La crisi, una excel·lent oportunitat pel capitalisme

Qui va pensar que la crisi suposaria un canvi de sistema econòmic i permetria superar els desastres del capitalisme neoliberal va ser un ingenu. És el que posen de manifest els col·laboradors del Seminari d'economia crítica Taifa a l'informe "L'estratègia del capital", on sostenen que els fets estan demostrant que el gran capital, tant financer com industrial, està aprofitant la crisi per a realitzar una reestructuració del capitalisme en favor dels seus interessos, cosa que està suposant un greu deteriorament en les condicions de vida i treball de les classes populars, així com en els seus drets socials, polítics i encara en els drets humans fonamentals.

A les 62 pàgines d'aquest document, el número 8 de la sèrie d'Informes d'Economia publicat el setembre de 2011, els col·laboradors Xavier Badenes, Miren Etxezarreta, Ivan Gordillo, Elena Idoate, José Iglesias, Francisco Ferrer, Joan Junyent, Francisco Navarro i Ramon Ribera parlen de la relació entre el capital i l’estat, de la crisi del deute a l’ajustament, de les privatitzacions com a element de la batalla del capital per a apropiar-se d’allò que és públic i sobre l’economia furtiva del capitalisme.

Així, apunten que en iniciar-se la crisi va haver-hi bastantes persones de bona voluntat, crítiques amb el sistema capitalista, que van pensar que la crisi podria suposar un canvi important en aquest i que permetria, almenys, establir alguns controls i regulacions que contribuirien a pal·liar parcialment alguns dels majors desastres que el període del capitalisme neoliberal estava causant des dels setanta. Malgrat tot, està passant el contrari, palesen, i el capitalisme s'està reestructurant a costa dels drets dels treballadors.

Segons s'argumenta al document, les transformacions que la crisi està facilitant en tot el món ric, l’àmbit de l’economia occidental, el qual fins a fa poc es considerava dominador del món i que ara veu perillar la seva hegemonia enfront del creixement d’altres grans països, "permeten als grans capitals no només recuperar sinó fins i tot augmentar la seva taxa de benefici així com lluitar per sostenir la seva hegemonia mundial". Per això, enfront de les creixents contradiccions d’un capitalisme senil "s’ha disposat a donar un cop duríssim a les classes populars, amb qui no té més remei que compartir la riquesa que es produeix".

Els treballadors aguanten "passivament l'atac"

Parel·lelament, ens trobem "les poblacions estan aguantant passivament aquest atac: uns grups no senten encara amb suficient força el seu impacte negatiu com per a rebel·lar-se, uns altres estan anestesiats amb les engrunes que els arriben d’un consum acrescut en comparació de les seves situacions anteriors i no volen fer res que pugui posar-lo en perill, i uns altres, per fi, es debaten en la impotència i la desesperació; actituds totes que faciliten la consecució dels objectius del capital".