Ahir a la tarde a Perpinyà, el Lipdub pel català va assolir el rècord mundial pel que fa a participació en un acte d'aquestes característiques amb 7.150 persones, superant amb escreix el Lipdub per la Independència que va aplegar 5.770 participants a Vic.
L'esdeveniment va aplegar gran part de la cultura popular catalana amb castells, gegants, sardanes, correfocs, trabucaires,... persones de totes les edats amb senyeres, estelades... sota un sol radiant. La mobilització més gran que s'ha vist mai a la Catalunya Nord en defensa de la llengua i per cantar la cançó Parlem català de Jordi Barre amb arranjaments del DJ Raph Dumas.
La xifra ha estat superada, tot i que en el primer enregistrament, passades les dues de la tarda, “no hi havia més de quatre mil participants”, segons la policia. Es van fer fins a quatre gravacions i el pic màxim de participants es podia situar a les quatre de la tarda. La xifra total es va donar a conèixer a les 18h.
Cal remarcar que els realitzadors del Lipdub per la Indepedència han participat també en el de Perpinyà en col·laboració amb la Federació per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes de Catalunya del Nord, entitat que federa més d'un centenar d'associacions culturals i que ha estat l'encarregada d'organitzar aquest esdeviment.
L'èxit ve donat per l'ampli suport social que ha tingut la iniciativa
Com hem anat informant aquests dies, és segurament la primera mobilització per la llengua a Catalunya Nord que rep el suport, escriptors i editors, entitats culturals i esportives, empresaris i comerciants, responsables polítics de dretes i d'esquerres, ensenyants del públic i del privat, els presidents de la cambra d'Agricultura i del bastiment, artistes i anònims ... quasi 200 persones han cridat a participar. A la web del LipDub es poden trobar els clips de persones i entitats que l'han donat suport.
Desenes de milers de persones es manifesten arreu de l'Hexàgon sota el lema "Una llengua, un dret, una llei'
Coincidint amb la mobilització de Perpinyà també hi han hagut manifestacions, concentracions, cadenes humanes i concerts a diverses nacionalitats de l'Hexàgon per exigir millors condicions per a l'ensenyament i la ratificació de la Carta Europea per a la Protecció de les llengües històriques.
La més manifestació més majoritària com es preveia ha estat a Occitània. A Tolosa de Llenguadoc, una marxa en defensa de la llengua occitana ha aplegat més de 30.000 persones segons els organitzadors i unes 25.000 fons policials. Després de la manifestació es va fer un concert amb els grups Nadau i lo Còr de la Plana.
A Bretanya, unes 12.000 persones van sortir al carrer a Kemper en defensa de la llengua bretona en un ambien festiu.
A Iparralde, 7.000 persones es van manifestar pels carrers de Baiona per exigir el reconeixement de la llengua basca com a llengua oficial. La forta mobilització a Baiona ha superat amb escreix les expectatives de la plataforma Deiadar, que agrupa les associacions per a la defensa de la llengua basca, la lluita pel reconeixement com a llengua oficial de la llengua basca.
A Alsàcia, un miler de persones es van manifestar a Estrasburg, segons els organitzadors per al desenvolupament de l'escola bilingüe. Els manifestants, entre ells molts nens a les espatlles dels seus pares, es van reunir a la plaça principal al centre Molts es van refugiar del sol sota els para-sols de colors blanc i vermell de la Alsàcia.
A Còrsega, prop de 300 persones es van reunir a Ajacciu per formar una "cadena humana" per reclamar el desenvolupament d'un diccionari bilingüe francès-el cors i el "cooficial" de la llengua corsa.
A Flandes, un centenar de persones van marxar pels carrers de Lilla al so de tambors, darrere d'una pancarta "La nostra escola flamenca".
A Arpitània, al centre de la ciutat d'Annecy, una "cadena verbal" es va reuni durant diverses hores al voltant de quaranta persones que feien torns al podi a recitar cançons i poemes en arpitià
En període electoral, els organitzadors d'aquestes mobilitzacions han volgut cridar a determinats candidats a la presidència francesa sobre la Carta Europea de les minories regionals i nacionals que França s'ha negat a ratificar-la, al·legant que la seva constitució no reconeix les minories.
