La CUP Reus proposa set mesures per garantir l’accés a l’habitatge digne

La CUP de Reus presenta una moció al ple municipal amb tot un seguit de mesures per impulsar l’accés a l’habitatge digne. La formació anticapitalista subratlla que els preus actuals dels lloguers han arribat a punts inassumibles per molta part de la població, tot argumentant que, en només cinc anys, el preu mitjà del lloguer ha passat de 430 € al mes a 630 € al mes. “És d’urgència que el consistori reusenc comenci a actuar amb responsabilitat davant l’emergència de l’habitatge i prengui partit”. Des de fa ja algunes dècades, “s'ha convertit en una mercaderia amb la qual alguns tenen el luxe d’especular”, ha assenyalat el regidor de la CUP, Arnau Martí, tot assenyalant que “els ajuntaments tenen mecanismes per aturar aquesta situació, tot és qüestió de voluntat política”. És per això que la CUP ha presentat set mesures per començar a donar resposta en l’àmbit local respecte de l’emergència habitacional.  

D’una banda, la CUP proposa més subvencions a la rehabilitació d'habitatge buit: “al nostre municipi hi ha  2.000 pisos buits, la majoria en mans de fons voltor. No som enfront d’un problema de manca d’habitatge com sovint es vol fer creure; el que tenim davant és un problema de distribució de l’habitatge”. En aquest sentit, recorden que l’Ajuntament pot d’aplicar un recàrrec del 150% del cost de l'IBI als pisos buits de grans tenidors com bancs i fons voltor.  “Tenim habitatge, cal posar-lo al mercat de forma accesible”, subratlla la CUP. En aquesta línia va la mesura proposada per fer que la  borsa municipal d'habitatge ofereixi convenis i subvencions (amb una dotació suficient) als propietaris privats -petits tenidors- que tinguin pisos per rehabilitar i no puguin fer-hi front per si mateixos.

D’altra banda, els cupaires volen arrencar la garantia del govern de què totes les noves construccions d’habitatge, el nombre d’habitatges de protecció oficial es situï per sobre del 30%: “Recordem que a Reus no arribem ni al centenar d’Habitatges de Protecció Oficial, i els que tenim ja estan tots ocupats. A més a més, quan es construeixen habitatges nous, aquest Ajuntament es limita a complir amb els mínims establerts per la Generalitat (un 30%), quan tenen la potestat d’incrementar aquest llindar”.  En aquesta línia, la CUP proposa que els propietaris privats -petits tenidors- tinguin més avantatges si cedeixen la gestió del lloguer a l'Oficina Local.

Per últim, la formació independentista defensa la màxima que “les cases han de ser per viure-hi, no per especular” i proposa no concedir llicències d’Habitatges d’Ús Turístic (HUTs) fins que no estiguin cobertes les necessitats de la població en matèria d’habitatge i la utilització de plans urbanístics per a la qualificació del conjunt de l’habitatge com a residència permanent, amb l’excepcionalitat com a habitatge temporal només en la quantitat i zones que s’estableixi sota criteris i indicadors objectius mitjançant un pla especial.  “Fins que l’accés a l’habitatge digne no estigui garantit, cal que l’Ajuntament de Reus insti a la suspensió immediata dels desnonaments per impagament”, ha afegit Martí com a última mesura: “Hem d’acabar amb els desnonaments silenciosos, amb els desnonaments a les famílies vulnerables que no poden pagar el lloguer. Hem d’entendre l’habitatge com el que és: un dret universal”.  

Crítica a les mesures del govern
Els anticapitalistes destaquen que el consistori ha d’aplicar mesures valentes i d’urgència per fer front a una “problemàtica real i que cada cop afecta a sectors més amplis de la població com és el dret a l’accés a l'habitatge digne” i assenyalen que no entendrien que un govern que es fa dir progressista no acceptes aquestes qüestions de mínims.  Per això, subratllen que el govern ha d’escollir per a qui fa política: “Que volen, alimentar el negoci de l’habitatge amb respostes tènues que no trenquen la roda de l’especulació, o garantir-lo com a dret?”.

En aquest sentit, el regidor de la CUP, Arnau Martí, ha apuntat amb preocupació que en les comissions d’Urbanisme cada cop s’atorguen més permisos de canvis d’usos de magatzems i garatges a habitatges, de fet des d’inici de mandat, s’han concedit 20 canvis d’usos: plantes baixes amb poc més que una porta d’entrada, una finestra a un celobert que poden problemes de salut per la mala ventilació i la manca de llum natural i de seguretat davant de les emergències que poden succeir sense escapatòria possible.  “La política d’aquest govern per fer front a la crisi d’habitatge és que vivim en garatges”. És l’antònim a l’habitatge digne i ens porta a evidenciar que el govern local dona resposta a la problemàtica de l’habitatge alimentant-la; “acceptant un model clarament destinat a la ciutadania més vulnerable que no pot accedir a un habitatge per oferir uns habitatges dins del mercat que s’allunyen d’allò que pot considerar-se realment digne”.