Per a la COS, "no ens enganyem. La crisi està
mostrant el veritable caràcter d'aquest Govern: un Govern de la Banca,
del capital financer i les multinacionals"
Comunicat:
Prou de preses de pèl!! Jubilació sí… però màxim als 60 anys!!
La proposta de jubilació als 67 anys i la retallada de les pensions, anunciada pel Govern de l’Estat, han rebut ràpidament l'aplaudiment de la banca, la CEOE i el "mercat financer"; tot i que, aquests suports, contrasten amb les declaracions del Secretari d’Estat de la Seguretat Social, Octavio Granados, que va dir que la Seguretat Social està “en molt bona situació” i que te un superàvit molt elevat –fins a 8.500 milions d’euros- que és, possiblement, “el major d’entre els països de l’OCDE”. Al seu torn, tot i les mostres inicials de rebuig de les cúpules de CCOO i d’UGT, caldrà esperar a veure en què acaben, si en una “pseudo-vaga”, si en un nou “acord” (com ha passat amb la nova reforma laboral o l’acord per la negociació col·lectiva). Ja es veurà.
Un cop més, les intencions governamentals –corejades pels “agents
econòmics i socials”- han rebut un aclaparant rebuig ciutadà i dels
moviments socials dignes.
Les “bústies” i “cartes al director” dels
diaris van plenes de mostres de l’indignació i sorpresa populars. Molts
treballadors i treballadores manifesten, cada dia, la seva perplexitat
i desmotivació davant uns dirigents governamentals que proposen deixar,
després de tota una vida de treball, els ciutadans sense una jubilació
garantida, una vellesa digna i una tardor de la vida en que puguem
gaudir de la poca o molta salut que ens quedi. Perquè és ben sabut que
només un percentatge molt reduït podrem arribar a gaudir d’una pensió
digna i una vellesa de qualitat si ens jubilem –com volen aquests
“senyors”- als 70 anys.
No ens enganyem. La crisi està
mostrant el veritable caràcter d'aquest Govern: un Govern de la Banca,
del capital financer i les multinacionals. Un Govern que amb una mà
dóna ajudes milionàries a Bancs i multinacionals, mentre amb l’altra mà
signa propostes on milions de treballadors són condemnats a l'atur i
ara, si no aconseguim evitar-ho, fins als 67 anys (de moment)
Però
si no hi ha treball!!. Al nostre país més del 41% dels joves està en
atur i és un somni trobar ocupació passats els 50 anys!!. Quin sentit
té perllongar l'edat de jubilació –quan l’edat real de jubilació és,
actualment, als 63,8 anys- i reduir les pensions públiques?.
Només un: empobrir a la gran majoria per a afavorir el gran negoci de les pensions privades, que molts no podem pagar.
La
mesura anunciada és només part d'una passa més en l’escalada de
violència de la guerra social contra les persones treballadores i el
conjunt dels sectors populars.
I és que el capital només té una
sortida: recuperar les seves taxes de benefici a cop d'una baixada
brutal dels salaris, tant el directe com l’indirecte, l’anomenat salari
social. És responsabilitat dels governs –i més si s’anomenen
“socialistes” i/o “d’esquerres”- efectuar la bona gestió dels recursos
econòmics, la racionalització de les diferents despeses, l’establiment
de les mesures, les prioritats i els controls adequats per tal de que
aquest objectiu, tant esbombat, de “l’estat del benestar” sigui una
realitat. Ja ho hem dit més amunt, aquest govern te com a prioritat
acontentar els poderosos, el capital.
La reforma laboral que
es negocia, lluny d'assenyalar on, quan i quants llocs de treball es
crearan, anuncia una baixada general de salaris, un abaratiment de
l'acomiadament i al remat, més precarietat i pobresa.
Enmig del
fals i repetit "no es perdran drets", seguiran els EROs, els tancaments
i els acomiadaments, l'atac a les pensions, la privatització dels
serveis públics i les mesures de “flexibilització” que anuncia la
reforma laboral.
Mostrant el seu autèntic rostre, el Govern deixa
temporalment “amb el cul a l’aire” als seus escuders de CCOO i UGT,
forçats a desmarcar-se una mica –en el tema de l’allargament de l’edat
de jubilació- davant el risc d'enfonsar-se, cada dia més, en el
descrèdit que ja tenen entre la classe treballadora.
En
definitiva, ens cal canalitzar aquest descontent obrer i popular. Es fa
necessari enfortir i engrandir el front obrer i unitari, seguint els
exemples de la vaga general a Euskal Herria, l’aclaparadora vaga de la
Serra de Càdis organitzada pel SAT, la de la naval a Astúries o la de
TMB a casa nostra, que un bon nombre de sindicats de classe i
combatius, i organitzacions socials, intentem posar en marxa als
diferents pobles que composen l’estat espanyol (com la CGT, CIG, Cobas,
COS, CSI, CUT, IAC, LAB, SAT, SOA, TU...), i molt concretament als
Països Catalans, per tal de refusar frontalment aquestes propostes
antiobreres tot presentant un pla de mesures que realment afavoreixin:
- la creació de llocs de treball estables i dignes;
- un Salari Mínim Interprofessional mínim de 1200€ mensuals;
- un salari social equivalent a l’SMI;
- una jornada laboral de 35h com a màxim, sense pèrdua de poder adquisitiu;
- la jubilació màxima als 60 anys, amb una jubilació als 50 anys per aquells sectors i ocupacions de risc i gran desgast físic i psicològic (mines, cadenes de muntatge, construcció, etc.)
Contra els atacs del capital i els seus servidors... Unitat Obrera i Popular!!
10 de febrer de 2010 – Països Catalans
Coordinadora Obrera Sindical – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional
