El president de l’entitat ho ha exigit en una compareixença a la Comissió de Política Lingüística del Parlament de Catalunya en què també ha analitzat els principals reptes que té el català i ha exposat casos de discriminacions lingüístiques en els àmbits sanitaris, educatius, laborals i policials.
“El català sembla mantenir encara avui la transmissió intergeneracional i encara atrau nous parlants. Les xifres absolutes de parlants habituals s’han mantingut estables”, ha explicat Escuder. Tanmateix, “la davallada percentual en l’ús de la llengua genera preocupació pel que fa al futur”, ha matisat, “i hi ha indicis de retrocés en les generacions més joves”. Per això, per Escuder, encara ens trobem en un estat d’emergència lingüística”.
Segons una enquesta del Síndic de Greuges, el 59,0 % dels estudiants de Primària fan servir el català en la vida quotidiana mentre que a Secundària ho fan el 51,2 %. En canvi, el castellà passa d’un 68,1 % a Primària a un 77,0 % a Secundària. Els més bilingües són els que parlen català a casa: els catalanoparlants inicials que declaren que són bilingües habituals són un 35,7 %, mentre que els castellanoparlants inicials que diuen el mateix només són el 19,3 %.
|
Els sis grans factors que expliquen la situació d'emergència que pateix el català
Per a Plataforma per la Llengua, hi ha sis grans factors que expliquen la situació preocupant de la llengua catalana: l’ordenament jurídic discriminatori, les actituds dels catalanoparlants, els canvis demogràfics, el fracàs parcial del sistema educatiu, les transformacions en l’audiovisual i el lleure i la politització i les campanyes d’odi. D’entrada, Escuder ha recordat que la pèrdua d’ús del català “no és fruit del lliure mercat ni de cap mena de darwinisme lingüístic, sinó de la intervenció del poder polític”. En aquest sentit, “la identificació de l’Estat amb el castellà, la jerarquització lingüística oficial, la repressió històrica del català i la intervenció encara avui a favor del castellà han creat unes dinàmiques de minorització del català”, ha defensat. Pel que fa a l’actitud dels catalanoparlants, el president de l’entitat ha denunciat que l’hàbit que tenen de parlar en castellà a aquelles persones que intueixen que no són catalanoparlants inicials (un hàbit practicat per 8 de cada 10 catalanoparlants) és un factor decisiu de minorització. Per a Escuder, aquesta actitud “tendeix a invisibilitzar la llengua en molts àmbits i contextos i dificulta que els nouvinguts tinguin contacte amb la llengua, l’aprenguin i la percebin com a útil”. Si els catalanoparlants no canviessin de llengua, les persones immigrants l’aprendrien. Actualment, però, “hi ha un incentiu més gran a favor d’aprendre castellà que d’aprendre català”, ha defensat. A més, “el nostre model econòmic és un model basat en les feines amb poc valor afegit. Feines que no faciliten l’estabilitat, l’arrelament i la inversió personal en l’aprenentatge del català. Per això, una proporció molt elevada dels immigrants no arrelen a Catalunya, només s’hi estan un temps relativament curt i tornen a migrar, cosa que dificulta enormement l’adquisició de la llengua”, ha conclòs. En darrer lloc, un altre factor en contra del català és l’assetjament que pateixen molts catalanoparlants. “És habitual que a internet s’assetgi i s’insulti catalanoparlants que han patit discriminacions lingüístiques. Se’ls ridiculitza, es menysprea la seva experiència i se’ls presenta com la part agressora. Sovint, els mateixos mitjans de comunicació i formacions polítiques inicien o alimenten aquestes campanyes”, ha denunciat Escuder. “Aquesta agressivitat pot reforçar la militància lingüística d’algunes persones, però en alguns contextos també pot marcar el català com una llengua polititzada, inhibir-ne l’ús i facilitar el canvi al castellà, fins i tot de manera inconscient”, ha explicat. Cinc eixos d’acció: compromís institucional, socialització, lleure, escola i identitat
Malgrat aquesta situació, per a Plataforma per la Llengua “ni de bon tros estem en una situació de no retorn”. Per això, Escuder ha reclamat actuar en cinc àmbits. “En primer lloc, cal exigir a les institucions un compromís real amb la llengua. Calen normes que protegeixin la llengua, però sobretot més zel a l’hora de fer-les complir i de donar-ne exemple”, ha defensat. “Cal reforçar el caràcter del català com a llengua pròpia de Catalunya i com a llengua d’identitat col·lectiva. Els referents públics l’han de tractar com a tal, no amagar-la ni relegar-la”, ha reclamat. A més, Escuder ha apostat per “reforçar el coneixement i la percepció del català com a llengua d’ascensor social” i per “una llengua que sigui útil i necessària per treballar”. En aquest sentit, “cal que les normes que garanteixen el dret d’opció lingüística en el món del consum siguin plenament aplicades”, ha afegit. El segon dels àmbits és el de la socialització. “Les institucions i la societat civil haurien de crear més llocs de socialització en català i reforçar els existents. Cal garantir espais que funcionin en català, especialment per als ciutadans més joves”, ha reclamat Escuder. “Els més tradicionals, com ara els caus, els casals, els festivals, les ludoteques, els centres cívics, els clubs esportius”, però també “els més nous, els de les comunitats en línia”, ha concretat. En tercer lloc, el president de Plataforma per la Llengua ha demanat “invertir més recursos per fer créixer els continguts audiovisuals en català i per fer-los més preponderants. En aquest sentit, ha afirmat que “cal que les institucions regulin quotes a favor del català i en fomentin la generació de continguts”. A més, “cal reforçar el vincle dels referents socials, culturals i esportius amb el català i sensibilitzar-los perquè facin un ús responsable del català i que enviï el senyal que és una llengua vàlida per a totes les situacions”, ha afegit. El quart àmbit d’actuació ha de ser l’educatiu. “Hem de repensar el model educatiu. No qüestionem el model vigent, però calen solucions específiques per reforçar el català allà on és més feble”, ha reclamat Escuder. Es tracta de “garantir que els estudiants acaben l’escolarització amb un domini real del català, cosa que ara no passa”, ha denunciat. En aquest sentit, cal actuar en els usos lingüístics a l’aula, però també en el menjador, en el pati i en les activitats extracurriculars. Per últim, “cal que socialment i institucionalment es reforci una identitat col·lectiva basada en la llengua i explícitament oberta”, ha dit Escuder. “El principal actiu que conserva el català és que la majoria de les persones que viuen a Catalunya se l’estimen i el veuen com un element indestriable de la identitat col·lectiva. Cal reforçar aquest vincle, especialment entre les generacions més joves. Una identitat eminentment lingüística té la virtut de ser al mateix temps sòlida i inclusiva”, ha raonat, ja que “la llengua és un símbol prou robust per garantir la continuïtat comunitària en temps de canvi, però també és adquirible per qualsevol persona i fa que la col·lectivitat estigui oberta a noves incorporacions”. Alhora, Escuder ha fet una crida a “insistir en el caràcter inclusiu de la identitat catalana” i “a refusar el retraïment en comunitats culturals estanques que es donin l’esquena les unes a les altres”. “Una identitat lingüística”, ha conclòs Escuder, “és additiva i no suposa renunciar a res”. |
