Corpus de Sang. Revolta dels Segadors a Barcelona al crit de Visca la terra, muyra lo mal govern!
El Corpus de Sang va ser un avalot protagonitzat a Barcelona, el 7 de Juny de 1640, per un nombrós grup de segadors, amb la connivència d´una bona part de la població local. Un petit incident al carrer Ample entre un grup de segadors i alguns barcelonins, en el qual un segador quedà malferit, precipità la revolta.
L’any 1640 fou un any decisiu i de greus conseqüències en produir-se, sobretot a partir del mes de maig, un alçament generalitzat de tota la població del principat de Catalunya contra la mobilització, i permanència sobre el país, dels terços de l’exèrcit reial (entrats a Catalunya a causa de la guerra amb França el 1635) i contra la pretensió que fossin allotjats dins les poblacions. Algunes es negaren a obrir les portes, com Sant Feliu de Pallerols, o Santa Coloma de Farners, on fou enviat l’agutzil Montrodon per dur a terme la instal·lació dels soldats (el 30 d'abril de 1640 en la resistència dels vilatans l’algutzir trobà la mort). La represàlia duta a terme pels terços a Riudarenes (3 de maig) i a Santa Coloma de Farners (14 de maig) desencadenaria un ràpid alçament armat de vilatans i pagesos que, de les comarques gironines, s’estengué cap a l’Empordà, cap al Vallès i cap a Osona i el Ripollès.
El 22 de maig de 1640 els pagesos revoltats contra els terços castellans entren a la ciutat de Barcelona amb el pretext perseguir els soldats que havien atacat la parròquia de Sant Andreu de Palomar i alliberen el diputat militar Francesc de Tamarit, i els diputats Francesc Joan de Vergós i de Sorribes i Lleonard Serra. Presoners dels castellans: aquest fet representa el preludi de la Guerra dels Segadors.
Pocs dies més tard uns segadors (que van ser reconeguts al carrer Ample de Barcelona per un funiconari reial com uns dels participants dels fets del 30 d'abril de Santa Coloma de Farners) van originar la revolta popular del 7 de juny de 1640, dia conegut com el Corpus de Sang, on es cridaren els lemes ""Visca la fe de Christ!", "Visca la terra, muyra lo mal govern!" i "Visca Catalunya i els catalans". Els aldarulls es reproduïrien a Barcelona durant diverses hores. El balanç es clou amb un total d´entre 12 i 20 morts, majoritàriament funcionaris reials. La mort del virrei, el comte de Santa Coloma de Queralt, marcà però, un punt d´inflexió en el trencament entre Catalunya i Espanya i precipità l´inici de la Guerra dels Segadors.
