Fa poc s'ha conegut en sectors independentistes el traspàs de Josep Lluís Pérez Pérez (Barcelona 1955), que va morir a l'Estat d'Israel el passat 9 de març a causa d'un càncer a l'edat de 57 anys.
Pérez va viure exiliat a Israel durant dècades, després que va haver de fugir acusat de formart part de l'anomenat Exèrcit Popular Català (EPOCA) el 1977 i de la mort de l'oligarca franquista Josep M. Bultó. Aquests independentistes no es van poder beneficiar de l'aministia general que va buidar les presons d'empresonats per causes polítiques.
Havia format part del FNC (Front Nacional de Catalunya) i de l'Assemblea de Catalunya.També havia dissenyat cartells del FNC i va ser un dels promotors del llibre publicat i distribuït clandestinament de Josep Armengou “Justificació de Catalunya.”
Robert Surroca, històric independentista, ha tramès a Llibertat.cat una nota biogràfica en conèixer la mort del patriota Josep Lluís Pérez, que reproduïm aquí:
La mort Josep Lluís Pérez, lluitador independentista
El 9 de març va morir, a Israel, Josep Lluís Pérez; víctima d’un càncer a l’edat de 57 anys. Va néixer a Barcelona, a la plaça de les Olles, el 1955. Estudià Pedagogia a la Facultat de Lletres de la Universitat Central de Barcelona. Donava classes per a infants. Va ser guia de nois escoltes del Club d’Amics de la UNESCO. Estudia a Belles Arts.
El 1972, amb disset anys, s’afilia al Front Nacional de Catalunya. Va participar en l’Assemblea de Catalunya i va ser un membre actiu en l’organització de l’onze de setembre de 1976, el primer en llibertat, a Sant Boi del Llobregat.
El 1976, s’incorpora a l’Exèrcit Popular Català (EPOCA) passant a viure en la clandestinitat. L’u de juliol de 1977, va ser detingut junt amb Carles Sastre, Montserrat Tarragó i Àlvar Valls, acusats per la mort de l’industrial Josep Maria Bultó. Brutalment torturats, entre altres, pels policies franquistes José Maria Calleja Peinado i David Peña Álvarez. Va estar empresonat a la Model i a Sòria, fins que, el novembre de 1977, surt en llibertat per l’aplicació de l’amnistia. Aquesta mesura de gràcia va ser impugnada pel govern espanyol –de la ma del falangista Rodolfo Marín Villa- i tot seguit retirada; motiu pel qual, els quatre companys, emprenguessin el camí de l’exili. Josep Lluís ho va fer a Israel on, posteriorment, va adoptar la nacionalitat; vivia en un quibuts amb el nom de Lluc Puig. Amb la prescripció del cas, el 1998, va fer diversos viatges a Catalunya per veure el seu pare tot i mantenir la residència a Israel on treballava de dissenyador gràfic.
Una recopilació del llibre de mossèn Armengou, publicat clandestinament, el anys 60 “Justificació de Catalunya” va ser feta per EPOCA, el 1978, editat clandestinament i repartit. La portada va ser obra del Josep Lluís, també el dibuix del full volant del FNC, de l’11 de setembre de 1973.
El dur i llarg camí de l’alliberament de la nostra Pàtria, ha fet que molts homes i dones, hagin patit en la seva carn i en les seves vides per aquesta causa: la nostra. Els que van triar la lluita armada, els millors, eren conscients del que això els podia comportar i van emprendre el camí amb decisió i coratge. En la mort d’aquest patriota català, amic i company, el nostre record i el nostre homenatge.
Robert Surroca i Tallaferro (Agraeixo part d’aquesta informació als antics companys del Josep Lluís).
Pérez va viure exiliat a Israel durant dècades, després que va haver de fugir acusat de formart part de l'anomenat Exèrcit Popular Català (EPOCA) el 1977 i de la mort de l'oligarca franquista Josep M. Bultó. Aquests independentistes no es van poder beneficiar de l'aministia general que va buidar les presons d'empresonats per causes polítiques.
Havia format part del FNC (Front Nacional de Catalunya) i de l'Assemblea de Catalunya.També havia dissenyat cartells del FNC i va ser un dels promotors del llibre publicat i distribuït clandestinament de Josep Armengou “Justificació de Catalunya.”
