La Marxa de la Llibertat fou una iniciativa del moviment cristià Pax Christi dels denominats captaires de la pau, encapçalats per Lluís Maria Xirinacs i que tenia com a objectius reclamar l’autodeterminació i l’amnistia i difondre les reivindicacions de l’Assemblea de Catalunya. Amb l’eslògan “Poble català, posa’t a caminar”, es presentà a Barcelona el 20 de maig amb el suport de dues-centes entitats. Dos dies després, Fraga Iribarne, ministre franquista de Governació, la va prohibir i va ordenar que la policia i la Guàrdia Civil la reprimís amb extrema violència.
Aquesta "Marxa de la Llibertat" va ser fortament reprimida arreu deis Països Catalans durant el mes de juliol de 1976. La policia espanyola i la Guàrdia Civil va atacar amb altes dosis d'odi espanyolista aquesta marxa pacífica convocada per diversos grups. Entre els activistes d'aquesta marxa es trobava Martí Marcó i Bardella, assassinat a trets per la policia espanyola tres anys després a Barcelona.
Els actes de la Marxa de la Llibertat es van desplegar a Girona el dissabte 3 de juliol de 1976 amb una concentració d'unes 300 persones, cap a les set del vespre. Poc després s'incrementava amb l'adhesió de nombroses persones, als quals s'hi afegien 150 treballadors de la construcció que acabaven de realitzar en aquells moments una assemblea. Quan la concentració va desplagar-se cap a la plapa de Catalunya va ser penjada una pancarta amb l'eslógan "Llibertat, Amnistía i Ajuntaments, Democrátics", mentre que d'altres amb textos referents a la Marxa encappalaven una manifestació que va ser fortament reprimida per la policía, que amb els jeeps a gran velocitat i ambl es sirenes engegades va dissoldre tots els grups que es formaven per la ciutat. De nou, a les 21h del vespres es va inciar una nova concentració d'unes 300 persones al comencament del pont de pedra mentre diversos grups intentaven reagrupar-se en altres llocs.
L'endemà diumenge, cap al migdia, diversos grups de persones van ajuntar- se al carrer Ballesteries, malgrat l'important control policial, ocupant el carrer de cap a cap i dirigint se cap a l'església de Sant Feliu on van ser dispersáis en part per la policía. 500 persones van poder entrar a l'església on van celebrar un acte de protesta per les llibertats democràtiques, amb intervenció de diverses personalitats polítiques, i en presencia de dues cadenes de televisió americanes i nombrosos periodistes. A la sortida una comissió va dirigir-se al Jutjat per interessar-se pels detinguts el dia anterior, entre els quals van ser detinguts Joan Colomines, Joaquim Boix i Xavier Corominas, que formaven part de la comissió. En d'altres moments varen ser detingudes més persones, entre les quals el jove Martí Marcó, fins arribar a una vintena.
Les autoritats governatives responsables de la monarquia franquista van multar els marxants amb altes xifres de càstig, que sumaven 2.730.000 pessetes. Les multes oscil·laven de les 300.000 pessetes a les 50.000, la quantitat amb què va ser multat Martí Marcó, assenyalat a la notícia de l'època com a “estudiant”.
Els fets de més gravetat es va produir a la placa de Sant Agustí, on la policía espanuyola va carregar amb sadisme contra la població, i va provocar un munt de contussionats, fins i tot entre persones que no estaven relacionades amb la Marxa. Diverses persones van ser deteingudes i no van ser alliberades fins setmanes després. La policía va desallotjar els bars intervenint també a la Fonda Marieta on se celebrava en aquells moments un casament. La tensió i l'agressió policial va arribar aquí a extrems molt alts.
La vigilància de la policia espanyola i guàrdies civils va continuar fins l'endemà dilluns, sobretot a la sortida de Girona en direcció a Cassà de la Selva.
Font: Presència 10/7/1976
