Fa mesos que s’escampa el nerviosisme a les escales i els passadissos del carrer Pascual Madoz 28-30. Les sospites i advertències han anat corrent de boca en boca entre els prop de quaranta veïns que viuen en aquest edifici de protecció oficial, propietat de l’empresa municipal PUMSA. Sembla que una espasa de Damòcles penja sobre una quinzena d’aquests llogaters: els seus contractes són a punt de finalitzar i l’Ajuntament es nega a confirmar-ne la renovació. De fet, n’hi ha alguns que directament tenen el contracte vençut de fa mesos, i ara viuen en un llimb incert que resulta una veritable agonia per a les afectades.
I cal dir “afectades” en femení, perquè al Bloc Pascual es confirma amb un sol cop d’ull això de la feminització de les capes més vulnerables de la classe treballadora. Aquí la precarietat té rostre de dona. Parlem, per exemple, amb la Susana, una dona que viu sola i sobreviu a força de combinar feines precàries. Fa gairebé vint anys que viu al Bloc Pascual i no sap on podria anar si no li renoven el contracte. Efectivament, en els últims deu anys, els preus del lloguer a Catalunya han augmentat més d’un 55% i les condicions per accedir a un contracte s’han endurit terriblement.
El mercat del lloguer tampoc és una opció realista per a la Maria. Després de patir una fractura greu a les espatlles, està incapacitada per treballar i cobra una prestació que amb prou feines li permet pagar el seu lloguer protegit. És una situació similar a la de la Lourdes, que viu sola i té problemes de mobilitat.
Totes elles han intentat contactar amb els responsables de PUMSA per preguntar per la renovació dels contractes, però en cap cas han obtingut una resposta positiva. La Maria ho té clar:
Aquest últim conflicte se suma al malestar dels llogaters davant de la deixadesa en el manteniment del bloc. La queixa principal és que contínuament pateixen humitats greus i, tot i que han demanat ajuda a la propietat en nombroses ocasions, mai arriba cap solució mínimament efectiva. A més a més, la Lourdes també recalca que sovint hi ha problemes amb l’ascensor i que l’edifici no està ben adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.
Durant les últimes setmanes, de fet, la preocupació i la incertesa s’estan convertint en ràbia i determinació al Bloc Pascual. Les veïnes que veuen en perill els seus contractes de lloguer s’han organitzat amb el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya. A través de la seva secció local a Mataró, un sindicat d’habitatge amb 4 anys de presència a la ciutat, el SHSC està aportant assessorament jurídic i suport sindical a la gent del Bloc Pascual.
I sembla que la lluita comença a donar els seus fruits. Després de la roda de premsa del 4 de març, fons de l’Ajuntament s’afanyaven a dir als mitjans que els contractes sí que es renovarien. Tot i que el Sindicat i les veïnes celebren aquest canvi en l’actitud de l’Ajuntament, també alerten que, més d’una setmana més tard, encara ningú ha rebut cap confirmació per escrit.
|
|
|
|
|
|
|