Robert Surroca, històric independentista, ha tramès a Llibertat.cat una nota biogràfica en conèixer la mort del patriota Josep Lluís Pérez, que reproduïm aquí:
La mort Josep Lluís Pérez, lluitador independentista
El 9 de març va morir, a Israel, Josep Lluís Pérez; víctima d’un càncer a l’edat de 57 anys. Va néixer a Barcelona, a la plaça de les Olles, el 1955. Estudià Pedagogia a la Facultat de Lletres de la Universitat Central de Barcelona. Donava classes per a infants. Va ser guia de nois escoltes del Club d’Amics de la UNESCO. Estudia a Belles Arts.
El 1972, amb disset anys, s’afilia al Front Nacional de Catalunya. Va participar en l’Assemblea de Catalunya i va ser un membre actiu en l’organització de l’onze de setembre de 1976, el primer en llibertat, a Sant Boi del Llobregat.
El 1976, s’incorpora a l’Exèrcit Popular Català (EPOCA) passant a viure en la clandestinitat. L’u de juliol de 1977, va ser detingut junt amb Carles Sastre, Montserrat Tarragó i Àlvar Valls, acusats per la mort de l’industrial Josep Maria Bultó. Brutalment torturats, entre altres, pels policies franquistes José Maria Calleja Peinado i David Peña Álvarez. Va estar empresonat a la Model i a Sòria, fins que, el novembre de 1977, surt en llibertat per l’aplicació de l’amnistia. Aquesta mesura de gràcia va ser impugnada pel govern espanyol –de la ma del falangista Rodolfo Marín Villa- i tot seguit retirada; motiu pel qual, els quatre companys, emprenguessin el camí de l’exili. Josep Lluís ho va fer a Israel on, posteriorment, va adoptar la nacionalitat; vivia en un quibuts amb el nom de Lluc Puig. Amb la prescripció del cas, el 1998, va fer diversos viatges a Catalunya per veure el seu pare tot i mantenir la residència a Israel on treballava de dissenyador gràfic.
Una recopilació del llibre de mossèn Armengou, publicat clandestinament, el anys 60 “Justificació de Catalunya” va ser feta per EPOCA, el 1978, editat clandestinament i repartit. La portada va ser obra del Josep Lluís, també el dibuix del full volant del FNC, de l’11 de setembre de 1973.
El dur i llarg camí de l’alliberament de la nostra Pàtria, ha fet que molts homes i dones, hagin patit en la seva carn i en les seves vides per aquesta causa: la nostra. Els que van triar la lluita armada, els millors, eren conscients del que això els podia comportar i van emprendre el camí amb decisió i coratge. En la mort d’aquest patriota català, amic i company, el nostre record i el nostre homenatge.
Robert Surroca i Tallaferro (Agraeixo part d’aquesta informació als antics companys del Josep Lluís).
El poble vencerà
Adéu, adéu, companys, us dic adéu,
me’n vaig molt lluny, fins als confins del viure.
Si ara he caigut i vençut m’encadenen,
no hi ha grillons que em privin de ser lliure.
Feixistes vils encara senyoregen
damunt el llom de la terra sotmesa.
No passaran. El poble desespera
d’anys i més anys de lluita de fermesa.
Un poble vell i antic i ferm es llança
cap al combat. Milers de crits, de veus.
Seguem arran. Alcem el puny, dempeus!
La llibertat, avui mateix, demà.
Als quatre vents onegin les banderes.
Bon cop de falç. El poble vencerà.
Àlvar Valls
Presó Modelo
21 juliol 1977
Adéu, adéu, companys, us dic adéu,
me’n vaig molt lluny, fins als confins del viure.
Si ara he caigut i vençut m’encadenen,
no hi ha grillons que em privin de ser lliure.
Feixistes vils encara senyoregen
damunt el llom de la terra sotmesa.
No passaran. El poble desespera
d’anys i més anys de lluita de fermesa.
Un poble vell i antic i ferm es llança
cap al combat. Milers de crits, de veus.
Seguem arran. Alcem el puny, dempeus!
La llibertat, avui mateix, demà.
Als quatre vents onegin les banderes.
Bon cop de falç. El poble vencerà.
Àlvar Valls
Presó Modelo
21 juliol 1977
