El Govern capitanejat per Artur Mas respont així a la inquietud del president d'Abertis, Salvador Alemany, que justament és membre del CAREC, el comitè assessor del gabinet de Mas en les polítiques de reactivació econòmica. Alemany ha fet arribar la seva "preocupació" pel moviment antipeatges no només als seus cercle de col·laboradors sinó als "responsables polítics".
Segons Nació Digital, fins i tot hauria comunicat personalment el seu "neguit per la volada que està agafant la protesta" al més alt nivell del poder institucional de Catalunya. Una informació que es publicava aquest dissabte unes hores abans que el Govern fes públic el comunicat amençant els conductors amb sancions si no paguen peatges.
Una actitud que contrasta clarament amb la que havien esbossat el portaveu del Govern, Francesc Homs, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, durant la setmana reconeixent que l'executiu se sent "proper" a la iniciativa antipeatges, el cas d'Homs, i que els ciutadans "es queixen amb raó", en el cas de Recoder. Aquest darrer però, sí que va advertir divendres que "no podem donar carta blanca a l'incompliment", insinuant així la mesura sancionadora revelada dissabte.
Segons Homs, el Govern se sent molt proper a l'estat d'ànim dels ciutadans que han decidit adherir-se a la campanya "No vull pagar". El portaveu va arribar a afirmar dimarts, fins i tot, que "aquest tipus d'expressions són un reflex d'un estat d'ànim d'un part molt significativa de la població del país".
Precisament aquest dissabte Abertis ha fet públic que ja són 1.500 les persones que s'han negat a pagar peatges a Catalunya en les últimes tres setmanes, tot i que diàriament es fan milers de pagaments. La campanya, però, va pujant d'intensitat cada dia que passa. Divendres es va col·lapsar el peatge de Manresa, mentre que aquest dissabte hi ha hagut gent que s'ha negat a pagar peatges al País Valencià i també al Túnel del Cadí, on els conductors han trobat una resistència més forta que als peatges de les autopistes. Paral·lelament, càrrecs electes i responsables polítics de diferents formacions secuden la iniciativa activament penjant vídeos a la xarxa.
Abertis s'enriqueix per un servei amortitzat amb escreix
Els centenars de ciutadans d'arreu del país que estan secundant la iniciativa, farts de pagar quantitats altes per circular per carretera, ha desbordat tant les autoritats com l'empresa Abertis, que té la concessió de les vies i l'explotació dels peatges.
Es dóna el cas, però, que Abertis, un gagent empresarial controlat per La Caixa, ostenta el monopoli gairebé exclusiu d'unes vies de pagament que han estat amortitzades amb escreix, tal com es desprèn d'un informe de Mèdia.cat en què s'aprofundeix en el greuge envers Espanya que Catalunya arrossega des del franquisme.
L'anàlisi conclou que "qualsevol càlcul que es faci porta a la conclusiió palpable que a hores d'ara les empreses concessionàries han recaptat, amb pròrrogues incloses, molt per damunt de la inversió inicial que els va suposar la carretera".
Mobilitzacions l'1 de maig
Amb l'objectiu de visualitzar la campanya arreu del Principat, el moviment ciutadà contra els peatges ha convocat pel proper primer de maig una mobilització puntual a diferents peatges a les 12 del migdia.
-Vilassar, autopista C-32 (en els dos sentits)
- Martorell, autopista AP-7 (sentit Barcelona)
- Mollet, autopista C-33 (en els dos sentits)
- Manresa, autopista C-16 (en els dos sentits)
- Girona Sud (Sortida)
- Figueres Sud (Sortida)
- Hospitalet de L'Infant (en els dos sentits)
- Túnels del Garraf (en els dos sentits)
Comunicat íntegre del Govern
Amb motiu de la negativa d'alguns conductors a pagar peatges, el Govern informa que ha de garantir el compliment de la legalitat i informa que la negativa de pagar el peatge és una infracció prevista en el Reglament General de Circulació que té una sanció de minim 100 euros.
Catalunya és un país que pateix un dèficit històric d’inversions per part de l’Estat. Part d’aquest dèficit s’ha hagut de solucionar a través de la construcció d’autopistes de pagament, cosa que ha comportat un gran greuge comparatiu amb altres territoris de l’Estat. De fet, amb 632 km Catalunya és el territori de l’Estat amb més vies de peatge. Això significa que la meitat de vies de gran capacitat són de pagament. En canvi, només el 18% de les vies de gran capacitat de tot l’Estat són de pagament.
Per solucionar aquest greuge, el govern, conjuntament amb institucions polítiques, partits i societat civil, disposa del grup de treball de peatges, que és el fòrum on es prenen totes les iniciatives conjuntes que tenen a veure amb el rescat selectiu de peatges, les bonificacions i els canvis tarifaris. El govern ha adoptat ja mesures per tendir cap a l’homogeneïtzació de peatges. En aquest moment, les bonificacions que s’apliquen a tots els peatges de Catalunya es regeixen per un mateix criteri. Com a condició general, s’apliquen bonificacions per recurrència o mobilitat obligada, alta ocupació de vehicles i eficiència energètica.
