Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
L'Orgull Gai no va en carrossa

Per Vicent Company i Sancho, des del projecte en xarxa Valldigna som i serem

 

 
La meua amiga Sònia sempre diu que no en posicione mai sobre la diada internacional gai i el mon que envolta, res més lluny de la realitat, en moltes ocasions i fòrums diversos he manifestat la preocupació per la deriva que pren el moviment en potenciar el model capitalista que rodeja hui les reivindicacions socials més que legitimes dels col·lectius lesbià, gai, transsexual i bisexual del nostre país. Ara però ho faré per escrit.

28/06/2010 11:21 Opinió

 

Ahir vaig anar a la desfilada i posterior festa de l'anomenada “Gai Pride Barcelona” que ha omplert Montuich aquest cap de setmana, i no he pogut evitar recordar la primera manifestació gai a la que vaig assistir a la Plaça de la Verge de València quan feia COU i un company, aleshores plenament implicat en el moviment, ens insistia a uns i altres sobre la necessitat de la visualització de les preferències sexuals de cadascú. Aleshores un centenar de persones ocupàvem amb pancartes el centre de la plaça i una gentada ens observava com si fóssim extraterrestres. Hui el que és celebrava a Barcelona no era una manifestació ni concentració (a Barcelona dissabte va haver-hi una manifestació d'entitats i col·lectius i avui en torna a haver-hi un altra). Però no ens enganyem, lo de hui era un gran espectacle multitudinari amb carrosses que acabava amb un concert de música enllaunada i llançada des d'un potent i car equip de so, tot adobat pels llums instal·lats i les fonts del passeig Maria Cristina, que ha esdevingut finalment una gran pista de ball on el jovent omplia de gom a gom el gran i emblemàtic espai urbà barceloní, en una festa presidida i sufragada pels locals d'oci gai de l'Eixample i altres zones de la ciutat, responent als criteris comercials dels convocants, on simplement s'ha llegit un breu parlament amb presència de representants polítics i on l'actuació Castellera era l'única senya d'entitat catalana present en la litúrgia festiva de l'esdeveniment. El centre del passeig esdevenia una gran fira on podíeu trobar des d'estands institucionals, socials  i  comercials, en una esforç econòmic i mediàtic per convertir la ciutat en un referent el turisme gai internacional i que en juliol copiaran les ciutats de Sitges i Pineda de Mar.

 

No és doncs d'estranyar que col·lectius conscients apunten des de l'esquerra nacional la necessitat de tornar a la reivindicació combativa, com apuntaven des de Brot Bord setmana passada a València, com deixà pales el manifest emes per la CAJEI i Maulets amb motiu de la diada d'enguany o les tesis que des del "Front d'Alliberament Gai de Catalunya " (FAGC) ja fa temps és mantenen per tal de deslligar la mobilització gai del fenomen comercial i capitalista de promocionar un model de ciutat turístic aprofitant l'excusa de la normalització.

 

Aquests fenòmens no impliquen pas, la normalitat del respecte a la identitat sexual de cadascú, ans al contrari, ajuden a crear un estereotip del col·lectiu “encorsetat” dins la cultura de discoteques i el currículum ocult què comporten: drogues, sexe i prostitució.

 

 Tampoc és senyal de maduresa democràtica el seguit de declaracions que molts polítics que fent ús de les càtedres institucionals que ocupen és dediquen a difondre missatges subliminals enverinats com feia setmana passada Duran i Lleida justificant les teràpies homòfobes psiquiàtriques recentment denunciades a la ciutat comtal.

 

Huí al meu poble Simat de la Valldigna, penjarà per primera vegada l'Arc de Sant Martí a la balconada de l'Ajuntament, però aixó, segurament no esborrarà de la retina crítica dels presents en el primer debat al consistori on és presentava una moció contra l'homofòbia i el aleshores regidor del PSOE, després Alcalde i ara Regidor de Benestar Social, en una atac d'egolatria i defenent absurds interessos personals, justificava l'abstenció del seu grup que impedia llur aprovació, apel·lant què el "Collectiu de Gais i Lesbianes de La Safor (CLGS) no hi tenia cap legitimitat representativa en el poble i deixant bocabadats als membres de la sectorial del seu partit presents en el Saló de Plens, i finalment en un segon Ple s'aprovava la mateixa moció sense cap esmena amb els vots dels socialistes. Son tan sols dos exemples de la quotidianitat més propis d'Imams i Capellans que de representants institucionals d'un estat antidemocràtic. La societat no esdevindrà normalitzada mentre hi hagi gent que és permeta fer declaracions d'aquest tipus i la societat civil no intervinga per demanar explicacions i/o responsabilitats si s'escau penals.

 

Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid