Diumenge passat 27 d’abril, just trenta-nou anys després del traspàs de l’independentista Francesc Vilà i Sales, es va inaugurar a la seva casa familiar a l’Espluga de Francolí, una placa a la seva memòria que recorda:
Aquí visqué Francesc Vilà i Sales (1916-1986)
Militant de Nosaltres Sols! Oficial republicà i exiliat.
Després d’escapar del Camp de concentració d’Argelers, amb tres militants independentistes més, formen el grup que retorna a Catalunya, el 26 de juliol de 1939.
Establint la primera ruta pirinenca de llibertat i resistència.
Salvant centenars de vides.
La seva valentia i determinació són u exemple de coratge i sacrifici.
Glòria i Honor!
La placa inaugurada per l’alcalde Josep Maria Vidal, la filla de l’heroi independentista Montserrat Vilà i Oriol Falguera president de la fundació Reeixida, es troba al Carrer Sor Maria Torres, 33 de l’Espluga de Francolí, d’aquesta manera la població és la primera a senyalitzar la casa d’un dels protagonistes de les "Rutes de la llibertat".
Les "Rutes de la llibertat" i els seus protagonistes han transitat pel Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera, Museu d'Història de Catalunya, Sant Cebrià de Rosselló a la Catalunya Nord, a la universitat de la Sorbona a París, Londres amb membre del Parlament Britànic, i una vintena més de poblacions de Catalunya, entre les quals Reus, Tarragona, la Selva del Camp i l’Alforja.
Seguint la línia de recuperació de la memòria històrica, aquest gener es feu públic un manifest a Vilamaniscle (Alt Empordà), al que es van adherir 700 personalitats, entre presidents de la Generalitat, alcaldes, diputats al Parlament, Historiadors, docents i entitats memorialístiques.
Arran d'aquest manifest, els sota-signants demanaven a les institucions, Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, Generalitat, Càrrecs per a la promoció i la defensa dels drets humans, Memorial Democràtic, Museu de l'Exili i cònsols dels governs dels països que van donar cobertura i ajut a aquests lluitadors per la llibertat, promoguin la senyalització d'aquestes Rutes a les poblacions implicades.
Per altra banda la Fundació Reeixida, ha mantingut la mateixa proposta a altres de naixements dels herois involucrats en aquestes accions, com:
Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), d’on provenia Gregori Font i Cativielael primer a entrar i retornar d’una banda a l’altre de la frontera, per donar pas a ell mateix, a Francesc Vilà, a Jaume Martínez i Ramon Pallarés el 26 de juliol de 1939. I a Terrassa (Vallès Occidental) on van residir els qui continuarien les tasques d’impressió i documentació falsa que Francesc Vilà va començar i la parella d’artistes Manuel Viusà i Campsi Gertrudis Galí i Mallofré.
Vuitanta anys després del fi de la Segona Guerra Mundial, els que lluitaren des de dins de Catalunya encara no són reconeguts:
Els integrants de l’organització que es quedaren a la Catalunya Nord després del conflicte bèl·lic, van ser reconeguts i guardonats pels governs aliats amb medalles i certificats per la seva lluita contra el feixisme. Mentre que els militants independentistes que es quedaren al principat, molts d'ells detinguts i torturats restaren a presó fins a principi de la dècada dels cinquanta del segle passat. Essent molts d'ells herois desconeguts, que mai han estat reconeguts o guardonats per cap dels nostres Governs autonòmics.
El Front Nacional de Catalunya, la primera organització antifranquista i la més oblidada
Tots aquests herois i heroïnes que formaven part la 1a organització antifranquista, ja que són els primers que des de l’interior el 1939 organitzen la resistència (formada per Josep Munté, Enric Pagés, que engeguen Front de la Joventut, dins el qual van fer les seves primeres accions clandestines, com ara facilitar documentació falsa i amagar companys perseguits...)Que el 26 de juliol de 1939 entren des de Catalunya Nord de Font, Martínez, Vilà i Pallarès, cap a l’interior per tal d’engegar els passos de frontera i comencen a donar forma al que serà l’Organització.
Que el 4/5/1940 ja disposen d’una estructura política, i que l’any 1943 ja disposen de nom oficial: Front Nacional de Catalunya (Moviment de resistència davant l'ocupació de l'estil d'altres moviments contemporanis a la resta del món davant la invasió dels règims totalitaris als quals combatien), que arribarà a existir fins a l’any 1990. El 1943, una setantena dels seus integrants són detinguts, i d’ells són 49 processats entrant molts d’ells a la presó Model.
Cal destacar que el grup de treball que impulsa la Generalitat de Catalunya per commemorar els 50 anys de la mort de Franco, no ha programat cap acte en record dels lluitadors independentistes antifranquistes.
