Quan encara ressonen amb força els crits d'"Independència" de l'Hotel Majestic la passada nit electoral, el PP ja dóna per fer un nou Pacte del Majestic: un acord amb CiU a l'Ajuntament de Barcelona. Ho han confirmat els mateixos populars al diari Ara assegurant que el pacte per entrar al govern municipal barceloní "ja està fet". Tant és així que ja es parla d'un govern de coalició del PP amb l'alcalde, Xavier Trias. Una coalició del tot normal, ja que Trias i el líder barceloní ultraconservador, Alberto Fernández Díaz, tenen polítiques similiars en multitud de matèries, com la immigració o la seguretat.
Més enllà de Barcelona, el PP aspira també a materialitzar el suport donat al Govern durant el seu primer any de mandat en un executiu bipartit amb consellers propis, i així ho han fet saber en converses informals a Artur Mas, segons revela l'Ara. Duran i Lleida ja va admetre en campanya que "amb una majoria absoluta del PP al Congrés, el Govern s'hauria de replantejar la seva política d'aliances al Parlament".
Tres victòries electorals i més retallades
Els convergents estan crescuts. No ho va poder dissimular un altiu Artur Mas diumenge passat en conèixer-se la nova victòria convergent a les espanyoles a Catalunya. "Hem fet el triplet", deia, amb el pit inflat. Igual d'inflat com el tindria l'endemà a l'hora d'anunciar una nova ofensiva neoliberal en forma de retallades als més febles i estabilitat -cap mesura real de sacrifici- als més rics. Torna el PP de la mà de CiU, que previsiblement farà servir el suport popular per aprovar els pressupostos de l'any que ve. Un suport que se'ls pot girar en contra amb les agressions anticatalanes i intents de recentralització que arribaran de Madrid i que ja són el pa de cada dia a les Illes Balears i al País Valencià.
El mateix pit inflat amb el que CiU va endur-se el major nombre d'alcaldies a les eleccions municipals malgrat les retallades anunciades a la sanitat i a l'educació en formar govern a la Generalitat. I malgrat haver tingut el PP com a soci preferent al Parlament, donar dues vicepresidències al PP a la Diputació de Barcelona o els governs de ciutats de la magnitud de Badalona o Castelldefels. El mateix pit inflat amb què dimarts Mas anunciava la nova onada de retallades i el mateix amb el que el 21-N Josep Antoni Duran i Lleida deia que "no seria un fracàs" no aconseguir el pacte fiscal aquesta lesgislatura. El mateix pacte fiscal que guarnit amb falses esperances i sumat a la debacle del PSOE a Catalunya i a la manca d'una vertadera opisició d'esquerres el catapultaria fins a la victòria el 20-N.
Duran descarta el pacte fiscal. Un Duran que ha lloat públicament en diverses ocasions el Pacte del Majestic entre Jordi Pujol i José María Aznar. Amb una majoria absoluta del PP a Espanya, Duran té més al cap que mai el Pacte del Majestic II.
Tant Duran com Mas van ser testimonis dels crits d'"Independència" que militants i simpatitzants de CiU entonaven amb força a les portes del Majestic. Abans del 20-N entonen que el pacte fiscal és el desig majoritari dels ciutadans de Catalunya i asseguren que amb aquest sistema de finançament no faria falta escapçar drets elementals als treballadors. Després del 20-N admeten que serà impossible aconseguir el pacte fiscal estant a Espanya i anuncien que seguiran pactant amb el PP. Quatre anys més d'esgotament de la mà del Pacte del Majestic. Amb il·lusió.
Més enllà de Barcelona, el PP aspira també a materialitzar el suport donat al Govern durant el seu primer any de mandat en un executiu bipartit amb consellers propis, i així ho han fet saber en converses informals a Artur Mas, segons revela l'Ara. Duran i Lleida ja va admetre en campanya que "amb una majoria absoluta del PP al Congrés, el Govern s'hauria de replantejar la seva política d'aliances al Parlament".
Tres victòries electorals i més retallades
Els convergents estan crescuts. No ho va poder dissimular un altiu Artur Mas diumenge passat en conèixer-se la nova victòria convergent a les espanyoles a Catalunya. "Hem fet el triplet", deia, amb el pit inflat. Igual d'inflat com el tindria l'endemà a l'hora d'anunciar una nova ofensiva neoliberal en forma de retallades als més febles i estabilitat -cap mesura real de sacrifici- als més rics. Torna el PP de la mà de CiU, que previsiblement farà servir el suport popular per aprovar els pressupostos de l'any que ve. Un suport que se'ls pot girar en contra amb les agressions anticatalanes i intents de recentralització que arribaran de Madrid i que ja són el pa de cada dia a les Illes Balears i al País Valencià.
El mateix pit inflat amb el que CiU va endur-se el major nombre d'alcaldies a les eleccions municipals malgrat les retallades anunciades a la sanitat i a l'educació en formar govern a la Generalitat. I malgrat haver tingut el PP com a soci preferent al Parlament, donar dues vicepresidències al PP a la Diputació de Barcelona o els governs de ciutats de la magnitud de Badalona o Castelldefels. El mateix pit inflat amb què dimarts Mas anunciava la nova onada de retallades i el mateix amb el que el 21-N Josep Antoni Duran i Lleida deia que "no seria un fracàs" no aconseguir el pacte fiscal aquesta lesgislatura. El mateix pacte fiscal que guarnit amb falses esperances i sumat a la debacle del PSOE a Catalunya i a la manca d'una vertadera opisició d'esquerres el catapultaria fins a la victòria el 20-N.
Duran descarta el pacte fiscal. Un Duran que ha lloat públicament en diverses ocasions el Pacte del Majestic entre Jordi Pujol i José María Aznar. Amb una majoria absoluta del PP a Espanya, Duran té més al cap que mai el Pacte del Majestic II.
Tant Duran com Mas van ser testimonis dels crits d'"Independència" que militants i simpatitzants de CiU entonaven amb força a les portes del Majestic. Abans del 20-N entonen que el pacte fiscal és el desig majoritari dels ciutadans de Catalunya i asseguren que amb aquest sistema de finançament no faria falta escapçar drets elementals als treballadors. Després del 20-N admeten que serà impossible aconseguir el pacte fiscal estant a Espanya i anuncien que seguiran pactant amb el PP. Quatre anys més d'esgotament de la mà del Pacte del Majestic. Amb il·lusió.
