Macroretallada de Rajoy versus sous dels directius bancaris

El govern espanyol s’estrena amb una retallada dràstica per poder estalviar 8.900 milions d’euros i pal·liar així el desviament del 8% del dèficit que s’ha trobat el nou executiu. La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaria, ha presentat aquest divendres el plec de retallades juntament amb tres ministres i ha advertit que això només és “l’inici de l’inici”.

Una tisorada que casualment ha coincidit amb la publicació de les retribucions individuals dels equips directius d’Unnim, CatalunyaCaixa, el Banc Mare Nostrum (integrat per les caixes Penedès, Múrcia, Granada i Sa Nostra), Novacaixagalicia, Bankia, Banca Cívica i Caja España-Duero.

Diners públics per la banca

De moment, han sortit a la llum les següents retribucions de directius bancaris:

- Rodrigo Rato, director general de Bankia, 2,3 milions d’euros l’any.
- Francisco Verdú, conseller delegat de Bankia, 2,26 milions (tant Rato com Verdú tenen un blindatge que els permet cobrar dos anys del seu salari fix en cas de cessament).
- José Manuel Fernández Norniella, vicepresident de Bankia, percep 576.000 euros.
- José Luis Olivas, que va cessar dels seus càrrecs pel forat del Banc de València, va obtenir una retribució d‘1,6 milions d’euros.
- Adolf Todó, president de CatalunyaBanc, cobra 1,55 milions d’euros.
- Jaume Masana, director general de CatalunyaBanc, cobra 866.000 (Todó i Masana cobrarien 2,4 i 1,8 milions d’euros en cas de cessament).
- Jordi Mestre, president d’Unnim, cobra 963.000 l’any.

La resta encara no han fet públiques les seves dades, una exigència que el Banc d'Espanya ha fet a les set entitats espanyoles que han rebut ajudes públiques del Fons de Reordenació Ordenada Bancària (FROB). Ara bé, tot i haver rebut subvencions del FROB, fer públiques les retribucions no és una obligació -tot i les retallades que ha de suportar la immensa majoria de ciutadans- i alguns dels directius es poden acollir així a la llei de protecció de dades per no haver de difondre els seus salaris.

La retallada de Rajoy

Tot amb tot, les retallades no afecten aquests sous, sinó sobretot els dels treballadors. I és que entre el plec de mesures aprovat pel Consell de Ministres hi ha una pujada d’impostos, més tisorada als funcionaris i més maltractament als més vulnerables, com els joves o els dependents.

- Més impostos: El govern ha aprovat un recàrrec complementari de l’IRPF a les rendes de treball i les de capital. La pujada serà, per a les rendes del treball, d'un 0,75% en el primer tram; un 2% a partir de 17.707 euros de base liquidable; del 3% a partir de 33.007 euros; 4% a partir de 53.407 euros; 5% a partir de 120.000 euros; 6% a partir de 175.000 euros i del 7% per als que tinguin una base liquidable de més de 300.000 euros. Aquest darrer tram és de nova creació per aplicar aquesta pujada. En aquest sentit, una persona soltera sense fills si cobra 16.000 euros l'any, pagarà 53,86 euros més a l'any, mentre que una família amb dos fills i declaració conjunta si cobra conjuntament 30.000 euros l'any, l'increment de la quota l'increment de la quota és de 151,81 euros a l'any.

- Funcionaris, més hores, mateix sou: Congelació salarial per a tots els treballadors públics de l’Estat durant el 2012, la quarta que pateixen els funcionaris des de la recuperació de la democràcia. A més, hauran de treballar a més 37 hores i mitja a la setmana. A més, les vacants no es cobriran excepte en les de la sanitat i les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. En aquests dos casos, la taxa de reposició (les vacants que es cobreixen) serà del 10%.

- El salari mínim, igual de mínim: Tot i ser un dels més baixos d’Europa i que el govern espanyol insistís una vegada i una altra que el pla de mesures no s’acarnissa amb els que menys tenen, el salari mínim interprofessional no augmenta i quedarà congelat en 641 euros mensuals.

- Els nous dependents, exclosos: Se suspèn un any la incorporació dels dependents moderats entre els beneficiats de la llei. No hi haurà doncs prestacions per més beneficiaris només per aquells que ja les tenien reconegudes.

- Lloguers més cars pels joves: Com en la llei de dependència, només els que ja reben la renda bàsica d’emancipació la podran seguir rebent. L'executiu de Rajoy ha aprovat limitar la renda bàsica d'emancipació de 210 euros al mes per als joves d'entre 22 i 30 anys que viuen de lloguer als que ja la reben. S'elimina pels nous sol·licitants.

- Pujada de l'IVA: Els ministres espanyols han aprovat mantenir el tipus supereduït del 4% d'IVA durant el 2012 per la compra d'habitatges nous (habitual o no).

- El gas, més car: La tarifa regulada de gas s'incrementés un 0,5% de mitjana. Aquest augment suposa una pujada de la factura trimestral per a un consumidor tipus de 57 cèntims d'euro.

- Suspès el permís de paternitat: L'ampliació del permís de paternitat de dues a quatre setmanes queda anul·lada segons el govern fins l'1 de gener de 2013.

- Pujada de l’IBI: L'Impost de Béns Immobles (IBI) pujarà per als habitatges que estiguin per sobre del valor mitjà s'exclourà de la mesura el 50% dels habitatges de menor valor de cada municipi, sempre que els valors cadastrals s'hagin actualitzat després del 2001. L'increment serà progressiu en tres trams de 4, 6 i 10%. En canvi, comprar un habitatge desgravarà.

- Contra la cultura lliure: Se suprimeix el cànon digital però es crea la Comissió de Propietat Intel·lectual per fer front a "l'espoli" de les pàgines d'Internet de descàrrega il·legal de continguts. La comissió s'encarregarà de “protegir els drets dels propietaris, creadors i altres titulars".