Pel Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV), l’any 2024 ve marcat en el sistema educatiu valencià per l’aplicació de les polítiques educatives del govern del Partit Popular consistent en la retallada de les plantilles docents, la paralització de les construccions i rehabilitacions de centres públics, de l’aplicació del districte únic i de la persecució del valencià. També de la mala gestió de la Gota freda que va afectar diverses comarques valencianes el 29 d’octubre.
Recorda el Sindicat, que en març PP i VOX tombaven la Iniciativa Legislativa Popular per la baixada de les ràtios als centres educatius presentada per STEPV, després de recollir més de 23.000 signatures. Aquesta mesura és necessària en el sistema educatiu valencià per tal de millorar l’atenció del nostre alumnat.
En el mes d’abril es van publicar el nou decret i ordre d’admissió que recupera el districte únic, una mesura de segregació de l’alumnat que només beneficia la concertada. En juny es publicava la mal anomenada llei de llibertat educativa, que actualment s’està desplegant per tal que les famílies trien pròximament la llengua base de l’ensenyament en cada unitat i nivell de les escoles i instituts, i que només persegueix arraconar l’ensenyament en valencià. El que ja s’ha aplicat de la llei és l’eliminació del requisit del C1 de Valencià per a determinats cossos docents, la possibilitat d’incrementar el percentatge d’ús vehicular del valencià en aquells centres que ho decidisquen i s’ha legislat per evitar impartir assignatures en valencià en les comarques de predomini lingüístic castellà.
Igualment, la Conselleria va retallar en els pressupostos de 2024 la partida destinada al Pla Edificant de construcció i rehabilitació dels centres públics, una reducció d’un 40% respecte a 2023.
D’altra banda, el 30 de maig la Conselleria d'Educació va denunciar i deixar d’aplicar il·legalment els acords de plantilles docents d’infantil i primària i secundària i FP signats amb el govern del Botànic, que comportaven un increment de vora 5000 docents en aquestes etapes. Fins i tot, van incomplir els diversos autos del TSJ de setembre i octubre que obligaven la Conselleria a aplicar els acords. Finalment, i per la pressió del Sindicat, la Conselleria començarà a aplicar els acords a partir del 9 de gener, de manera “progressiva” i amb contractacions de professorat fins el 30 de juny.
Però les retallades de les plantilles també van afectar altres etapes educatives, com les escoles oficials d’idiomes o els conservatoris, on s’han retallat desenes de llocs de treball que han afectat milers d’alumnes.
Pel sindicat, "totes aquestes polítiques han afectat negativament l’ensenyament públic i el manteniment del valencià com a llengua d’ús en l’ensenyament. Per això, la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic va decidir convocar, entre moltes altres accions, una vaga general el 23 de maig, que va tindre un seguiment massiu entre el professorat".
Durant l’any 2024, el sindicat també ha hagut de lamentar diverses agressions greus a professorat i entre alumnat, el més greu recentment, que li va costar la vida a una alumna d’un centre d’Oriola a mans d’un altre alumne.
Des de juny de 2023 que es va negociar un protocol d’agressions a professorat i personal que treballa en els centres educatius que no ha vist la llum fins fa pocs dies. Però al marge del protocol cal que la Conselleria es prenga seriosament l’increment de la conflictivitat en els centres, que en cap cas passa precisament per reduir el nombre de professorat o impedir la reducció de les ràtios a les aules, si no més bé el contrari, entre moltes altres mesures.
I arribà la Gota Freda
La gestió de la Gota Freda per part de la Conselleria d’Educació mereix un capítol a banda, perquè s’ha gestionat de manera lamentable en opinió del sindicat.
La comunitat educativa de la zona afectada s’ha vist totalment abandonada per part de la Conselleria, que ha estat més interessada en donar una imatge d’obertura dels centres i de normalitat sense els certificats de seguretat i desinfecció que es requerien. Les direccions dels centres han rebut pressions inacceptables quan s’han negat a obrir sense els certificats corresponents.
La neteja dels centres les primeres setmanes de la dana la va assumir la comunitat educativa i no va ser fins que els centres estaven sense fang que no van intervindre les empreses enviades per la Conselleria.
Fins i tot, el conseller s’ha atrevit a acusar direccions per no obrir en caps de setmana quan ell defensava que tenia dret a conciliar amb la seua família just el mateix dia que va morir un operari de TRAGSA en un centre educatiu.
Per aquests i per altres motius, STEPV considera que el conseller ha de deixar el càrrec, juntament amb el president Mazón.
