Plataforma per la Llengua denuncia que l'Ajuntament de Barcelona és coneixedor que els tallers dels centres cívics municipals sobre interculturalitat i cultures d'altres països es fan «majoritàriament en castellà», i que no només no hi fa res, sinó que defensa que els talleristes puguin «escollir la llengua amb la qual fan les classes» en tots els tallers. El consistori ho argumenta en un parell de respostes per correu a una usuària que es va queixar tant a l'Ajuntament de Barcelona com a Plataforma per la Llengua per l'absència de català en els tallers dels centres cívics. En aquestes respostes, també va evitar posicionar-se sobre la conveniència d'especificar la llengua en què s'imparteixen els tallers, i sobre exigir un requisit lingüístic als talleristes. En aquest sentit, de fet, l'administració municipal ja especifica que «si prefereixen fer-ho en castellà, no hi veiem inconvenient». L'organització demana al govern de Jaume Collboni que rectifiqui i faci respectar els drets lingüístics dels ciutadans: des de principi del 2024 fins ara, l'entitat ja ha rebut una desena de queixes per motius lingüístics en aquests tallers.
L'entitat ja va denunciar aquesta tardor que l'executiu de Collboni incomplia els compromisos amb el català, i que els tallers dels centres cívics eren un dels àmbits en què més havien crescut les queixes en els darrers mesos. El juny del 2024, una usuària d'aquests tallers es va posar en contacte amb l'Ajuntament de Barcelona per explicar-li que hi ha talleristes que imparteixen classes en castellà des de fa anys, que no sempre entenen el català i que, en general, incentiven que l'alumnat catalanoparlant canviï al castellà per comunicar-s'hi. La resposta del consistori va ser molt decebedora: l'Ajuntament de Barcelona va explicar que «el criteri de selecció dels talleristes del centre cívic és la seva experiència en la matèria impartida» i que, com que és «bàsic que aquest personal se senti a gust impartint la matèria», el consistori defensa que puguin «escollir la llengua amb la qual fan les classes». «Tot i que els recomanem que sempre que sigui possible facin ús del català a les classes, si prefereixen fer-ho en castellà, no hi veiem inconvenient», diu el correu de resposta a la usuària que es va queixar.
La ciutadana, a més de fer-ho arribar a Plataforma per la Llengua, va tornar-se a queixar al consistori i li va criticar que, amb aquesta resposta, admetés que tolera que gent sense coneixements de català pugui treballar en un centre cívic (per tant, en un equipament públic) i que no considera que la llengua sigui un requisit per treballar "bé" de cara al públic, sinó només un mèrit. A més, també li traslladava la constatació que "els usuaris dels tallers no tenim drets lingüístics, perquè no se'ns garanteix que hi hagi tallers en català ni se'ns informa de quina és la llengua vehicular de cada taller". A l'últim, també li retreia que "polítiques lingüístiques com aquestes treuen pes i espai a la llengua catalana i promouen la substitució lingüística" i que "de poc servirà la preocupació del consistori per com recula el català a la ciutat si no hi ha canvis en la política lingüística dels treballadors".
L'Ajuntament de Barcelona deixa la presència del català als tallers a la mercè de la voluntat individual dels talleristes
L'entitat ja va denunciar aquesta tardor que l'executiu de Collboni incomplia els compromisos amb el català, i que els tallers dels centres cívics eren un dels àmbits en què més havien crescut les queixes en els darrers mesos. El juny del 2024, una usuària d'aquests tallers es va posar en contacte amb l'Ajuntament de Barcelona per explicar-li que hi ha talleristes que imparteixen classes en castellà des de fa anys, que no sempre entenen el català i que, en general, incentiven que l'alumnat catalanoparlant canviï al castellà per comunicar-s'hi. La resposta del consistori va ser molt decebedora: l'Ajuntament de Barcelona va explicar que «el criteri de selecció dels talleristes del centre cívic és la seva experiència en la matèria impartida» i que, com que és «bàsic que aquest personal se senti a gust impartint la matèria», el consistori defensa que puguin «escollir la llengua amb la qual fan les classes». «Tot i que els recomanem que sempre que sigui possible facin ús del català a les classes, si prefereixen fer-ho en castellà, no hi veiem inconvenient», diu el correu de resposta a la usuària que es va queixar.
