El darrer Eina, butlletí del sindicat d'ensenyants USTEC-STE's, un especial de la Secretaria de la Dona, conté diverses novetats, destacables per l'interès dels seus continguts. L'editorial "Quan les notícies no són notícia" analitza la situació actual de reculada de drets i llibertats a la societat catalana, amb especial dedicació al tractament del gènere. Aquest editorial afirma, relligant el títol i l'estat actual de crisi desinformació que "Les notícies no són res més que cròniques anunciades: dones assassinades pels eufemísticament anomenats companys sentimentals, propostes de modificacions de lleis que "despenalitzen" l'avortament en lloc d'un definitiu, lògic i racional reconei- xement del dret al propi cos, milers de famí- lies apuntades en una estadística com una llista d'empreses en fallida..., i la societat, el conjunt de la ciutadania que paga i suporta uns governs amatents només a servir els interessos dels poderosos, els seus autèntics amos, i que no volen ni mirar els qui de veri- tat haurien de representar per gestionar els serveis públics com un bé comú a conservar."
Un segon article d'aquet butlletí, "Competències per competir", denuncia el perill que en un futur, seguint les diretrius del govern autonòmic en matèria d'educació "Hi haurà autonomia de centres amb capacitat per modificar currículums; però, en quina direcció? L'objectiu serà superar unes proves externes específiques, amb indica- dors i rànquings locals, nacionals i interna- cionals per poder comparar resultats en tots els àmbits, sense tenir en compte ni el punt de partida, ni l'entorn social, ni la qualitat del projecte educatiu (concretat en el projec- te de direcció). Només per la fredor impas- sible d'una xifra decidirem si dotem els cen- tres amb més o menys diners, si hi aboquem més o menys recursos o si li apugem el sou al professorat amb els nous mètodes de reconeixement dels estadis".
"En aquest context mercantilista no hi ha lloc per al treball educatiu sistemàtic que pugui modificar rols i anar fent camí cap a canvis estructurals significatius. I sense aquesta feina a les escoles i als instituts, les lleis pro- mulgades per eradicar la violència contra les dones es converteixen en una superestructu- ra inútil i en una coartada perversa dels qui menyspreen el desenvolupament integral de la persona, se'n riuen de la igualtat d'oportu- nitats i, no cal dir-ho, no pensen dedicar cap esforç a aconseguir una societat justa i equi- tativa, sense violències i amb igualtat de drets per a tothom. Només cal deduir quines són les seves prioritats a partir dels indica- dors que els interessen i de les mesures que prenen en un àmbit tan sensible com l'educació."
Un darrer article amb el títol "Que la crisi no la paguin també els nostres fills i filles" tracta el dret a la conciliació de la vida laboral i familiar, reconegut a l'article 24 de la Llei catalana de conciliació de la vida laboral, personal i familiar (Llei 8/2006). En aquest sentit, tot i les conquestes formals, per a "la majoria de la població ha sigut només paper mullat perquè mai no n'ha pogut gaudir, sempre ha estat vist com un privilegi que calia abolir per l'Administració pública catalana. Ja que el senyor Maragall, en un joc de mans, va reinterpretar hàbilment la Llei en afegir l'adjectiu "sencera" a jornada en la normativa de la gestió de la borsa d'interins i substituts (quina mena de satisfacció malaltissa deuen de trobar en atacar sempre el més feble), fet lamentable que USTEC·STEs ja va denunciar als tribunals i al síndic de greuges i que està en tràmit d'a- turar. Però la història continua i ara la pro- posta de l'Administració catalana ja és, sense cap mena d'embuts, la possible derogació de l'article en la Llei d'acompanyament dels pressupostos del 2012".
Un segon article d'aquet butlletí, "Competències per competir", denuncia el perill que en un futur, seguint les diretrius del govern autonòmic en matèria d'educació "Hi haurà autonomia de centres amb capacitat per modificar currículums; però, en quina direcció? L'objectiu serà superar unes proves externes específiques, amb indica- dors i rànquings locals, nacionals i interna- cionals per poder comparar resultats en tots els àmbits, sense tenir en compte ni el punt de partida, ni l'entorn social, ni la qualitat del projecte educatiu (concretat en el projec- te de direcció). Només per la fredor impas- sible d'una xifra decidirem si dotem els cen- tres amb més o menys diners, si hi aboquem més o menys recursos o si li apugem el sou al professorat amb els nous mètodes de reconeixement dels estadis".
"En aquest context mercantilista no hi ha lloc per al treball educatiu sistemàtic que pugui modificar rols i anar fent camí cap a canvis estructurals significatius. I sense aquesta feina a les escoles i als instituts, les lleis pro- mulgades per eradicar la violència contra les dones es converteixen en una superestructu- ra inútil i en una coartada perversa dels qui menyspreen el desenvolupament integral de la persona, se'n riuen de la igualtat d'oportu- nitats i, no cal dir-ho, no pensen dedicar cap esforç a aconseguir una societat justa i equi- tativa, sense violències i amb igualtat de drets per a tothom. Només cal deduir quines són les seves prioritats a partir dels indica- dors que els interessen i de les mesures que prenen en un àmbit tan sensible com l'educació."
Un darrer article amb el títol "Que la crisi no la paguin també els nostres fills i filles" tracta el dret a la conciliació de la vida laboral i familiar, reconegut a l'article 24 de la Llei catalana de conciliació de la vida laboral, personal i familiar (Llei 8/2006). En aquest sentit, tot i les conquestes formals, per a "la majoria de la població ha sigut només paper mullat perquè mai no n'ha pogut gaudir, sempre ha estat vist com un privilegi que calia abolir per l'Administració pública catalana. Ja que el senyor Maragall, en un joc de mans, va reinterpretar hàbilment la Llei en afegir l'adjectiu "sencera" a jornada en la normativa de la gestió de la borsa d'interins i substituts (quina mena de satisfacció malaltissa deuen de trobar en atacar sempre el més feble), fet lamentable que USTEC·STEs ja va denunciar als tribunals i al síndic de greuges i que està en tràmit d'a- turar. Però la història continua i ara la pro- posta de l'Administració catalana ja és, sense cap mena d'embuts, la possible derogació de l'article en la Llei d'acompanyament dels pressupostos del 2012".
