L'acord per la negociació col·lectiva, una nova concessió de CCOO-UGT

Els secretaris generals de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, i d'UGT, Cándido Méndez, van signar dimecres amb els presidents de la CEOE, Joan Rosell i de CEPYME, Jesús Terciado, l'acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva.

L'acord neix per aconseguir que els empresaris no vegin en l'acomiadament l'única via per quadrar comptes i productivitat. El document també amplia els casos en què es pot suspendre els convenis col·lectius si es produeix una situació adversa. Es tracta, segons sindicats i patronal, de l'acord que es necessitava per afrontar la situació actual.

Per contra, l'Espai Jove de la Intersindical-CSC assegura que l'acord suposarà una congelació de les nòmines i la pèrdua de més poder adquisitiu. Així, indica que segons l’acord subscrit els sous dels empleats de l’Estat creixeran molt per sota de l’evolució de l’IPC, a un ritme màxim del 0,5% el 2012 i del 0,6% el 2013 i 2014.

El sindicat veu en l'acord "una nova concessió dels sindicats espanyols davant la patronal" i afirma que "dóna la raó a qui defensa que el problema per reactivar l’economia és el cost de la mà d’obra". Així mateix, avala la tesi conforme hem viscut per damunt de les nostres possibilitats i subscriu la necessitat de reduir la suposada rigidesa de la legislació laboral, assenyala.

És per això que "incorpora mesures de flexibilitat interna en favor dels interessos de l’empresari i lliga els salaris a l’evolució de la situació de l’empresa, permetent socialitzar les pèrdues en temps de dificultats i sense generalitzar la bonança quan toca".

Creixen les fortunes mililonàries

Tot plegat, denuncia, mentre "els salaris de les grans fortunes no es qüestionen ni s’arrenca cap compromís de mantenir llocs de treballar" i després que el 2011 els milionaris espanyols hagin incrementat la seva fortuna en 2.150 milions assolint un total de 37.700 milions, l’equivalent a la tisorada que prepara Rajoy a la despesa pública.

Amb tot, la capacitat negociadora de CCOO i UGT no són nous. Tal com posa de manifest l'Espai Jove, fins al 2010, CCOO i UGT i la patronal pactaven increments salarials anuals del 2%, un percentatge gairebé sempre inferior a l’increment de l’IPC, cosa que va provocar que l’espanyol fos l’únic estat europeu on el poder adquisitiu de les classes treballadores baixés durant la dècada prèvia a la crisi, un termini en què paral•lelament les seves empreses van presentar l’increment d’ingressos més gran del continent.

El sindicat insisteix que el camí per superar aquesta crisi "no passarà per retallades i cinturons encara més apretats, mesures que faran empitjorar la malatlia, sinó pel repartiment del treball i la riquesa". I per avançar-hi, subratlla, "cal sindicats que defensin veritablement els interessos dels treballadors i les treballadores".