La ciutadana, a més de fer-ho arribar a Plataforma per la Llengua, va tornar-se a queixar al consistori i li va criticar que, amb aquesta resposta, admetés que tolera que gent sense coneixements de català pugui treballar en un centre cívic (per tant, en un equipament públic) i que no considera que la llengua sigui un requisit per treballar "bé" de cara al públic, sinó només un mèrit. A més, també li traslladava la constatació que "els usuaris dels tallers no tenim drets lingüístics, perquè no se'ns garanteix que hi hagi tallers en català ni se'ns informa de quina és la llengua vehicular de cada taller". A l'últim, també li retreia que "polítiques lingüístiques com aquestes treuen pes i espai a la llengua catalana i promouen la substitució lingüística" i que "de poc servirà la preocupació del consistori per com recula el català a la ciutat si no hi ha canvis en la política lingüística dels treballadors".
L'Ajuntament de Barcelona deixa la presència del català als tallers a la mercè de la voluntat individual dels talleristes
Lluny de negar cap de les afirmacions ni de comprometre's a canviar la situació, aquest febrer l'Ajuntament de Barcelona va respondre a la segona queixa mantenint-se en la seva posició. En la segona resposta, simplement va constatar la situació, com si no fos a les seves mans intervenir-hi per canviar-la, i, un cop més, relegant la presència del català als cursos a la mercè de la voluntat individual dels talleristes. Així, el consistori deia que "als tallers de Salut hi ha professorat que les desenvolupa en català" i d'altres "se senten més còmodes amb el castellà, però sempre poden entendre i respondre en català"; "alguns tallers vinculats a altres països o cultures, impartits per persones d'aquests llocs, parlen sobretot en castellà, però poden entendre i respondre en català. Posem com a exemple cuina japonesa", i "alguns tallers que estan vinculats a interculturalitat, fets per associacions o entitats que treballen amb persones nouvingudes, parlen majoritàriament en castellà".
Certament, el correu del consistori també explicitava que "als tallers d'Humanitats el català és la llengua vehicular de tothom" i acabava concloent que "calculem aproximadament que un 66 % dels tallers es fan en català". Tanmateix, el que evidencia la comunicació de l'Ajuntament de Barcelona és que no només tolera que els talleristes treballin en la llengua que vulguin incomplint el Reglament d'usos de la llengua catalana (RULC), sinó que, a la pràctica, tampoc supervisa de cap manera en quina llengua ho fan i no és capaç ni de fer una radiografia exacta de la situació. Tot i reconèixer que en alguns àmbits els tallers es fan "majoritàriament en castellà", el consistori tampoc sap amb exactitud quin percentatge de tallers es fan en una llengua o en una altra. D'altra banda, és especialment greu que permeti que els tallers que tenen a veure amb la interculturalitat siguin, justament, els que més es fan en castellà, quan la població que hi sol participar és la que més hauria d'estar en contacte amb el català per facilitar-ne una millor integració.
Per a Plataforma per la Llengua, amb aquesta resposta l'Ajuntament de Barcelona empara la vulneració dels drets lingüístics dels usuaris catalanoparlants. Els centres cívics depenen dels ajuntaments, i segons l'article 6 de l'Estatut, «el català és la llengua d'ús normal de les administracions públiques». La ciutadania, per tant, ha de gaudir de tallers en català, i això no pot dependre de la voluntat individual dels talleristes. És l'administració municipal qui ha d'assegurar que els tallers són en català i qui ha d'informar sempre de la llengua en què s'imparteixen els tallers abans de la matrícula.
