Aquest dimecres, l'Anònims de Granollers (Miquel Ricomà, 57) a les 18.30h acollirà la commemoració el Centenari del Comitè d'Acció de la Lliure Aliança, amb l'historiadors Marc Santasusana, Jordi Martí Font i Oriol Falguera de Reeixida.
Cal recordar que el passat 17 de gener es va donat el tret de sortida als actes de commemoració a La Lleialtat Santsenca (Olzinelles,31 Barcelona) amb Oriol Falguera, President de la Fundació Reeixida, Xavier Diez, historiador especialitzat en el moviment anarquista) i Marc Santasusana, historiador estudiós del CALA i autor del llibre Quan la CNT cridà independència.
La Fundació Reeixida, enguany organitza la commemoració del centenari del Comitè d’Acció de la Lliure Aliança, un episodi històric en què Francesc Macià aconseguí el suport del sindicat CNT per a un alçament independentista, impulsat amb el patrocini de destacats inversors internacionals. Hi van participar Manuel Carrasco i Formiguera, Joan Garcia Oliver, Ventura Gassol o Rafael Vidiella. Les actes de les reunions van passar desapercebudes durant 90 anys
Tot i que es coneixia l’existència del CALA, les actes de les reunions, confiscades per la policia francesa arran dels Fets de Prats de Molló, van passar desapercebudes en l’immens Fons Francesc Macià. L’historiador Marc Santasusana les va localitzar, documentà que la CNT va comprometre’s a sumar-se a un alçament independentista, identificà a tots els participants, i ho va difondre amb l’obra Quan la CNT cridà independència, Editorial Base, 2015.
La signatura de l’acord i el pla de l’alçament:
El 8 de gener de 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, es celebrà una reunió on Francesc Macià en nom d’Estat Català, Marian Grau pels Catalans d’Amèrica, Francisco Gaztañaga per Aberri, i Francesc Lleonart i Diego Paris per la CNT, van constituir el Comitè d’Acció de la Lliure Aliança.
L’acord es tancà en una oficina del carrer Choron de París, que es convertiria en la seu de l’organisme i havia estat cedida per un grup financer internacional. El grup havia ofert a Macià el finançament i armament necessaris per a un exèrcit de milers d’homes, i a canvi, s’enriquirien invertint als mercats internacionals coneixent la data en que l’economia espanyola es desplomaria, i els nous governs catalans i basc els havien de retornar el capital invertit.
S’obria una finestra d’oportunitat tan destacada que, juntament amb el plantejaments socials que els independentistes garantien per aquelles futures repúbliques, van convèncer a la CNT, històricament accidentalista respecte a la qüestió nacional, acceptés sumar-se a un alçament independentista.
El desenvolupament dels preparatius:
Durant mig any se’n van estar organitzant els preparatius, i a les reunions, a més dels dirigents ja mencionats, també hi van participar Manuel Carrasco i Formiguera, Ventura Gassol i Miquel Baltà, per Estat Català, i Joan Garcia Oliver, Rafael Vidiella i Ramon Jové, per la CNT.
El cop tenia com a objectiu aconseguir la independència de Catalunya i el País Basc i establir-hi repúbliques independents socialment avançades. A Catalunya, el pla consistia en que els alçats creuarien armats la frontera, i un cop a l’Empordà, un vaixell noliejat pels patrocinadors els desembarcaria els vehicles i l’armament pesat. Al País Basc, un grup aniria a França simulant un pelegrinatge a Lourdes, i des d’allà retornarien armats, alhora que un vaixell desembarcaria armament al port de Bilbao.
La fi del Comitè d’Acció de la Lliure Aliança:
Després de mig any de negociacions, els finançadors van retirar el seu oferiment, motiu pel qual al juliol el Comitè Nacional de la CNT donà per exhaurides les possibilitats del Comitè d’Acció de la Lliure Aliança. Malgrat que Joan Garcia Oliver i d’altres anarquistes exiliats van seguir apostant-hi, la direcció del sindicat mantingué la seva decisió, i seguí sent l’aliat preferent d’Estat Català, però exigint-li un alçament d’àmbit estatal amb nous aliats.
En aquesta línia, van formar amb el PCE el Comitè de Revolucionari de París, a través del qual esperaven rebre finançament de la Internacional, i a finals de 1925 Macià i Ventura Gassol van viatjar a Moscou i es van reunir amb el dirigent soviètic Bukharin, Andreu Nin i el secretari general del PCE José Bullejos.