El cap d'Estat Nicolas Sarkozy i Le Pen (FN) es mantenen en aquesta posició, mentre que François Hollande (PS), François Bayrou (Mòdem) i Eva Joly (VTE) estarian a favor de ratificación.
L'esdeveniment va aplegar gran part de la cultura popular catalana amb castells, gegants, sardanes, correfocs, trabucaires,... persones de totes les edats amb senyeres, estelades... sota un sol radiant. La mobilització més gran que s'ha vist mai a la Catalunya Nord en defensa de la llengua i per cantar la cançó Parlem català de Jordi Barre amb arranjaments del DJ Raph Dumas.
La xifra ha estat superada, tot i que en el primer enregistrament, passades les dues de la tarda, “no hi havia més de quatre mil participants”, segons la policia. Es van fer fins a quatre gravacions i el pic màxim de participants es podia situar a les quatre de la tarda. La xifra total es va donar a conèixer a les 18h.
Cal remarcar que els realitzadors del Lipdub per la Indepedència han participat també en el de Perpinyà en col·laboració amb la Federació per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes de Catalunya del Nord, entitat que federa més d'un centenar d'associacions culturals i que ha estat l'encarregada d'organitzar aquest esdeviment.
L'èxit ve donat per l'ampli suport social que ha tingut la iniciativa
Com hem anat informant aquests dies, és segurament la primera mobilització per la llengua a Catalunya Nord que rep el suport, escriptors i editors, entitats culturals i esportives, empresaris i comerciants, responsables polítics de dretes i d'esquerres, ensenyants del públic i del privat, els presidents de la cambra d'Agricultura i del bastiment, artistes i anònims ... quasi 200 persones han cridat a participar. A la web del LipDub es poden trobar els clips de persones i entitats que l'han donat suport.
Desenes de milers de persones es manifesten arreu de l'Hexàgon sota el lema "Una llengua, un dret, una llei'
Coincidint amb la mobilització de Perpinyà també hi han hagut manifestacions, concentracions, cadenes humanes i concerts a diverses nacionalitats de l'Hexàgon per exigir millors condicions per a l'ensenyament i la ratificació de la Carta Europea per a la Protecció de les llengües històriques.
La més manifestació més majoritària com es preveia ha estat a Occitània. A Tolosa de Llenguadoc, una marxa en defensa de la llengua occitana ha aplegat més de 30.000 persones segons els organitzadors i unes 25.000 fons policials. Després de la manifestació es va fer un concert amb els grups Nadau i lo Còr de la Plana.
A Bretanya, unes 12.000 persones van sortir al carrer a Kemper en defensa de la llengua bretona en un ambien festiu.
A Iparralde, 7.000 persones es van manifestar pels carrers de Baiona per exigir el reconeixement de la llengua basca com a llengua oficial. La forta mobilització a Baiona ha superat amb escreix les expectatives de la plataforma Deiadar, que agrupa les associacions per a la defensa de la llengua basca, la lluita pel reconeixement com a llengua oficial de la llengua basca.
A Alsàcia, un miler de persones es van manifestar a Estrasburg, segons els organitzadors per al desenvolupament de l'escola bilingüe. Els manifestants, entre ells molts nens a les espatlles dels seus pares, es van reunir a la plaça principal al centre Molts es van refugiar del sol sota els para-sols de colors blanc i vermell de la Alsàcia.
A Còrsega, prop de 300 persones es van reunir a Ajacciu per formar una "cadena humana" per reclamar el desenvolupament d'un diccionari bilingüe francès-el cors i el "cooficial" de la llengua corsa.
A Flandes, un centenar de persones van marxar pels carrers de Lilla al so de tambors, darrere d'una pancarta "La nostra escola flamenca".
A Arpitània, al centre de la ciutat d'Annecy, una "cadena verbal" es va reuni durant diverses hores al voltant de quaranta persones que feien torns al podi a recitar cançons i poemes en arpitià
En període electoral, els organitzadors d'aquestes mobilitzacions han volgut cridar a determinats candidats a la presidència francesa sobre la Carta Europea de les minories regionals i nacionals que França s'ha negat a ratificar-la, al·legant que la seva constitució no reconeix les minories.
El cap d'Estat Nicolas Sarkozy i Le Pen (FN) es mantenen en aquesta posició, mentre que François Hollande (PS), François Bayrou (Mòdem) i Eva Joly (VTE) estarian a favor de ratificación.
