions al Parlament i la manca de debat ideològic real i de projecte polític vam optar per dir no.
- I aquest és el full de ruta per possibles pactes de futur?
No, no. Nosaltres descartem a nivell nacional cap pacte, però una altre cosa és a nivell municipal o comarcal. Vam establir uns criteris generals per negociar a cada territori molt clars: parlar de programa i no de llistes. Però això ja ho vam establir abans de les autonòmiques ensumant-nos el panorama. De fet, hi ha converses obertes a molts llocs i encara queda més d'un mes per tancar acords.
- Podeu ampliar aquestes 80 candidatures?
Sí, mira, per exemple molta gent que ve de les consultes sobiranistes ens pregunta per entrar al projecte. Ja ho anirem veient. Hi anem treballant i construint.
- I per quan el Parlament, el 2014?
La porta està oberta. I la crisi i Felip Puig pot ajudar a que la legislatura sigui mogudeta, i potser això anima a tirar més amunt dels ajuntaments.
- Però, escolti'm, només des dels Ajuntaments es pot anar cap a la independència?
Buf... (somriu). Primer, la CUP és una organització nacional que es presenta a les municipals. Tenim discurs i pràctica nacional, però de moment només hem concorregut a les municipals. Perquè anem a les municipals no només es reduïm als ajuntaments, però sí és on rau la nostra força i acció institucional. Estar als ajuntaments és una aposta per anar agafant força per crear una alternativa de base i des de baix. I no és contradictori estar als ajuntaments i tenir un projecte nacional.
- És estratègia, vaja?
Bé, tàcticament interessa reforçar el primer front electoral, que són les locals i després ja veurem els resultats. Però que quedi clar, que participem de les municipals però el nostre projecte és nacional. Ara ens reforcem.
-Parla d'una esquerra rupturista, però creu de veritat que Catalunya és un país no ja rupturista, sinó d'esquerres?
Jo diria que és d'un eix nacional més cap a l'esquerra. És un país que s'està aixecant i tot just ara pren consciència dels 40 anys de dictadura. Al 39 totes les elits i quadres polítics, sindicals, intel·lectuals... van desaparèixer. Mira crec que el fil roig de la història es torna a veure amb les consultes, la gent ha perdut la por.
- Ara parla del 39? Quines sigles hagués tingut la CUP al 36?
Ostres! Crec que vàries. Des del PSUC, POUM, el BOC, la Federació Comunista Catalana-Balear o la Unió Socialista de Catalunya, gent d'esquerres, compromesa en la lluita nacional i fins i tot, revolucionària.
-I ara?
Ara som gent treballadora que vol el dret d'autodeterminació del poble de Catalunya. Aquesta és la nostra gent.
- Gràcies pel tallat.
Faltaria, gràcies a vosaltres.
