Quan ho va dir semblava una fita no aplicable, però CiU l'ha fet realitat. Era durant la campanya electoral de les eleccions espanyoles quan el candidat del PP per Barcelona, Jorge Fernández Díaz, va obrir la caixa dels trons quan va afirmar que apostava per la reducció de la despesa als mitjans de comunicació públics en el marc de l'aprimament que desitja per l'administració. El popular va dir que "uns canals són més prescindibles d'altres" i va proposar reduir el nombre de canals de TVC perquè, segons ell, "potser són excessius".
Fernández Díaz va dir que el PP no descarta un canvi de model en la televisió pública catalana i, fins i tot, fusions entre mitjans públics estatals o la privatització de televisions autonòmiques i locals, a més de la reordenació i simplificació d'estructures en aquests ens. A més, respecte un possible canvi de model a la televisió pública catalana va dir: "No ens hi oposem en absolut". Llavors eren campanes al vent, però de mica en mica es van posant en context.
Tant és així que divendres, quan el portaveu del Govern, Francesc Homs, va llançar l'anunci de la retallada a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), va ser només el PP qui li va donar suport. En la roda de reaccions dels diferents grups parlamentaris, només el diputat Santi Rodríguez, del PP, va mostrar la seva sintonia amb el pla d'ajust que havia acabat d'anunciar Homs. Rodríguez va afirmar que els mitjans públics catalans "han de complir el servei públic" i no han de competir amb altres que no tenen aquest objectiu. Només va tenir una crítica: "La visió i el principi identitari dels mitjans de la Corporació".
En conseqüència, sembla que el pacte tàcit de CiU amb el PP està més que dat i beneït. Només cal veure la marxa enrere de CiU amb el pacte fiscal o la més que possible entrada de càrrecs populars en governs convergents. I recordar també que el PP ha estat el soci preferent del Govern al Parlament, que CiU ha donat dues vicepresidències al PP a la Diputació de Barcelona, així com els governs de ciutats de la magnitud de Badalona o Castelldefels. La llista de relacions tant visibles com invisibles és llarga. I seguirà. Malgrat els crits d'"Independència" a l'Hotel Majestic la nit electoral.
ERC s'avé a retirar l'esmena a la llei de la CCMA
L'altra sorpresa de divendres la va donar ERC. El diputat Carmel Mòdol es va comprometre a retirar l'esmena de la llei a canvi que es modifiqui a l'alça el pressupost de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Homs ho va agrair i va dir que ho tindria en compte, tot i admetre que no tenia marge per apujar gaire el pressupost.
Amb tot, la solució d'ERC no semblaria la més afortunada pels mitjans. De fet, el Sindicat de Periodistes ja ha reaccionat afirmant que "el Govern vol utilitzar el finançament de la CCMA per canviar, per la via dels fets, el model públic audiovisual contemplat en la llei vigent fins al punt que ha aconseguit que un grup parlamentari [ERC] li ofereixi retirar les esmenes, del tot justificades, a la proposta de contrareforma a canvi que es mantingui el pressupost previst de 300 milions".
Segons el Grup Barnils, la reforma de la Llei de la CCMA pot suposar un increment del control polític i governamental sobre TV3 i Catalunya Ràdio. Així, assenyala que amb l’argument de retallar la despesa, la reforma proposa retallar el Consell de Govern de dotze a cinc membres, que –si en una primera votació no superen una majoria de dos terços del parlament- podran ser escollits per majoria absoluta. Pel Barnils, això "significa un clar augment del control polític i governamental sobre l’elecció dels nous membres".
El Grup Barnils ha manifestat públicament que té "seriosos dubtes" sobre l’objectiu real d’aquesta reforma de la Llei de la CCMA. Segons afirma, tot fa indicar que, emparant-se en la necessitat general d’austeritat, la reforma "persegueix un més gran control polític i governamental de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la qual cosa trencaria l’esperit de la llei actual, aprovada a finals del 2007 per una àmplia majoria de la cambra catalana".
Fernández Díaz va dir que el PP no descarta un canvi de model en la televisió pública catalana i, fins i tot, fusions entre mitjans públics estatals o la privatització de televisions autonòmiques i locals, a més de la reordenació i simplificació d'estructures en aquests ens. A més, respecte un possible canvi de model a la televisió pública catalana va dir: "No ens hi oposem en absolut". Llavors eren campanes al vent, però de mica en mica es van posant en context.
Tant és així que divendres, quan el portaveu del Govern, Francesc Homs, va llançar l'anunci de la retallada a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), va ser només el PP qui li va donar suport. En la roda de reaccions dels diferents grups parlamentaris, només el diputat Santi Rodríguez, del PP, va mostrar la seva sintonia amb el pla d'ajust que havia acabat d'anunciar Homs. Rodríguez va afirmar que els mitjans públics catalans "han de complir el servei públic" i no han de competir amb altres que no tenen aquest objectiu. Només va tenir una crítica: "La visió i el principi identitari dels mitjans de la Corporació".
En conseqüència, sembla que el pacte tàcit de CiU amb el PP està més que dat i beneït. Només cal veure la marxa enrere de CiU amb el pacte fiscal o la més que possible entrada de càrrecs populars en governs convergents. I recordar també que el PP ha estat el soci preferent del Govern al Parlament, que CiU ha donat dues vicepresidències al PP a la Diputació de Barcelona, així com els governs de ciutats de la magnitud de Badalona o Castelldefels. La llista de relacions tant visibles com invisibles és llarga. I seguirà. Malgrat els crits d'"Independència" a l'Hotel Majestic la nit electoral.
ERC s'avé a retirar l'esmena a la llei de la CCMA
L'altra sorpresa de divendres la va donar ERC. El diputat Carmel Mòdol es va comprometre a retirar l'esmena de la llei a canvi que es modifiqui a l'alça el pressupost de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Homs ho va agrair i va dir que ho tindria en compte, tot i admetre que no tenia marge per apujar gaire el pressupost.
Amb tot, la solució d'ERC no semblaria la més afortunada pels mitjans. De fet, el Sindicat de Periodistes ja ha reaccionat afirmant que "el Govern vol utilitzar el finançament de la CCMA per canviar, per la via dels fets, el model públic audiovisual contemplat en la llei vigent fins al punt que ha aconseguit que un grup parlamentari [ERC] li ofereixi retirar les esmenes, del tot justificades, a la proposta de contrareforma a canvi que es mantingui el pressupost previst de 300 milions".
Segons el Grup Barnils, la reforma de la Llei de la CCMA pot suposar un increment del control polític i governamental sobre TV3 i Catalunya Ràdio. Així, assenyala que amb l’argument de retallar la despesa, la reforma proposa retallar el Consell de Govern de dotze a cinc membres, que –si en una primera votació no superen una majoria de dos terços del parlament- podran ser escollits per majoria absoluta. Pel Barnils, això "significa un clar augment del control polític i governamental sobre l’elecció dels nous membres".
El Grup Barnils ha manifestat públicament que té "seriosos dubtes" sobre l’objectiu real d’aquesta reforma de la Llei de la CCMA. Segons afirma, tot fa indicar que, emparant-se en la necessitat general d’austeritat, la reforma "persegueix un més gran control polític i governamental de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la qual cosa trencaria l’esperit de la llei actual, aprovada a finals del 2007 per una àmplia majoria de la cambra catalana".
