La sentència absol Tomeu Martí de les acusacions de “desobediència a l’autoritat” i considera com a fets provats els explicats per la defensa de Martí, segons informa La Veu de Mallorca.
I és que segons el parer del tribunal aquests fets «no comporten una negativa en pla d'acatar l'ordre rebuda». Així ho ha dictat la sala mitjançant una sentència, que estima el recurs d'apel·lació interposat per la defensa de Martí, exercida per l'advocat Josep de Luis, contra la qual va dictar el Jutjat d'Instrucció 5 d'Inca i que condemnava el responsable de l'OCB a pagar una multa de 180 euros per aquests fets, ocorreguts durant la celebració del Acampallengua a Sa Pobla.
Martí va romandre arrestat unes dues hores a la caserna de l'Institut Armat i posteriorment va ser posat en llibertat. «No es constata amb suficiència la concurrència de tots i cadascun dels perfils típics de la falta per la qual ha estat condemnat el recurrent», assevera el tribunal en recordar que la desobediència comporta la resistència del requerit a dur a terme el que se li ordena -el que no va succeir en el cas de Martí-, i que a més hagi dol de desobeir -el que implica que «enfront del mandat persistent i reiterat s'alci l'obligat a acatar-lo i complir-lo en una oposició tenaç i rebel, obstinada i recalcitrant"-.
D'aquesta forma, la resolució judicial dóna la raó al lletrat de Martí, que al·legava en el seu recurs que el fet que la intenció de lliurar el DNI es veiés interrompuda per una cridada telefònica es va produir sense que hagués existit un comportament «irrespetuós» contra els agents. En aquest context, defensava que els fets mancaven d'entitat suficient per a ser «dignes de retret penal », donada, entre altres aspectes, l'«exagerada intransigència dels agents que va donar lloc a una detenció, si no il·legal, sí innecessària».
La defensa al·ludia així mateix a un error en la valoració de la prova ja que la sentència condemnatòria «únicament fa referència al manifestat pels agents de l'autoritat, a qui atorga presumpció de veracitat». La sentència subratlla que la inicial resistència de Martí a identificar-se va ser seguida d'un acte posterior concloent, com va anar l'extracció del DNI de la cartera per a posteriorment exhibir-lo després d'atendre una cridada telefònica.
«Que es donés preferència temporal a aquesta cridada telefònica enfront del compliment immediat de l'ordre que va poder incrementar la tensió per la presència dels agents en el concert, no comporta en si mateixa una negativa a acatar l'ordre rebuda» més enllà de veure's com una actuació «desconsiderada» cap als efectius de la Guàrdia Civil, conclou la resolució, segons Diari de Balears
