No és la primera vegada que en relació amb el dia de la DANA del passat 29 d’octubre el president valencià, Carlos Mazón, canvia la seua versió sobre uns fets concrets amb l’únic objectiu de defensar el seu càrrec institucional. Ara ho ha tornat a fer indicant que va arribar al CECOPI a les 20:28 hores el passat 29 d’octubre, dia de les inundacions en sis comarques del País Valencià: la Plana Requena-Utiel, la Foia de Bunyol, els Serrans, el camp de Túria, l’Horta Sud i la Ribera Alta. Fins ara, la versió oficial era que havia arribat «passades les 19 hores». Si abans volia protegir la seua imatge i aparentar una responsabilitat inconcebible en un president que allarga un dinar el dia més tràgic de la història recent del País Valencià des de l’accident de metro del 3 de juliol del 2006, ara el que pretén és evitar que les investigacions judicials l’afecten i fer creure que ell no va ser el responsable de l’enviament, amb un retard insultant, de l’alarma als telèfons mòbils dels valencians de les comarques damnificades.
El president Mazón, fidel al seu estil, ha canviat de versió sense despentinar-se i acusant els seus contrincants polítics de mentir, quan ell sempre s’ha negat a facilitar tota la informació del que va fer aquell dia. El llistat de telefonades l’ha mostrat amb restriccions, a partir de les 17.00 hores; els seus trajectes en cotxe oficial tampoc no els ha facilitat, atorgant només la informació sobre les hores en què va treballar el seu xofer. No parlem ja de la factura del famós dinar a El Ventorro o de la seua geolocalització, a la qual segurament mai no accedirem. Esperarem a veure si s’aconsegueix en la via judicial.
I si això és així és perquè el president Mazón vol ocultar tot el que siga possible per a dissimular la seua incompetència manifesta des del minut zero. I resisteix com pot, amb dificultats evidents i protegit per un partit que l’aguanta pel simple fet que no vol anticipar eleccions al País Valencià ni tampoc atorgar una victòria al PSOE, a qui assenyala constantment per a encobrir la màxima institució valenciana, que ostenta les competències en matèria d’emergències i per tant era la responsable de gestionar la catàstrofe del 29 d’octubre.
Cal posar noms i cognoms als dirigents del PP valencià que li donen suport i tapen les seues mentides i que es converteixen així en còmplices polítics del polític més negligent que hem patit, i exigir als altres dirigents i responsables del PP, que governen altres institucions públiques que paguem el poble valencià, que isquen de l’armari ideològic i denuncien públicament el president Mazón i la seua comparsa de polítics incompetents que no van saber exercir les seues obligacions per salvar el màxim nombre de vides. No van fer, ni de lluny, tot el que era possible aquell fatídic dia. I des de dins del PP ja es fa insuportable que no s’alcen veus exigint als seus companys responsabilitats i dimissions polítiques. Poden mirar a la cara els familiars de les 227 víctimes sense moure peça? Passarà com en l’accident del metro amb 43 morts i 47 ferits, quan el PP en massa els va girar la cara des del 2006 fins que van perdre la majoria en la Generalitat, les diputacions i molts ajuntaments el 2015?
El resultat ja el sabem tots i totes. Hi ha 227 morts i el president Mazón, per més que dispare contra tothom, no té cap coartada possible: és el màxim responsable polític. Ni tan sols amb les seues mentides, que cada dia són més ridícules i farien riure si no fora per la tragèdia que n’hi ha al darrere.
Una última reflexió: si el president Puig o la vicepresidenta Oltra no hagueren exercit les seues responsabilitats en emergències i hagueren mort 227 persones en un període de Govern del Botànic, quants dies haurien aguantat al capdavant de la Generalitat Valenciana? Quants dies haurien tardat a dimitir i convocar noves eleccions? En el cas Mazón, on està el poder mediàtic que va fer dimitir Mónica Oltra? On està la caverna mediàtica que persegueix cada dia qualsevol dirigent progressista? Aquest és l’estat espanyol i el règim del 78 que no volem per a un poble digne i un País Valencià equitatiu, solidari, lliure i sobirà.
